Som al darrer tram d’una immersió de vint-i-dues setmanes en la vida i obra del Mestre Güell. Ara és moment d’aturar-se i reflexionar sobre el seu llegat i pensament. La millor eina per aprofundir en el pensament del Mestre Güell és el recull crític que va publicar en Quim Capdevila l’any 2009 i que fou publicat a la Col·lecció Natan per l’Ajuntament de Tàrrega. (1)

Més de 150 anys després del naixement del Mestre, la seva presència ressona arreu de la ciutat quan sentim el so del ball de l’Eixida o de les melodies dels balls de bastons. També ens arriba quan l’Orfeó enceta el cant de Lo mercat de Tàrrega o quan passegem pel parc de Sant Eloi o contemplem la seva ermita. 

L’esperit del Mestre Güell és present en l’entonació de la llengua que parlem, en la senyera que portem al cor i en l’orgull de sentir-nos lligats a les nostres coses i al destí del país que, dia rere dia, anem construint.

De tot allò que el Mestre Güell ens va deixar, destacaria la seva capacitat per emocionar-se i emocionar-nos amb l’art i la bellesa. Quan parla o escriu, transmet i encomana la passió de l’artista que ha d’actuar. Un treball fet amb rigor, i que ens transforma en un cos que vibra agermanat i ple d’amor al servei del proïsme, la pàtria i l’art.

En el pensament ideològic del Mestre Güell hi trobem la seva adhesió als principis estètics del modernisme, en un vessant somiadora i idealista, que busca la transformació estètica, cultural i moral del seu entorn. 

El Mestre, amb el pas del temps, adapta la voluntat de regeneració social al corrent noucentista. A més, amb la creació de l’Orfeó Nova Tàrrega, realitza una actuació metòdica i exigent, plena de rigor i disciplina fins a arribar a una obra ben feta i amb voluntat de perdurar i de transcendir en el temps.

La gran tasca del Mestre Güell és precisament la de “sortir dels amagatalls i actuar”, i afirma amb orgull que “molts ens digueren que la idea que portem no faria may solch en aqueixa terra tant seca en coses d’art; però nosaltres, encarinyats en les belleses que han creat los grans genis, les hem anat escorcollant de poch en poch, anant repulint sos bells detalls per a que pogués arribar a la sublimitat del conjunt... perquè amich, lo picar en fret és molt pesat”, i que cal fer-ho tot “amb molt de sacrifici i amb molt de treball”. (1)

Amb treball i sacrifici orienta l’acció vers el cultiu de l’educació dels sentiments. Amb amor per l’art i la bellesa. Amb un comportament recte, partint d’una educació i una acció basada en la coherència i la consciència moral, fins a aconseguir l’espiritualització dels nostres cors per arribar a fruir dels sentiments. L’Orfeó Nova Tàrrega de Josep Güell va aconseguir mobilitzar més d’un centenar de cantaires disposats a instruir-se i educar els seus sentiments.

El Mestre Güell, ferm divulgador i promotor del catalanisme, ens continua recordant que “la llengua és el pilar bàsic de l’ànima catalana”, perquè el “poble que retroba sa llengua se retroba a si mateix”. I com digué el seu admirat Enric Prat de la Riba: “la llengua és transportadora del geni del pensament i del caràcter del poble”. (2)

L’any 2030, Tàrrega commemorarà el centenari de la mort del Mestre Josep Güell i Guillaumet. Falten tres anys i escaig per a l’efemèride. Els ciutadans, les entitats i les institucions hem d’estar a punt per divulgar l’obra i l’esperit del Mestre.

Un agraïment a tots els qui m’han ajudat a escriure aquesta crònica del Mestre Güell. 

(1) GÜELL I GUILLAUMET, Josep.
‘Escrits (1899-1930)’. Edició i estudi a cura de Joaquim Capdevila i Capdevila. Tàrrega: Ajuntament de Tàrrega. Regidoria de Cultura. (Natan Estudis; 31) (2009).
(2) ‘La Nacionalitat Catalana’. Enric Prat de la Riba. 1906. Edicions 62. ‘Les Millors Obres de la Literatura Catalana’, núm. 5 (1978).