Corria l’any 1908 quan el Sr. Tomàs Pera i Roca, enginyer de muntanyes, va proposar a alguns amics i companys d’infància la possibilitat de repoblar forestalment la serra de Sant Eloi per convertir-la en un parc. Segons Tomàs Pera, l’existència d’uns pocs pins vora la Torre Morlans era la demostració que, en temps antics, un gran bosc havia cobert tota la serra.

No cal dir que quan la idea va començar a córrer, els seus promotors foren criticats i qualificats de “ceballuts”, atès que també s’identificaven amb l’ideal catalanista i modernista que s’anava estenent arreu del país. Els primers iniciadors de l’Associació dels Amics de l’Arbre van ser Tomàs Pera, Ventura Amigó, Josep Viciana, Baldomer Güell, Josep Güell, Ramon Carulla, Josep Flaquer, Josep Garriga, Eusebi Perelló i Francesc Robinat. 

El Mestre Güell fou un dels primers defensors del parc quan l’any 1910, a l’escrit Avants que tot publicat al preàmbul del quadern dedicat a la ciutat de Tàrrega amb motiu del XIII Congrés Agrícol escrigué:

“Has de saber, doncs, que una de les guspires que més fortament ha pres d’entusiasme quasi tots els targarins, és la conversió de la muntanya de Sant Eloi en deliciós parc. Començades són les obres i són molts ja els que albirem aquella serra, bell mirador de les extenses planures urgellenques, dels grans espadats de la muntanya i dels garriguerans de la Segarra, feta un lloc platxeriós de suau benestar, saturada dels aires oxigenats de la petita boscúria; començades són les obres i els bons fills de Tàrrega les contemplen amb goig, admirant la bellesa de la gruta-font que ha d’inaugurar-se en commemoració del vinent Congrés dels Agricultors Catalans i Balears”. (1)

Fou en aquest Congrés celebrat els dies 15 i 16 de maig de 1910 que, juntament amb la inauguració de la gruta font dissenyada per Tomàs Pera, es va donar el tret de sortida a la transformació de Sant Eloi en un parc, que va culminar amb la constitució de l’Associació dels Amics de l’Arbre l’any 1913. En l’àlbum del Congrés abans esmentat, cal destacar-ne els següents detalls: 

A la portada del quadern hi surt la fotografia de dos infants que simbolitzen l’agricultura i el comerç. El nen de la dreta és el fill del mestre, el Jordi Güell, cofat amb el barret alat d’Hermes, déu del comerç. La nena de l’esquerra, que duu una branca d’olivera, és la Carme Lladó, filla del fotògraf, pedagog i catalanista establert a Cervera Lluís Lladó Fàbregas. 

Un altre detall és que la cançó, Salutació als congressistes, interpretada per part dels nois i noies de les escoles targarines. Està escrita per Lluís Lladó, amb música de mossèn Ramon Florensa i l’acompanyament del Mestre Güell. La lletra de la cançó transmet l’esperit d’amor a la Pàtria, la natura i la llibertat. Una cançó la lletra de la qual reflecteix l’ideal compartit entre el Mestre Güell i en Lluís Lladó:

“Salutació als congressistes”

“Sota el cel d’aquesta plana 
ha florit una cançó, 
és un cant ple de tendresa 
és un cant que és tot amor. 
¡Salut, germans de Pàtria, 
salut, germans del cor! 
Les cançons de la infantesa 
són cançons plenes de foc, 
foc sagrat d’idees noves, 
que s’abranda dintre els cors. 
¡Escolteu-nos, germans nostres, 
escolteu amics del cor! 
Som estel d’hermosa albada, 
som la llum d’un bell demà, 
som la vida d’una pàtria, 
que res mai atuirà. 
Som llavor de flors hermoses, 
que ardent sol farà esclatar, 
som perfum, som la esperança 
d’un bell temps que florirà. 
En l’albada d’un gran día 
nostre esforç haurà granat, 
granara tot ple d’ufana, 
sota un sol de llibertat. 
¡Salut, ardits patricis, 
salut, germans del cor! 
La llavor que heu escampada, 
no és caiguda en terrer eixorc, 
nostres cors l’han beneïda 
i a l’escalf del nostre amor, 
cada gra caigut en terra 
tornarà arbre ufanós
!A l’entorn dels sagrats arbres
floriran noves cançons! 
¡Cants de Pàtria que ennobleixin 
cants de Fe per fer-nos forts! 

I un tercer detall. El contingut del quadern acaba amb aquesta nota: “La composició fotogràfica de la coberta y tots els trevalls fotogràfichs que ilustran aquest quadern han sigut fets per la Fotografia Lladó”. (2)

Quina fou la relació artística i cultural que mantingueren Josep Güell i el seu company i amic cerverí, Lluís Lladó? En el pròxim escrit en parlarem.