A més de la cançó Lo Mercat de Targa, les altres dues cançons per a cor, –l’una original–, responen, con deien Lluís Sarret i Ramon Novell, al pla patriòtic que s’havia proposat el Mestre Güell: musicar i fer que altres mestres de les terres lleidatanes musiquessin lletres nostres, amb la finalitat de crear un repertori lleidatà. 

Hortolana Lleidatana, composta a partir d’un poema de Jaume Agelet i Garriga, s’estrenà el dia 1 de desembre de 1929 a l’Ateneu, en un concert conjunt de l’Orfeó Nova Tàrrega i la Cobla Barcelona, la lletra del qual fa així:

Hortolana lleidatana

“Hortolana lleidatana. 
Porronet de vi rogent. 
Hortolana lleidatana, 
que camines pel camí de Vallcalent. 

Cistelleta de recapte camperol. 
Hortolana lleidatana.
Mans de sol. 
Perdigana. 

Viu pinyol 
de les prunes 
que es fan brunes 
quan les fuma el ventijol. 

Hortolana lleidatana
batall fi
d’una campana 
del matí
batall fi
de la campana 
que desvetlla el serení.

Hortolona lleidatana.
Herbei fesc.
Hortolana lleidatana.
Pa moresc.”

L’altra cançó coral harmonitzada pel Mestre Güell és A un infant, marcada pel sentiment de l’immens dolor que, com a pare, va sentir per la mort del seu fill Jordi de setze anys. La peça es basa en una melodia popular de les nostres contrades. Com afirmava Josep Maria Andreu a l’especial de la NOVA TÀRREGA el novembre del 1980:  “La peça que va compondre recordant el seu fill és –juntament amb El Mercat de Tàrrega–, el millor de la seva obra musical”. (1)

A un infant fou estrenada el 12 d’octubre de l’any 1919 a la festa inaugural del Casal de l’Estalvi. La lletra, transcrita per Lluís Via, diu així:

A un infant

A la Torre xica, a la Torre gran
un infant hi tenen que l’estimen tant 
que amb ton vol encalcis la joia més gran.

Ai, la Torre xica que tinc al davant 
n’era oberta i gaia com un riure infant. 
Ai, gàbia daurada d’on no en surt ni un cant! 

De nit i de dia l’estic contemplant
les nits com els dies me’ls passo enyorant, 
l’ocellet alegre que’n fou l’estadant. 

Aucellet alegre que fuges volant 
de la Torre xica vers de la Torre gran.
Trista com les ratxes del vent de llevant,
que passen, sospiren i besen plorant.

Ai la Torre xica. Ai la tristor gran.
Gàbia d’on no en surt ni un cant. 
Vola, vola, vola, fins i tant
flor de lliri, lliri, flor de lliri blanc.

Mn. Lluís Sarret i Pons, prevere, successor del Mestre Güell al capdavant de l’Orfeó Nova Tàrrega, fins el seu assassinat a Manresa en mans de milicians incontrolats a l’inici de la guerra, ens deia també del Mestre: “Li coneixem tres sardanes originals: Triomfanta, evocadora del seu somni optimista de veure un dia la nostra Catalunya gran i deslligada del jou tirànic que l’oprimia; A Toc d’Alba, on recorda amb entusiasme targarí el toc vibrant de les nostres campanes, i Aplec de Sant EloI” en la qual reviu el bullici de l’Aplec –deixalla d’una molt important fira ja anomenada de Sant Eloi– que celebrem pel setembre”. (2)

De la sardana Triomfanta no n’hem pogut seguir el rastre ni l’hem trobada a cap dels arxius consultats. En canvi, de les altres dues en sabem més: A Toc d’Alba fou estrenada per la Cobla Tàrrega durant la Festa Major de setembre de l’any 1927, i la sardana L’Aplec de Sant Eloi fou interpretada per la Cobla Barcelona el dia de l’homenatge al Mestre al local d’Acció Catalana el 17 de desembre de 1932. Sortosament, d’ambdues sardanes se’n conserven les partitures originals per a tots els instruments a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. 

La recent recuperació del Ball d’Arquets de Tàrrega, ha estat també possible gràcies a la transcripció de la melodia tradicional que en feu el Mestre en el seu treball De l’Urgell i la Segarra.

Per acabar cal recordar que, de ben jove, Josep Güell va compondre unes il·lustracions musicals per a La Resurrecció de Llàtzer i unes Alegries a la Verge del Carme, que no hem pogut localitzar. 

(1)    “Recordant el Mestre Guell”. Josep Maria Andreu. Nova Tàrrega. 29 de novembre de 1980. Núm. 1885.
(2)    “Mestre Güell, patriota”. Lluís Sarret i Pons, Pvre. Acció Comarcal.3 de desembre de 1932. Núm. 51.