És un miracle que s’hagin conservat, tot i que disperses, algunes de les moltes obres pictòriques que el Mestre Güell va pintar durant la seva vida. En Ramon Novell ens explica a la biografia del Mestre Güell que: “A la seva mort va poder muntar-se una exposició, una mica a contracor de la família, excessivament gelosa de les coses del Mestre, en la qual foren exhibides prop de 130 peces, la majoria d’elles notes de petit format: apunts del natural i esquemes decoratius que feien molt goig”. (1)

El mateix Novell ens recorda que durant la guerra l’any 1937, la casa familiar d’en Güell fou destinada a acollir refugiats i acabada la guerra va servir d’allotjament de soldats. Durant aquell període, l’exili va provocar l’absència de la família, es van perdre les pintures, la seva biblioteca, el seu arxiu, les seves col·leccions, els seus escrits i la seva correspondència.

L’any 2015 l’Ajuntament de Tàrrega va poder adquirir de la família Güell, entre altres pertinences, una trentena de pintures de paisatges de la ciutat i del terme de Tàrrega, així com la paleta del pintor. L’any passat, la família també va fer la donació al Museu de tres pintures més. Fa pocs anys, també van sortir al mercat unes pintures del Mestre, que van ser adquirides per una família targarina.

En aquest escrit presentem tres pintures targarines del Mestre que es troben al Museu Tàrrega Urgell: una bella vista del campanar i de la farinera dels Molinets des de l’altra riba de l’Ondara, una vista de Sant Eloi des de l’est de la serra i una vista del Mur del Castellana, situat en un indret avui desaparegut on ara hi ha l’antiga estació d’autobusos. També reproduïm tres pintures més, provinents de col·leccions particulars, que corresponen a la desapareguda Bassa de la Vila, situada a Ponent de la ciutat; l’ermita de Sant Jaume de la Mora, i l’ermita de Sant Roc de Sant Martí de Riucorb.

L’any 1927, a la Crònica targarina, un col·laborador que signa “R.” escriu sobre el Mestre: “Recordeu quantes vegades cal acudir al criteri d’en Güell per resoldre un problema d’urbanització, per les línies d’un establiment, per la decoració d’un interior; quantes vegades l’hem hagut d’aplaudir per les seves belles realitzacions escenogràfiques; quants cops, sense tenir notícia prèvia de la seva intervenció, ens trobem amb coses belles on descobríem el cop d’ull, la bona mà, el gust segur d’en Güell”. I es felicita que el Mestre entrés com a professor de dibuix al col·legi Modern Liceu d’en Magí Escribà. (2)

El pintor de Cervera Josep Batlle Campderrós escriu amb motiu de l’homenatge al Mestre Güell l’any 1933 aquestes paraules a la Crònica targarina: “El domini perfecte de l’ofici que ha adquirit dins la primera època el posa ara al servei d’una visió més amable de color i, a la vegada, més serena. L’artista cada vegada afina més i comença el millor que ha de produir. Els seus quadres han passat de la literatura a la pintura. Una pintura de qualitat, que guarden unes teles no massa ben conservades, en les quals es veu tota l’escalfor de l’hora inspirada. L’aire palpita en aquests quatre pams de pintura resolts per una mà mestra. Ja és l’amo i arriba a ésser-ho no per la força sinó pel treball i la bondat; per això sap manar bé, com ho fan els artistes de veritat…” (3)

(1) ‘Crònica targarina’, núm. 318, 1/10/1927.
(2) ‘El Mestre Güell (semblança biogràfica)’: edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980.
(3) J. Batlle Campderrós. ‘Crònica targarina’, núm. 628, 9/9/1933.