Des de ben jove, el nostre mestre Güell sentí una intensa atracció per la música, tant com a intèrpret com a instrumentista. El mestre de capella de Tàrrega, Miquel Florensa, li va ensenyar a tocar el violí. L’any 1899, Güell va formar part com a violinista del Quintet de Corda de la Societat Lírica Carnicer, va tocar la percussió a la Banda de Música del seu mestre i va participar, a la fi del segle XIX i principis del XX, en el moviment coral d’Anselm Clavé, tant des de la Lira Tarreguense com en l’intent, no reeixit, de crear l’Orfeó Nova Tàrrega l’any 1901. Mossèn Ramon Florensa, músic i director, fill del seu mestre, fou un gran amic seu. A la seu de la Lliga Catalanista de l’Urgell i la Segarra, van organitzar vetllades musicals, així com la primera audició i ballada de sardanes a Tàrrega, el dia de Sant Joan de 1907. (1)

Durant la seva curta estada a Barcelona, va estudiar composició musical amb el mestre Joan Lamote de Grignon, fet que li va donar les eines per compondre il·lustracions i melodies de caràcter religiós. Va compondre les primeres sardanes amb temàtica de Tàrrega: A toc d’Alba, L’Aplec de Sant Eloi i Triunfanta. Pel que fa al cant coral, són seves les cançons Hortolana Lleidatana, sobre un poema de Jaume Agelet, i A un infant, en homenatge al seu fill Jordi, que va morir de malaltia als setze anys. El tradicional ball targarí de L’Eixida també deu al mestre Güell la seva recuperació, després d’anys d’haver-se deixat de ballar. Güell va buscar la gent gran que recordés el ball i la música i, a partir dels seus records, va fer-ne una versió harmonitzada per a cobla que és la que coneixem avui dia. Quan Güell va morir, estava component un himne per a l’Orfeó i musicant el poema de Josep Estadella La Molinera. (2)

La cançó: ‘El Mercat de Tàrrega’

Amb tot, l’obra coral més coneguda i reeixida del mestre Güell fou la popular cançó El Mercat de Tàrrega que, contràriament al que es podria pensar, prové d’unes comarques força llunyanes i era pràcticament desconeguda a casa nostra. Fou el pare escolapi Josep Baburés qui, a principis de la primera dècada del segle XX, en una carta enviada al pare Carles Perelló, li va revelar la lletra i la música de Lo Mercat de Targa. A la carta li deia que la cançó era “força popular a la Garrotxa i l’Empordà i la canten amb aire de sardana intercalant la tornada després de cada posada” (2). Segons Ramon Novell, la melodia de El Mercat de Tàrrega que Güell va harmonitzar era popular del Lluçanès, i li va ser facilitada pel pare escolapi Josep Baburés. El mestre Güell la va adaptar de nou, refent melodies i lletres, i va introduir en l’estrofa central la música de gralles típica de Tàrrega, el Tararot. (3)

En relació amb la cançó de Lo Mercat de Targa, Ramon Novell ens conta l’anècdota que un dia la família d’en Güell trucava a la porta de casa seva, sabent que hi era, i ell no els obria. Després d’esperar, van veure baixar una veïna, que els va dir que era a casa, però que l’havia vist a la taula de treball portant el compàs animadament, com si tingués una gran orquestra al davant: estava component Lo Mercat de Targa.

L’estrena

L’estrena de la cançó popular de El Mercat de Tàrrega versionada pel mestre Güell i cantada per l’Orfeó Nova Tàrrega es va produir el 19 de març de 1920. La cançó, alegre i festiva, va obtenir el privilegi que l’Orfeó Català la inclogués dins del seu repertori i la cantés en el gran concert del 9 d’octubre de 1927 a l’Ateneu de Tàrrega. Molts anys més tard, el 14 de juny de 1964, l’Orfeó Català va tornar a interpretar conjuntament amb l’Orfeó Nova Tàrrega Lo Mercat de Targa a la nostra ciutat, amb motiu del concert de commemoració del cinquantè aniversari de la fundació de l’Orfeó Nova Tàrrega.

Aquest concert fou gravat per Ramon Puiggené Riera, i de la gravació se’n va fer un disc de vinil de curta durada, publicat per l’empresa Publicidad Eco de Josep Serra Teixidó. El disc du gravada en una cara la cançó popular de Lo Mercat de Targa, i a l’altra l’Himne a la Verge de de l’Alba, amb lletra del Doctor Francesc Maymó Pvre i música del Mestre Lluís Maria Millet. El disc porta per títol Tàrrega canta….

Qui vulgui escoltar aquesta relíquia musical, interpretada a l’Ateneu de Tàrrega l’any 1964 pels dos orfeons, el Català i el Nova Tàrrega, ho pot fer al següent enllaç https://bit.ly/4mHbcjn o llegir el codi QR que acompanya l’article. (4)

(1) “La música a Tàrrega a la cruïlla dels segles XIX i XX”. Olga Niubó i Sala.    Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010.
(2) De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes”. Josep Güell i Guillaument. Edició a cura de J.M. Salisi i Clos.
(3) “El Mestre Güell (semblança biogràfica)”: Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980.
(4) “Tàrrega canta…”. Servicio de Grabaciones ECO-Publicidad. Tàrrega. Depósito legal B - 33085 - 1964. Grabación del original: R. Puiggené Riera. Estudis SONYGRAF - Barcelona (disc propietat de Jaume Serra Teixidó).