El caràcter artístic del Mestre Güell es va anar forjant al costat de mestres i artistes amb qui compartia una afinitat estètica i vital. Una reciprocitat d’admiració i aprenentatge mutu que va enriquir artísticament totes les parts. 

Durant vint anys, l’ànima bessona del Mestre Güell fou Lluís Lladó i Fàbregas: un barceloní format a París i establert a Cervera, on formà la seva família al costat de Magdalena Sucarrats i Canela, i la seva filla Carme. 

Lluís Lladó i el Mestre Güell, d’edat similar, van compartir la mateixa passió per l’art, la pintura i la música. En Lluís va arribar a Cervera a principis de segle, de la mà del famós pintor Pau Béjar, de qui fou ajudant en la pintura i decoració de diverses esglésies i capelles, com la de la casa pairal dels Duran i Sanpere al carrer Major de Cervera. (1)

Ambdós personatges militen i divulguen com ningú l’amor a la pàtria i a la llengua. En Lluís funda l’any 1902 la publicació La Veu de la Segarra, que es defineix com a Portaveu del Centre Regionalista de Cervera i sa Comarca. (2) Col·labora amb els seus alumnes en la recollida de material per a la gran obra del Diccionari Alcover-Moll. Escriu articles i poesies patriòtiques, i és fundador i president del Centre Catalanista de Cervera. 

Mestre i pedagog, funda l’Acadèmia Lladó amb l’adjectiu d’Escola Catalana, on estudia l’historiador Agustí Duran i Sanpere. De la seva escola, sorgeix la segona coral d’infants i joves de Catalunya, que fou l’Orfeó Montserrat. Organitza exposicions, conferències i actes patriòtics i es considera un cerverí més que es dol d’actituds poc patriòtiques d’alguns cerverins, perquè “massa que ens ho havem de sentir, que som uns botiflers”. (1)

Tanmateix, la seva gran passió artística, de la qual esdevingué el seu ofici, fou la fotografia. 

Lluís Lladó és l’autor de la icònica imatge del Mestre Güell amb el seu fill Jordi als braços sostenint la paleta de pintor. Aquesta és una de les fotografies més valorades del fotògraf. També el retrat del Mestre Güell amb la seva barba i vestit amb bata de pintor és una altra fotografia que ens impressiona. 

Són unes imatges, com la del finestral del Palau dels Marquesos de la Floresta, d’una gran qualitat artística i fotogràfica que formen part d’un fons de 5.879 negatius fotogràfics que es troben al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) a Madrid. 

La imatge conjunta dels tres fills del Mestre i la filla del fotògraf, sostenint l’escut de Tàrrega, ens mostra la connexió de les famílies dels Güell-Roca de Tàrrega i els Lladó-Sucarrats de Cervera. Unes imatges per a una història fascinant que anirem coneixent.

(1) Pau Antoni Béjar i Novella (1869-1920) ‘En les tenebres de l’oblit’. Àfrica Titaña Mbuña.RACBASJ. Butlletí XXXV, 2021.
(2) ‘La mania de hablar catalán’. ‘Blog de Giliet de Florejacs’. Jaume Moya. https://giliet.wordpress.com/tag/llengua-catalana/ (8/07/2015)