Amb la mort del Mestre Güell, desenes d’amics i d’entitats del món de l’art coral i de la cultura de tot el país van expressar la seua admiració pel seu llegat artístic, moral i patriòtic.

Amb un digne esforç editorial, la Crònica targarina va editar el 13 de desembre de 1930 un ampli i il·lustrat suplement de més de 50 pàgines, que recollia les múltiples reaccions a la memòria del mestre. Entre elles cal destacar les paraules de deixebles i admiradors d’aquí i d’arreu del país d’en Güell: Josep Pinyol, Lluís Millet, Joan Puig i Ferrater, Joan Llongueras, Ramon Novell, Joan Viladot-Puig, Valeri Serra i Boldú, Josep Iglesias i Guizard, Humbert Torres, Lluís Sarret i Pons, Josep M. Vidal, Joan Alegre, Manuel Perenya, Ramon Tasies, Fermí Cucurull, Magí Escribà, A. Gomà, Pere Robinat, Miquel Puig Bonet, Antoni Pérez Moya, Jaume Novell, Brígida Armengol i Josep Baqué.

Poc després de la mort del mestre, s’obrí una subscripció popular per ajudar la família que havia deixat, dona i dues filles, la qual en pocs dies aconseguí la remarcable xifra de 6.000 pessetes que foren lliurades a la seva vídua Maria Roca Lamarca.

Pocs dies després de proclamar-se la República, en el plenari municipal del dia 2 de maig de 1931, el regidor de l’Ajuntament i president de l’Orfeó Nova Tàrrega, Lluís Agell i Agell, feu la proposta de posar el nom d’un carrer al Mestre Josep Güell. Això es va fer efectiu durant el plenari del 29 d’agost de 1931 en què es va acordar que el carrer de la Misericòrdia passés a anomenar-se carrer del Mestre Güell.

Al mateix temps, i a iniciativa del professorat i dels alumnes de l’Acadèmia Comercial del mestre Plassa, es proposa bastir a la via pública un bust o llosana “per perpetuar la memòria del Mestre Güell”. També un grup de joves cantaires de l’Orfeó sota la direcció del Mestre Vidal van crear una petita coral que anomenaren Grup d’Amics del Mestre Güell.

L’Orfeó Nova Tàrrega reprengué la seva activitat sota la direcció del mestre mossèn Lluís Sarret, mantenint el prestigi i la qualitat artística del mateix. El record del mestre sempre fou present en els seus concerts i audicions. 

En el primer aniversari del traspàs del mestre, diu la crònica que “a dos quarts de quatre sortien els cantaires del seu local de l’Ateneu. La senyera onejava damunt de llurs testes nua de llaçades i virolades. Solament una de negra, trista, l’ornamentava. L’Orfeó pujava Raval amunt. Anava al cementiri a fer un present. El present d’unes flors, una oració i una cançó. La cerimònia no fou amb espectacles llampants ni faramalles. Tota ella senzilla, austera, tal com hauria de plaure a Mestre Güell”. Una emotiva cerimònia en què “les veus brollaven tremoloses, insegures i s’endevinava els cantaires amarats de profunda emoció”. (1).

A principis de l’any 1932, des de l’Orfeó i d’altres entitats i personalitats targarines, s’anuncia que cal fer un homenatge digne a l’enyorat Mestre Güell. Es crea una comissió formada per les orfeonistes Concepció Paradera, Pepita Doncel, i Dolors Torres, pels cantaires Ramon Novell, Josep Elias i Ramon Cucurull, i pels directius Joan Burgués i Fermí Cucurull. La idea inicial és la “d’incloure en la festa d’homenatge els mèrits d’en Güell patriota, artista, educador, literat i ciutadà exemplar, en forma que a més de l’honor degut a la seva memòria constitueixi, si és possible, una perpetuació del seu treball i un exemple d’espiritualitat, de constància i de fermesa ofert a tots els presents i als venidors”. (2).

Es treballà amb l’objectiu de realitzar l’homenatge la data del primer cap de setmana de desembre de 1932. Els actes inclogueren l’Aplec d’Orfeons de les Terres Lleidatanes, que fou dirigit pel Mestre Millet. S’oferí un recital de cançons per part de la soprano Mercè Plantada, i la Cobla Barcelona participà en l’homenatge interpretant dues sardanes del Mestre Güell i acompanyant l’Orfeó Nova Tàrrega. 

La publicació Acció Comarcal dedicà un número extraordinari al Mestre Güell (3) en el qual participen Josep Maria Vidal, Miquel Martí, Lluís Sarret, Joan Balcells, Lluís Millet, Joan Llongueres i Francesc Pujol. 

Aquella mateixa setmana, la Crònica targarina, sentint-se deixada de banda per l’organització, publicà que: “La junta de l’Orfeó fa ja temps que ens té oblidats. Mentre que el nostre col·lega Acció Comarcal gaudeix d’una informació detallada i abundant, a nosaltres no se’ns faciliten ni les notes oficioses. Ens hem queixat repetides vegades, fins ara, amb resultat nul”. (4)

Seguirem en el proper escrit.

(1) “Adéu, germà meu”. J.E.V. ‘Crònica targarina’. Núm. 534. 21 de novembre de 1931.
(2) “A honor de Mestre Güell i la seva obra”. ‘Acció Comarcal’. Núm. 9. 6 de febrer de 1932.
(3) ‘Acció Comarcal’. Núm. 51. 3 de desembre de 1932.
(4) “La festa d’homenatge a Mestre Güell”. ‘Crònica targarina’. Núm. 588. 3 de desembre de 1932.