L’esperit emprenedor, artístic i catalanista de Tàrrega va seduir Lluís Lladó a deixar Cervera i establir-se amb tota la seva família a Tàrrega l’any 1904, acompanyat de la seva esposa, Magdalena Sucarrats, i la seva filla Montserrat, nascuda a Cervera el 1903. L’any 1905 consten al padró d’habitants de Tàrrega, amb domicili al carrer Sant Pelegrí. És probable que una de les causes per deixar Cervera fos la multa imposada per l’alcalde Josep Maria Andreu, el maig de 1903, per haver organitzat una vetllada catalanista. (2)

L’abril de 1905, Lluís Lladó ja és considerat com un targarí més quan signa, conjuntament amb el Mestre Güell, Antoni Escribà, Francesc Robinat, Joan Torres i Antoni Maimó, el manifest Catalans!, en què afirmen que el catalanisme “és un moviment social, que tenint per fonament l’instrucció y l’educació de comformetat ab nostre modo d’ésser, això és a la catalana, dignifica l’individu”, i que conclou amb el crit “¡Visca la llibertat dels Pobles!”. (1)

En Ramon Novell, a la seva biografia sobre el Mestre Güell, ens diu parlant de la Lliga Catalanista: “El senyor Lladó cridava a toc de campana els associats reunits a la sala cafè i els embotia a la minúscula sala de lectura per a donar-los, amb una seriositat impressionant, fragments d’Horaci, Plató i tota la Bernat Metge anticipada que els oients suportaven amb una resignació exemplar en nom d’un patriotisme de la millor llei”. (3)

Aquell mateix any, el 1905, en Lluís Manau, redactor de La Tralla, fa una conferència a Tàrrega i, en l’escrit que publica, parla de la seva visita a l’estudi de dos joves artistes targarins: en Lluís Lladó i en Josep Güell, i diu que li mostraren un llibre que parlava de “la Catalunya d’avants, de quant era gran, lliure, independenta”. (2)

En Lladó i en Güell foren, durant aquests anys d’efervescència catalanista, presidents de la Lliga Catalanista d’Urgell i Segarra. En Lluís Lladó fou l’autor del disseny, l’any 1913, de la senyera de l’Orfeó Cerverí, l’escut del qual du els mots “Segarra Som”. El Mestre Güell, uns anys més tard, dissenyà la senyera de l’Orfeó Nova Tàrrega.

Igualment, en Lluís Lladó, durant la seva etapa targarina, va escriure un quadre dramàtic de costums, que recreava aspectes de la vida targarina que estaven desapareixent (oficis, costums, etc.). Dissortadament, l’original d’aquest quadre no s’ha trobat. (2)

El febrer de 1907 neix a Tàrrega la Carme, la segona filla de Lluís Lladó i amiga de Jordi Güell, fill del Mestre i protagonista de les fotografies artístiques del fotògraf, qui per aquestes dates obre un estudi i una galeria fotogràfica al cèntric carrer de Santa Anna de Tàrrega. 

En Lluís Lladó va consolidar la seva fama com a gran fotògraf a Tàrrega. Les principals famílies i personalitats de Tàrrega i comarca acudien al seu estudi fotogràfic. D’aquella època, reproduïm la fotografia de l’eminent folklorista de Bellpuig i col·laborador de Mestre Güell, en Valeri Serra Boldú. Lladó és premiat per la seva obra. A més, les exposicions de fotografia artística a Terrassa el 1910 i Lleida el 1912 obtenen el reconeixement arreu pel seu domini tècnic i artístic de l’ofici fotogràfic.

El reconeixement professional de Lluís Lladó el porta l’any 1915 a Madrid. És contractat com a fotògraf per l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid i pel Patronato Nacional de Turismo. Anys més tard, durant la guerra, treballa al Ministeri de Propaganda de l’Estat, i esdevé fotògraf oficial del president Azaña. L’any 1939 s’exilia amb tota la seva família a Mèxic, on mor l’any 1946. 

Aquesta serà una altra història que caldrà detallar en una nova sèrie d’escrits.

(1) “Noticias de Catalunya. Tàrrega”. La Renaixensa, Núm. 9816, Barcelona 8/04/1905.
(2) Joaquim Capdevila i Capdevila “Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari”. Biblioteca Abat Oliba 284. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2008. Pàg. 573 - Pàg. 574).
(3) “El Mestre Güell (Semblança biogràfica)”: Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980. Pàg. 31.