L’any 1927, el Mestre Güell publica a la revista Tàrrega (1), una proposta de restauració de l’ermita de Sant Eloi. Allí s’hi reprodueix un plànol (foto 1) de la planta i dos dibuixos de l’ermita de diferents perspectives. En destaca el canvi d’orientació de l’església i la reconstrucció del campanar d’espadanya que hauria tingut originalment l’ermita (fotos 2 i 3). Al cap dels anys, de la proposta del Mestre, l’única que es va modificar radicalment, fou la del campanar.

L’any 1961 es parla de la constitució d’una junta per a la dignificació de l’ermita de Sant Eloi i l’arquitecte José Rodríguez Mijares treballa en el projecte. A la Nueva Tàrrega algú que coneixia el nou projecte escriu: “Se puede anticipar que la idea básica es la de restablecer la capilla en la orientación que tuvo de antiguo, evidenciada por los estudios del Mestre Güell; reconstruyendo el ábside y abriendo el acceso a la ermita por los arcos hoy cegados frente a la plazuela del “bassiol”. El antiguo proyecto Güell, loabilísimo en principio, subsiste en cuanto a la reconstrucción interior, desglosada la vivienda del ermitaño, y sustituyendo la modesta espadaña por un campanario-torre lateral (2).”

L’any 1963, el Patronat de l’ermita de Sant Eloi inicia les obres del nou campanar d’acord amb el projecte de José Rodríguez Mijares. El campanar s’inaugura i és beneït el 13 de setembre de 1964. Un cop vist el resultat, en Ramon Novell comenta subtilment a la NOVA TÀRREGA de Nadal del 1964: “¿Hubiese sido mejor una simple espadaña?, ¿Más alta o no tan alta la torre?, ¿Ventanales más cerrados?, ¿La campana en otra abertura?” (3)

Amb tot, el projecte definitiu de restauració, acabat el novembre de 1965, respecta la idea del Mestre Güell. El 1969 s’inicia l’execució de l’obra que finalitza l’any 1971. Durant l’enderroc del mur de rere l’altar a l’agost del 1970 es produeix una troballa sorprenent: apareixen encastats, dins el mur, tres peces de pedra esculpida que un cop ajuntats corresponen a l’escultura gòtica de Sant Eloi que avui presideix l’altar de l’ermita.

L’any 1975 en Ramon Novell i Andreu aporta més dades i l’estat d’opinió sobre el procés de restauració de l’ermita i ho aprofita per comentar de nou l’opció presa de la “torre-campanar”, en comptes de la proposta del Mestre Güell de la “tradicional espadanya”: “En un moment donat i en una conferència parlant de jardins, aleshores del Concurs de flors i plantes de 1945, l’arquitecte senyor Rodríguez Mijares feia l’oferiment espontani i desinteressat de formular un projecte de reconstrucció... Les obres començaren sota la direcció, igualment desinteressada, de l’aparellador senyor Enric Ollé i Pinell i sortosament es produïa un estat d’opinió en favor de l’ermita; per bé que no tot foren flors i violes, començant per les crítiques dels partidaris de deixar-se de pedres velles i erigir una ermita de línies modernes al gust del temps; una opinió tan respectable com la dels que haurien preferit, amb arguments certament vàlids, no pas una torre-campanar, sinó la tradicional espadanya” (4).

(1) ‘Tàrrega’. Número 1 - 24/06/1927
(2) ‘Nueva Tàrrega’. Número 899 - 19/08/1961
(3) ‘Nueva Tàrrega’- Extra de Nadal - Número 1.073 - 24/12/1964
(4) ‘Nueva Tàrrega’. Número 1.634 - 29/11/1975