Com vam esmentar a l’escrit anterior, la primera manifestació física en record del Mestre Güell es produeix dos anys després de la seva mort, el diumenge 4 de desembre de 1932, amb la inauguració de la placa que duia el seu nom a l’antic i cèntric carrer de la Misericòrdia. Igualment, aquell mateix dia, al Saló Teatre de l’Ateneu, a la mitja part del concert ofert pels orfeons de les Terres de Lleida, el Mestre Millet, en nom de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, va oferir i descobrir una placa commemorativa, que segueix avui en el mateix indret, situada a la dreta del prosceni del Teatre Ateneu i que diu així:

“A Josep Güell apòstol del nostre Art Choral. Mestre exemplar, fundador i director de l’Orfeó Nova Tàrrega. Homenatge de la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Desembre MCMXXXII”.

Un parell d’anys més tard, per la Festa Major de setembre de 1934, la Unió d’Estudiants de Tàrrega organitza, sota la direcció de Magí Serés, una exposició d’escultures de l’artista R. Betancourt, entre les quals es troben els relleus dels esbossos de dos medallons que s’hauran de fondre en bronze per situar-los al monument que s’ha d’erigir al parc de Sant Eloi en homenatge als prohoms Àngel Guimerà i Josep Güell. L’any 1935, els relleus de Guimerà i del Mestre Güell es remeten a Barcelona perquè siguin fosos en bronze. El juny de 1935, els medallons arriben a Tàrrega i són guardats en un dels torreons del pla de l’ermita per tal de ser posats al seu lloc en el moment en què es faci el monument als dos mestres.

Amb la guerra, el medalló d’Àngel Guimerà va desaparèixer i el de Josep Güell fou trobat l’any 1939 en un eral d’una finca a peu de la serra. Tanmateix, la construcció del monument d’homenatge al Mestre Güell haurà d’esperar més de deu anys per fer-se realitat. No és fins al diumenge 16 de novembre de 1952, que s’inaugura a Sant Eloi el conjunt format pel medalló, la font i la plaça dedicats exclusivament al Mestre Güell. Així doncs, del projecte inicial proposat pel mateix Güell, de dedicar un monument a Sant Eloi a Àngel Guimerà, més tard es transforma en un projecte de monument conjunt a Guimerà i a Güell, i acaba materialitzant-se com un homenatge exclusiu al Mestre Güell.

Hem de fer esment també a la desafortunada placa commemorativa dedicada al Mestre Güell, inaugurada el Dia de la Província de l’any 1969, en nom de la Diputación de Lérida, a la casa del Pavelló del Niu, situada a la cantonada del Raval amb la plaça del Carme, on va néixer en Josep Güell Guillaumet. La placa, escrita en castellà, és un exemple de la manca de sensibilitat del tardofranquisme local i provincial, envers la memòria i els valors del Mestre Güell i els seus principis de defensa de la llengua i de la pàtria catalana. Diu així:

“Al Maestro Josep Guell fundador del “Orfeó Nova Tàrrega”, que vino al mundo en esta casa el 3 de febrero de 1872. La Diputación de Lérida, el Día de la Provincia de 1969, en su homenaje”.

En un futur proper, seria just substituir aquesta placa, per posar-ne una de nova, en la nostra llengua, per respecte envers tot allò pel que el Mestre Güell va lluitar i treballar. D’aquí a quatre anys, l’any 2030, Tàrrega commemorarà el centenari de la mort del Mestre Güell. Una bona oportunitat per fer justícia al seu llegat.

Una darrera placa de bronze, també dedicada al Mestre, es va inaugurar el 18 de novembre de l’any 2005, amb motiu del 75è aniversari de la seva mort, tot coincidint amb la millora urbanística del carrer que porta el seu nom. La placa feta en bronze és obra de l’escultor i veí del mateix carrer Miquel Gascón, i reprodueix la imatge del Mestre, perpetuant el seu record al bell mig de la ciutat. Diu així:

“Josep Güell Guillaumet. Tàrrega 1872 - 1930. Músic - Pintor. Fundador de l’Orfeó “Nova Tàrrega”. Activista Cultural”. (2005 Gascón).