Tant l’Orfeó Nova Tàrrega com la Societat Ateneu, fundades entre els anys 1915 i 1919, deuen bona part de la seva existència al Mestre Güell. El seu manifest titulat Ço que hagués dit en el concert de Nadal i el seu crit de Senyors, no som a casa nostra, arran dels crits que van interrompre l’Orfeó durant la interpretació del Cant dels Segadors al concert al Saló-Teatre de l’Aliança, van significar un punt i a part en la història de l’associacionisme i de la cultura a Tàrrega. Les dues entitats són el llegat present del mestre.

Després de la mort del mestre l’any 1930, la primera entitat que va adoptar el seu nom fou en ocasió de la festa de les modistes, el desembre de l’any 1931, quan es va presentar a l’església dels Escolapis un petit Chor de joves anomenat Amics del Mestre Güell, dirigit pel Mestre Vidal, els quals “van cantar algunes composicions de música religiosa” (1). En aquest concert es va estrenar la composició Remerciament de J. Vidal i Sastre, amb lletra d’una poesia d’en Ricard Piqué i Batlle. 

La segona entitat targarina, de curta vida, que va adoptar el nom del mestre fou en plena guerra, amb motiu de la inauguració per part de la Joventut Socialista Unificada de Tàrrega del Casal de la Joventut Mestre Güell, el dia 23 d’octubre de 1938. L’acte d’inauguració del casal es feu en honor dels alumnes de l’Escola de Comissaris i Oficials, a benefici de la Campanya d’Hivern de l’Exèrcit Popular de la República, i comptà amb la col·laboració de la Banda del XVIII Cos d’Exèrcit. Desconeixem el lloc on es va ubicar el Casal, però hem de suposar que fou a l’avinguda de Catalunya, a l’antic edifici de l’Aliança, que en aquells moments era la seu del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 

Sobta que, en plena guerra, un partit comunista, antireligiós i revolucionari com el PSUC, posi el nom d’una entitat seva a una persona religiosa i de caràcter espiritual com el Mestre Güell. El fet de posar el nom del Casal de la Joventut Comunista al Mestre Güell fou un acte de desgreuge per la mala imatge projectada per la comandància de l’Exèrcit de la República quan feu fora de la seva seu l’Orfeó Nova Tàrrega, i llençà al foc tots els seus objectes i documents, incloent-hi la Senyera de l’Orfeó dissenyada pel mateix Mestre Güell.

Hauran de passar prop de vint anys que no sorgeixi una nova entitat amb el nom de Grup Mestre Güell. L’Esbart Albada dirigit per Francesc Pera, amb la seva Escola de Dansa per a Infants, va presentar la seva secció infantil de dansaires el dia 19 de febrer de 1956. En record i admiració envers la tasca del nostre Mestre Güell, van anomenar així al seu grup, el qual fou dirigit en els seus inicis per Carme Ortiz i Jordi Carulla. (2)

També de la mà de Francesc Pera Serra, i en el context de l’Esbart Albada, l’any 1959 tres noies de l’Esbart, Ramona Niubó, Teresa Castellví i Glòria Martí, juntament amb  Pere Gassó i Concepció Burgues, funden el cau d’escoltes i de guies a Tàrrega. L’any 1979 els dos agrupaments s’acabaran fusionant sota el nom d’Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell - Roger de Llúria.

Pocs anys després l’any 1963, Emília Rivera i Josep Cercós funden l’Agrupació Coral Mestre Güell, que esdevindrà la Coral Infantil Mestre Güell’. El seu origen el trobem en el grup de caramelles del barri del Cor de Maria. L’any 1967 la coral s’incorpora de la mà del Mestre Jaume Vidal, director de l’Orfeó Nova Tàrrega, com a secció de la Societat Ateneu, i la seva continuïtat des dels inicis va seguir gràcies a la direcció de Maria Escribà, Maria Miralles i Carme Puiggené.

Només resta fer esment de la més recent de les nominacions. Es tracta del Premi Mestre Güell de Novel·la Històrica instituït per l’Ateneu l’any 2023, per honorar “la memòria de qui fou activista cultural de la nostra ciutat fundadora de l’Orfeó Nova Tàrrega i embrió de l’Ateneu de Tàrrega”, i que l’any passat va celebrar la seva segona edició.

(1) “La festa de les modistes”. ‘Crònica Targarina’, núm. 538 - 19/12/1931.
(2) “L’Esbart Albada”. ‘Nueva Tárrega’. núm. 611. 11/02/1956.