El Mestre Josep Güell i el Cançoner Popular de Catalunya (5)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Pàgina manuscrita 'De l'Urgell i la Segarra', del Mestre Güell, amb la partitura de les dues variants del ball de 'L'Eixida'
Pàgina manuscrita 'De l'Urgell i la Segarra', del Mestre Güell, amb la partitura de les dues variants del ball de 'L'Eixida' | Jaume Ramon Solé

Un dels llegats més formidables que ens va deixar en Josep Güell és la seva obra De l’Urgell i la Segarra, fruit de la seva recerca fa cent anys sobre el folklore i la cultura popular genuïna de casa nostra. En aquest manuscrit, el Mestre Güell recull i transcriu una part de les músiques populars i tradicionals que es cantaven a Tàrrega i a les nostres comarques de la Segarra i de l’Urgell.

Es tracta d’un conjunt d’obres religioses, crides de sereno i de nunci, jocs infantils col·lectius i jocs de taverna, balls típics, balls de bastons i balls folklòrics, així com cançons tradicionals, d’amor i de festeig, de gresca i diversió, i també cançons escatològiques, de treball, de ronda i de pandero. Clou el recull un ampli treball sobre els tocs de campana que es feien a Tàrrega antigament, abans de la destrucció, durant la guerra, de totes les campanes menys una del campanar de Santa Maria de l’Alba.

El mateix Güell, en la introducció del recull, va escriure: “Crido l’atenció sobre les cançons de pandero, dignes d’una sèrie investigació per part de persones ben preparades i dotades, ja que en aquestes cançons s’hi troba tota la poesia secular, musical i literària de l’extensa Plana d’Urgell.”

D’aquest magnífic treball se’n va conservar un manuscrit que Josep Güell va presentar al concurs del Cançoner Popular de Catalunya de l’any 1924, el qual fou premiat amb un accèssit de dues-centes vint-i-cinc pessetes.

La institució del Cançoner es va crear l’any 1921 a iniciativa de la Institució Patxot. L’any 1936, a l’inici de la guerra civil, en Rafael Patxot s’exilià a Suïssa amb bona part del seu fons bibliogràfic, a causa de la persecució que patí la seva família per part dels anarquistes. Tanmateix, per la seva total oposició al règim franquista, no va tornar mai més a Catalunya i morí a Suïssa l’any 1964. No fou fins a l’any 1991 que el fons bibliogràfic de la fundació va fer el viatge des de Suïssa i es va dipositar a l’arxiu del Monestir de Montserrat. L’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular conté més de 50.000 documents i més de 30.000 fitxes. 

L’any 1966, la Institució Patxot va fer entrega a la Mútua de Tàrrega d’uns fotocòpies del manuscrit original del Mestre Güell, luxosament enquadernades, que es van guardar en un armari de les golfes del Palau dels Marquesos de la Floresta.

El 2004, l’Ajuntament de Tàrrega va encomanar la transcripció, edició i estudi del treball De l’Urgell i de la Segarra al doctor en musicologia Josep Maria Salisi i Clos. Finalment, l’edició impresa de l’obra del Mestre Güell va veure la llum quan fou publicada per l’Ajuntament, en motiu del 75è aniversari de la seva mort, el novembre de l’any 2005, corresponent al número 21 de la col·lecció Natan. El llibre es pot trobar a la llibreria del Museu Tàrrega Urgell, i és una delícia en tots els aspectes, tant per l’edició com pel seu contingut etnogràfic, folklòric, filològic i musical, així com per la magnífica feina feta per Josep Maria Salisi. (1)

Com diu en Josep Maria Salisi: “Aquestes cançons populars ens mostren, encara que sigui de manera minsa, el ric patrimoni musical que hi hagué en temps pretèrits.” (2). Per als que encara recordem haver sentit cantar de petit als carrers i a les nostres àvies, algunes de les cançons que recull el Mestre Güell, no ens deixen indiferents, ja que som testimonis de la gran sort d’haver preservat les cançons i melodies dels nostres avantpassats, que formen part de la nostra identitat més pròpia i pregona.

No em puc estar de transcriure amb la grafia dialectal, tal i com el Mestre Güell les va recollir, dues cançons que ens porten al passat i els records de la nostra infantesa:

Demà és festa

“Demà és festa
Sant Josep la fa
n’agarre l’escopeta
i se’n va a cassâ
tire un tiro
mate un pardal
lo fique a l’olla
sense posa-hi sal”

Ball redó Catarineta

“Ball redó Catarineta
ball redó Caterinó,
s’ha minjat la cansalada
i los ous del ponedô. Risto”


(1) ‘De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes’. Josep Güell i Guillaument. Edició a cura de J.M. Salisi i Clos.
(2) ‘Josep Güell i Guillaumet i la col·lecta musical a poblacions de l’actual Pla d’Urgell’. Josep M. Salisi i Clos. Doctor en Musicologia. Mascançà. Anuari 12 - 2021 Pàgines 129 - 142. Centre de Recerques del Pla d’Urgell.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article