L’Arxiu Comarcal de l’Urgell va presentar dimecres de la setmana passada a Tàrrega, en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, el llibre Àlbum. Versos d’amor a l’estimadíssima amiga, Lluïsa d’Espona. Es tracta d’un poemari juvenil de Jaume Collell (1846-1932), qui més tard seria reconegut com a canonge, poeta i periodista a Vic, escrit en el context d’un amor impossible. La destinatària va ser la que més tard es convertiria en l’àvia del prolífic escriptor Manuel de Pedrolo. El manuscrit forma part del fons patrimonial de la família Pedrolo, ingressat a l’arxiu el 1997. L’acte va comptar amb Joan Requesens, responsable de la revisió de l’obra, i de M. Àngels Verdaguer, directora de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris. Durant la presentació també es va reconèixer la tasca Xavier García, ja mort, que va aportar documentació clau per a la seua reedició.

L’obra es contextualitza en una xarxa de relacions personals i literàries de l’època. Jaume Collell va mantenir una estreta amistat amb el poeta Jacint Verdaguer. El 1892, després d’un viatge a Terra Santa, Verdaguer va visitar Cervera per conèixer la relíquia de la Vera Creu. Segons relata en el seu dietari, va aprofitar l’estada per dinar a casa de la Lluïsa (tenia bona relació amb la família Espona i de Nuix), ja casada amb Joaquim de Pedrolo. En les seues notes, Verdaguer descriu Lluïsa com “una dona molt bonica, tant en l’aspecte físic com en el moral, que en la seua joventut a Vic havia trencat molts cors”. La trobada va transcórrer amb normalitat fins a les postres, quan la Lluïsa li va mostrar l’àlbum de poemes que Collell li havia regalat com a present de noces. Verdaguer ho va interpretar com una declaració d’amor absoluta, gairebé com una temptació. En el seu moment, quan Collell va deixar temporalment el seminari, Verdaguer no va fer cas dels rumors d’amor. I a partir d’aquest descobriment hi va haver cert distanciament entre ambdós personatges.