El Mestre Güell, des de ben jove i durant tota la seva vida, fou un fervent catalanista. A les darreries del segle XIX, des de les pàgines de El Águila Tarregense i L’Àguila, és un constant propagandista de la causa nacional i un fidel militant actiu de la Unió Catalanista, moviment idealista i antipolític de finals del segle XIX. Milita a l’Agrupació Catalanista de Tàrrega, i participa en els esdeveniments més significatius d’aquesta entitat. Pren com a ideari polític les Bases per la Constitució Regional Catalana de Manresa.

L’any 1905 publica al diari La Renaixença, amb cinc targarins més (Antoni Viciana Lluís Lladó, Francesc Robinat, Joan Torres i Antoni Maimó) el manifest catalanista Catalans!. En Josep Güell signa la Carta dels setze, una mena de manifest contra el caciquisme a les nostres comarques i treballa de valent en el moviment polític de la Solidaritat Catalana. 

L’any 1915 protagonitza una viva polèmica sobre la programació dels Goigs a les Santes Espines del músic Ramon Carnicer, pel seu escàs valor artístic, i també pel fet d’estar escrits “en un llengua que per a imposar-la després injustament en el nostre poble, hagueren de passar abans a foc i sang les llars dels nostres avis; en una llengua que fins que sia altra vegada considerada com a germana de la nostra, no podrem escoltar ses belleses sense inquietuds”.

Quan l’any 1916 s’organitza a Tàrrega la Diada de la Llengua Catalana, en la qual intervé el diputat nacionalista Francesc Macià, escriu un article a la publicació La Signou en què reivindica la llengua com a condició imprescindible per la recuperació d’un poble oprimit i escriu que “un dels factors principals del desvetllament dels pobles és la llengua”, “qui atempta a la llengua d’un poble atempta a la seua ànima” i “el poble que retroba sa llengua se retroba a si mateix”.

Amb tot, l’acte que tingué més repercussió en l’esdevenidor cultural targarí tingué lloc l’any 1918, quan l’Orfeó Nova Tàrrega feu el seu concert de Nadal al teatre de La Alianza. Una antiga cançó s’incorpora per primer cop en un concert coral a Tàrrega. Aquell dia l’Orfeó Nova Tàrrega cantarà l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors. Les forces reaccionàries de la ciutat es mobilitzen, i pressionen a la junta de La Alianza per evitar que aquest “acte subversiu” pugui molestar els “bons targarins”. Els catalanistes es preparen per manifestar el seu suport a Els Segadors. El dia del concert, hom concentra les seves forces al pati de butaques de La Alianza. Per un costat, aplaudiments i per l’altre, xiulets, la sala és un batibull. El Mestre Güell, amb el seu posat ferm i profund, fa aturar la peça i exclama: “Senyors, no som a casa nostra!” Acte seguit el Mestre Güell i tot l’Orfeó abandonen el teatre de La Alianza.

 Al cap de pocs dies, el Mestre Güell escriu un full adreçat a tots els targarins titulat així: Ço que hauria dit en el concert de Nadal. Heu-ne aquí un fragment:

“Fou en un moment tràgic de la nostra història que, com en els pobles d’ànima gran, florí una bella cançó…” “L’han consagrada com a himne nacional català, segellant-la germans nostres, amb la sang de llurs pròdigues venes, essent avui com un toc de clarí per a l’agermanament de tots els catalans…” “Cada u dels qui formem l’Orfeó, hi volem contribuir perquè es tracta del ressorgiment de nostra civilització, de nostra cultura, de nostra Pàtria, de la Pàtria del catalans…” “Per això protesto que hi pugui haver, a Tàrrega, persona tan endarrerida que li molesti el cant de l’himne català…” “Desperteu dins de vosaltres els nobles sentiments patriòtics que han de salvar-nos, i ha de tenir tot home culte i civilitzat, estimats targarins... Per ço us cantem amorosament l’Himne català. Per ço us cantem amb tota efusió Els Segadors”.

Aquest incident del teatre de La Alianza fou la llavor que va facilitar la unitat de les forces catalanistes targarines per fundar l’entitat de l’Ateneu de Tàrrega amb l’objectiu d’ampliar “el cultiu de les belles arts, preferentment la música i el teatre, el cultiu de la literatura, els esports, la civilitat i el foment de la riquesa intel·lectual”.

Un Ateneu que el Mestre Güell defensà fins a la seva mort perquè: “Tàrrega necessita el veritable Ateneu, com el fundaren amb tota la bona fe i nobilíssima intenció la gran majoria dels iniciadors. Un Ateneu que hi càpiguen tots els targarins, rics i pobres, per a educar-se i per a instruir-se”. (1)

(1) Crònica Targarina. 31/10/1925. ‘Contestació a Joan Dalla’. Josep Güell.