La gimnàstica rítmica fou una modalitat artística en què el Mestre Güell fou precursor en introduir-la a Tàrrega poc després d’arribar a Catalunya. El pati de casa seva, al carrer de la Font, fou l’indret on inicià les classes d’aquest nou art esportiu.

El músic, poeta i educador Joan Llongueras va viatjar fins a l’Institut Jacques-Dalcroze a Ginebra l’any 1911 per diplomar-se en Rítmica. En tornar a Barcelona, l’any 1913 va fundar l’Institut Català de Rítmica Plàstica, en el qual el Mestre Güell va assistir a un dels primers cursos per a professors. El mateix Llongueras parlava d’en Güell així: “Era la persona de més edat que assistia al curs, el més coratjós, el més decidit, el més puntual i el més entusiasta. Amb la seva barba respectable que ja començava a grisejar em digué: ‘He començat ja massa vell a aprendre això de la Rítmica! Quina llàstima! En aquestes classes em sento rejovenir; però després quan tornaré a Tàrrega, qui me’ls traurà els meus anys?’” (1)

La relació del Mestre Güell amb el Mestre Llongueras fou llarga i fructífera. Josep Maria Andreu ens transmet a la Nova Tàrrega dedicada al cinquantenari de la mort del Mestre, l’anècdota del senyor Joanet del Pastiri qui, enfadat amb Güell perquè no li començava una feina que ja havia cobrat, diu: “En arribar a aquella casa del carrer de la Font, prop del Forn de l’Alzina, li va semblar sentir el piano… i per això va pujar sense cridar −la porta sols estava ajustada− i allí va veure una cosa tan impensada que el va desarmar: el Mestre Llongueras i el Mestre Güell s’anaven rellevant i mentre un tocava el piano l’altre cantava: un, dos, tres, movent les cames com si fos un pas de ballet. Després va saber que assajaven gimnàstica rítmica, una invenció del Mestre Llongueras que tots dos pensaven que es podria introduir a Tàrrega.” (2)

Ben aviat i aquell mateix any 1914 van començar a Tàrrega les classes de l’Escola de Gimnàstica Rítmica. La novetat i la curiositat per aquesta moderna disciplina artística feu possible un fet impensable: la primera i única gravació cinematogràfica del Mestre Güell i els seus alumnes practicant gimnàstica rítmica a casa seva.

L’any 1914, l’Ajuntament de Tàrrega va rebre la proposta d’enregistrar una pel·lícula dels actes de la Festa Major de Maig. La filmació d’aquest esdeveniment fou un dels primers enregistraments que es conserven d’arreu de les nostres comarques. Per la seva novetat i modernitat, i segurament també per les gestions fetes pel fotògraf Lluís Lladó, s’incorporen a la filmació els exercicis de gimnàstica rítmica del Mestre Güell. L’enregistrament íntegre es troba a YouTube i s’hi pot accedir a través de qualsevol d’aquests enllaços:

Enllaç llarg: https://youtu.be/Ow3N4pLjd8Q?si=EpHtZgi7nQQ0bb1q

Enllaç curt: https://shre.ink/5mr8

Tal com ens explica Ramon Novell: “L’experiència fou brillant, però fugissera, i va acabar per consumpció com moltes d’aquestes empreses a causa de la manca de gent que renovin els rengles. En Güell no se’n va cansar, però els altres sí, i tot va quedar perfilat en el record; un record que ja no existeix més que com una dolça llunyania a la ment dels protagonistes i d’unes dotzenes d’espectadors”. (3)

I el record d’unes imatges que donen vida a un més dels molts projectes fets realitat per l’inestimable Mestre Güell.

(1) “L’Estela perdurable. (En commemoració de la mort del Mestre)”. Delfí Escolà. “Crònica targarina”. Núm. 533. 14/11/1931
(2) “Coses d’altre temps: Recordant el Mestre Güell”. Josep M. Andreu. Nova Tàrrega. Núm. 1885. 29/11/1980.
(3) “El Mestre Güell (Semblança biogràfica)”: Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980. Pàg. 31.