La Crònica targarina publica, el gener de l’any 1927, l’escrit Parlem de Sant Eloi en el qual el ciutadà G.T. parla del mal estat de l’ermita i acaba dient: “Hom creu que Tàrrega està en condicions de fer a Sant Eloi una més digna Capella de la que actualment li és dedicada.” 

El 7 d’abril, la junta dels Amics de l’Arbre, presidida per Màrius Amigó, acorda gratificar D. Josep Güell amb la quantitat de 50 pessetes per la confecció de plànols i dissenys. Sembla que la dignificació de l’ermita comença a prendre forma. Poc dies més tard, el 30 d’abril, a la Crònica targarina (2), una nova carta del lector G.T., es lamenta de l’abandó i de l’estat ruïnós dels altars i de les imatges de l’ermita i demana alguna intervenció per millorar-la.

Al juliol una colla de noies inicia una campanya pública de recollida de fons per la restauració de l’ermita de Sant Eloi. Encapçala la subscripció l’Ajuntament de Tàrrega amb una aportació de 100 pessetes. Abans de les festes de Sant Eloi, la mateixa colla s’encarrega de netejar i guarnir l’ermita, per deixar-la resplendent de cara a la diada. Aquell dia, la recaptació arriba a les 1.000 pessetes. 

Mentrestant el Mestre Güell, inquiet i actiu com és per les qüestions artístiques targarines, anuncia haver fet una “interessantíssima troballa arqueològica” durant les prospeccions arqueològiques i arquitectòniques dins i en l’entorn de l’ermita de Sant Eloi. La Crònica targarina (3) del 12 de novembre publica la descoberta “d’unes rodones pilastres amb capitells, continuació dels arcs apuntats que es troben per damunt de la volta de guix”, i afirma que els targarins “quedarien meravellats de la gran dignitat que copsarien de la contemplació d’aquesta joia romànica estructurada amb tanta sobrietat”. Altres descobertes que fa son haver trobat els “fonaments de l’absis”, i “la permanència de senyals d’haver-hi hagut l’espadanya”, a la cara de l’ermita que dona a la ciutat.

L’editorial de la Crònica targarina del 3 de desembre advoca per l’embelliment i restauració de l’ermita “PER DIGNITAT” i la vigília de Nadal, el Mestre Güell publica una proposta de restauració, amb plànols i gravats que adjuntem, i que complementa amb la descripció de com era l’ermita original, fruit de les prospeccions i les excavacions que ha realitzat. Acaba dient que, a partir de la seva feina, “qui pugui, i tingui aptituds per fer-ho, l’ajudi en aquesta tasca, per tal que l’acabament d’aquests plans pugui eixir ben complert en un dels pròxims números d’aquesta publicació setmanal”. (4)

La recaptació de fons per a la restauració de l’ermita s’estanca. A principis de l’any 1928 l’import recollit és minso. El Mestre Güell treballa en els plànols i dibuixa uns gravats que permeten fer-se una idea força precisa de com seria l’ermita restaurada. El seu treball surt publicat al primer número de la revista Tàrrega que apareix el 24 de juny de 1928. 

Sobre la proposta de restauració l’ermita de Sant Eloi i l’important paper del Mestre Güell, en Ramon Novell ens diu (5): “Però qui primer que ningú va atinar a un estudi minuciós de la seva estructura inicial i va establir uns plànols i uns pressupostos concrets d’una possible restauració fou en Güell, que es va trencar el cap esbrinant les línies d’antany, la situació de l’espadanya –amb el forat de la corda de la campana–, i l’excavació de l’indret on va trobar els fonaments d’un possible absis.” (5)

(1) “Crònica targarina” 22 de gener de 1927. Núm. 282.
(2) “Crònica targarina” 30 d’abril de 1927. Núm. 296.
(3) “Crònica targarina” 11 de novembre de 1927. Núm. 324.
(4) “Crònica targarina” 24 de desembre de 1927. Núm. 330.
(5) “El Mestre Güell (semblança biogràfica)”: Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980.