El dia 9 de setembre de l’any 1917 se celebrà la festa de benedicció de la Senyera de l’Orfeó. El Mestre Millet, director de l’Orfeó Català, va signar al llibre d’or de l’Orfeó Nova Tàrrega amb aquesta frase: “En la diada de la benedicció de la Senyera d’aquest noble Orfeó, signo amb tot l’entusiasme del meu cor.” 

Cap més ensenya targarina, com la de l’Orfeó Nova Tàrrega, recull en la seva composició i significat els ideals i la visió que tenia del nostre país i de la nostra ciutat el Mestre Güell. 

Com a bon artista i excel·lent dissenyador, el Mestre Güell va crear una senyera de l’Orfeó, única i especial, amb un missatge i una simbologia que recordés a tots els targarins, qui som, d’on som i d’on venim. 

El patrici i promotor cultural targarí en Ramon Novell i Andreu va exposar en el seu treball: “El Mestre Güell. Semblança, biogràfica”, els elements principals i la simbologia de la “Senyera” de l’Orfeó. Segons Novell, “en Güell va crear un guió, on estan recollides totes les representacions de l’art i de la pàtria” (1).

El Mestre Güell va aprofitar cada part de la senyera per fixar-hi el seu ideal per a una nova Tàrrega: A la part superior del pal, que sobresurt per sobre la senyera, hi trobem un capitell amb quatre cares esmaltades. Una amb l’escut de Tàrrega, format pels escacs d’Urgell i les quatre barres catalanes en quarters alterns, les altres tres amb les flors dels Jocs Florals: l’englantina, la viola i la rosa o flor natural, i escrit en cada una d’elles les divises dels Jocs: “Patria”, “Fides” i “Amor”. Damunt i a l’entorn del capitell o nus del pal, l’àguila bicefala dels àustries amb la corona imperial a l’extrem superior del pal. 

La Senyera, magníficament brodada, a la seva cara o pany davanter hi tenim a la part superior, el nom “Orfeó Nova Tàrrega” i, damunt un gran fons d’escacs amb flors difuminades sobre un llit de fulles, s’alça una lira en forma d’àguila imperial, que tensa les seves cordes a partir de l’escut de la ciutat, en una composició bella i estilitzada que, en la seva part inferior deixa entreveure les quatre barres vermelles sobre fons groc del senyal Reial de Catalunya. 

A la cara o pany posterior de la Senyera, hi trobem la data de la fundació de l’Orfeó, “Any 1915“, i a sota, sobre un gran fons daurat, les quatre barres que van d’un roig intens a la part superior cap a un vermell vigorós fins a baix. Damunt les quatre barres, un vistós camp de cards florits i punxents, ens recorda quina és la planta pròpia per excel·lència de la nostra petita pàtria de secà. 

La Senyera de l’Orfeó Nova Tàrrega, que es conserva actualment en perfecte estat, va patir una greu agressió el diumenge 8 de maig de 1938, a l’ocupar la comandància militar de l’exèrcit de la República la seu de l’Orfeó, situada al Pati. La senyera, juntament amb altres objectes, fou llançada per uns militars a una foguera i es cremà parcialment. Gràcies a la intervenció de l’orfeonista Antoni Pascual Bros, que s’adonà de l’acció, en va poder treure la Senyera. 

La setmana següent el plenari de l’Ajuntament debatia el fet amb aquest comentari: “Diumenge passat fou cremada una bandera que simbolitza tota una tradició artística i patriòtica de la nostra població, la bandera de l’Orfeó Nova Tàrrega”. I un ciutadà antifeixista fou maltractat i detingut pels mateixos individus que executaren aquella intolerable vexació, que castiguen amb exemplaritat les Lleis de la nostra República, i quals autors dels fets són soldats afectes a la Comandància Militar d’aquesta plaça i demanant s’interessi del cap militar de la plaça, l’esclariment i càstig a què hi hagi lloc” (2).

Acabada la guerra i fins a l’any 1948, l’Orfeó Nova Tàrrega intervé puntualment en actes de caràcter religiós. És a partir de la represa dels concerts corals quan l’any 1951, s’encarrega a les Germanes Carmelites de Sant Josep la restauració del brodat de la Senyera de l’Orfeó.

Com a dada curiosa, des de l’any 2020 el grup Ball de Gitanes de la Soll va coronar el seu pal del Ball de Cintes amb la flor del card de l’Urgell, que ha esdevingut el seu símbol. Un símbol que el Mestre Güell va escollir l’any 1917, amb el camp de cards dibuixat a la Senyera de l’Orfeó.

(1) “El Mestre Güell (semblança biogràfica)”: Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980.
(2) Llibre d’actes de l’Ajuntament de Tàrrega. 1938 (Arxiu Comarcal de l’Urgell).