“La tasca del seu mestre En Josep Güell és ben d’alabar; ell sol és qui treballa tots els elements del cos coral, des de les classes de solfeig de petits i grans fins als assaigs de conjunt i definitius. Quanta abnegació i entusiasme representa aquesta perseverança d’anys”.

Mestre Millet a La Veu de Catalunya. 3/11/1926.

Són les sis del matí del diumenge del dia 31 d’octubre de 1926. Plou a bots i barrals. L’estació de Tàrrega es va omplint de gent. Són els orfeonistes i els seus acompanyants que esperen els cinc vagons de passatgers reservats del tren lleuger de les set del matí cap a Barcelona.

A Barcelona també plou. Són rebuts per una gernació de gent entre la qual destaquen els mestres Millet i Pujol, i al crit de “Visca Tàrrega!” són acompanyats a oir missa a Sant Pere de les Puelles, pel Mestre Alier de la SchoIa Orfeònica; Mestre Balcells i cantaires de l’Orfeó Gracienc; Mestre Soler de l’Orfeó Atlàntida; mestre Pérez Moya de l’Orfeó Montserrat; mestre Lozano de l’Orfeó Núria; mestre Pecanins per la Schola Choral de Terrassa; l’Orfeó de Sants, l’Orfeó Pirinenc, l’Orfeó del Centre Social de Betlem, el Foment de la Sardana de Barcelona, Schola Coral Martinenca, l’Orfeó Renaixement, el Foment de la Sardana de Sants, l’Orfeó Barcelonès i la Germanor dels Orfeons de Catalunya, així com pel folklorista urgellenc Valeri Serra Boldú.

Després de missa i sota els paraigües, en llargues fileres, targarins i acompanyants es dirigiren cap a la seu de la Schola Orpheonica, on el targarí i president Doctor Carles Sauret, oferí un vermut als assistents. L’entusiasta patriota Josep Pujol Pasqual, en nom de tots els targarins residents a Barcelona, feu entrega d’un estoig amb una magnífica batuta amb l’escut de l’Orfeó i de Tàrrega, i afegí aquestes paraules: 

“Aquesta nit quan l’agafeu per dirigir el concert al Palau de la Música Catalana, apreteu-la fort, que dintre les vostres mans hi tindreu el cor de Tàrrega.”

Al migdia ha parat de ploure. La comitiva es dirigeix al restaurant Pàtria, al carrer Sepúlveda, on s’ha preparat un dinar per a 200 comensals a base d’un arrosset amb peix i llucet fresc. Un cop menjats, el Mestre Güell i els orfeonistes van cap al Palau de la Música per assajar i preparar el concert de la nit. 

El concert de l’Orfeó Nova Tàrrega, sota la direcció del Mestre Güell, és un èxit rotund. Amb un Palau ple de gom a gom, el Mestre Güell acaba dirigint conjuntament dos dels millors orfeons del moment al nostre país: l’Orfeó Nova Tàrrega i l’Orfeó Català. El concert, que es desenvolupa enmig d’una admiració entusiasta del públic, és qualificat de meravella per tota la premsa barcelonina.

Cap a la fi del concert, l’Orfeó Català i l’Orfeó Nova Tàrrega canten plegats, sota la direcció del Mestre Millet. Aquest, cedeix amb veneració, la direcció de les dues corals al Mestre Güell com a reconeixement pel majestuós i rigorós treball realitzat amb el seu Orfeó. En acabar, els dos mestres s’abracen emocionats, mentre tot el Palau s’alça per aclamar i ovacionar el nostre Mestre i el seu Orfeó.

Dilluns al matí, l’Orfeó visita l’Asil de Cegues de Santa Llúcia, on el reverend pare Víctor Güell, germà del Mestre, celebra una missa que clou amb les cançons més targarines interpretades pel cor. Encara tenen temps per arribar a la seu de l’Orfeó Gracienc, on cantaren plegats sota la direcció del Mestre Güell i la batuta dels targarins de Barcelona.

El tren de tornada a Tàrrega surt a les quatre de la tarda. Malgrat el cansament i l’emoció viscuda, l’alegria i un sentiment de triomf omplen l’ànim de tothom. El viatge és plaent i, en arribar, l’estació és plena d’amics i familiars que esperen els orfeonistes. (1)

L’apunt del Mestre Millet al diari de La Veu de Catalunya del dia 3 de novembre fou el millor elogi que van rebre els orfeonistes i el seu director:

L’Orfeó Nova Tàrrega és, sens dubte, un dels nostres millors agrupaments corals. L’emissió de la veu dels cantaires és excel·lent. I assoliren fineses de sonoritat, delicadeses absolutament Ideals. La fusió de les veus és també cuidada, perfecta. Durant el començament del concert oïrem alguna veu isolada, lleugerament tremolosa. Era l’emoció, indubtablement d’algun cantaire. Però, vençuda la natural emoció, tota impuresa desaparegué i oirem pastositats formosíssimes. Mereix també un elogi franc, sense reticències, l’estil dels ben simpàtics deixebles del mestre Güell. Canten tothora, amb bella dignitat. Canten amb justesa, amb simplicitat, sense “concessions” de cap mena. I llur estil és, doncs, molt pur. Diuen, exterioritzen, en fi, les cançons nostres, amorosament. I l’accent dels coristes, llurs “vocals”, afegeixen un nou matis -llur matís- i un nou encís a allò que canten, que interpreten”. (2)

El bon nom de l’Orfeó s’escampa arreu i en poc temps és cridat a cantar a Anglesola, Verdú, Sant Martí de Riucorb, Balaguer, Tremp, Cervera, Guissona, Vallfogona, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, Valls, Solsona… (3)

Seguirem.

(1) Josep Prenafeta. Crònica Targarina. 6/11/1926.
(2) La Veu de Catalunya, 3 de novembre de 1926. Edició del matí. Núm. 9.494.
(3) El Mestre Güell (semblança biogràfica): Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980.