Com cada dissabte, el 15 de novembre al vespre, després de sopar, el Mestre Güell es dirigia a la sala d’assaig de l’Orfeó per donar classes de solfeig als orfeonistes. Durant l’assaig es va sentir indisposat i va caure estirat al terra. El van dur a casa seva però l’assistència dels metges Orobitg i Carulla fou en va per salvar-lo, i moria l’endemà diumenge dia 16 de novembre de 1930 a quarts de set del vespre, envoltat dels seus familiars, orfeonistes i amics. Només tenia 58 anys.

L’endemà, dilluns de mercat, la ciutat es despertà commoguda i plena de dol. Les juntes de l’Orfeó i de l’Ateneu demanaren a l’Ajuntament que es fes càrrec del cadàver i el traslladés al saló de plens perquè tot el poble de Tàrrega pogués desfilar davant seu.

Amb el fèretre embolcallat amb la bandera catalana, i la sala del poble farcida de corones i rams de flors, fou instal·lada la capella ardent del Mestre. A la tarda, tot el comerç i la indústria de la ciutat va tancar les portes, i una gernació de més de 3.000 persones es congregaren davant de Câ de la Vila per donar el seu darrer adeu al Mestre. Fou l’enterrament més multitudinari que mai s’ha vist a Tàrrega. Tota la ciutat va acompanyar el fèretre del Mestre fins al cementiri, seguint el trajecte des de la plaça Major, l’església, el carrer Cervera, la plaça del Carme i el raval del Carme. Totes les corals, entitats i associacions de Tàrrega i del Talladell hi foren presents en una jornada intensa d’emoció i de sentit record pel Mestre.

D’aquelles dates de dol i sentiment, he escollit quatre testimonis de targarins que van escriure belles paraules en record del Mestre.

El jove orfeonista de 17 anys Ramon Sarró (1), li escrivia aquest poema, fins avui mai publicat, que diu així:

Himne al Mestre Josep Güell.

“Catalunya Plora”
“Catalunya està de dol
s’ha envoltat amb mantell negre
per tot, regna desconsol
i tothom plora i gemega.

Enyorant al bon pastor
que fou nostre amic més noble
catalans, fem oració
al que fou mestre del poble.

Corones de llorer
portem-li a la tomba,
corones de llorer 
que és senyal del bon saber.

La glòria bé es mereix
lo nostre amic del poble
la glòria bé es mereix
qui en vida fou en Güell.

Més ai…, no ets mort encara
tu viuràs eternament
tu estaràs sempre amb nosaltres
per damunt del pensament.

Passaran moltes jornades
els anys lleugers passaran
però els records del gran mestre
per ja mai no s’esborraran.”

El jove Jaume Anglí publicava aquest poema a Crònica targarina (2):

Per la mort de Mestre Güell 

“El rellotge del temps ha marcat l’hora 
del traspàs a la mort de Mestre Güell; 
descansi en santa pau; l’Orfeó plora; 
fitant el pensament per sempre en ell. 

Model de ciutadans, honrat i noble, 
pintor i músic, català de cor; 
difongué la cultura al nostre poble 
amb son art exquisit d’un viu amor. 

Si fou humil, ha mort ple de grandesa; 
han quedat sos deixebles sens consol, 
tributem-li un record que amb gran tristesa 
Tàrrega per molts anys portarà dol.” 

18 de Novembre de 1930.

El sindicalista i dirigent obrer targarí Francesc Mateu Franquesa escrivia aquestes paraules a la mateixa Crònica targarina (2): 

A Josep Güell: 

“Ha mort un mestre, un artista, un treballador: ha mort En Josep Güell. Sento profundament la irreparable pèrdua. Que descansi en pau”. 

I el poeta targarí Antoni Bonastre publica a la Crònica targarina un escrit (3), en el qual un fragment d’aquest diu així:

“La immortalitat de l’esperit d’En Güell”

“Sí, En Güell fou un visionari, però no un visionari en el sentit pejoratiu de la paraula, no un visionari de castells de fum. La seva visió en les coses de l’esperit era una visió clara, serena, concreta. Les seves concepcions de l’evolució social i patriòtica del nostre poble ultrapassaven l’horitzó dels anys i l’experiència ha demostrat com aquell “somia-truites”, aquell visionari, basava les seves afirmacions sobre quelcom tangible i sòlid que per raó de la nostra petitesa consideràvem irreal com una utopia”.

(1) Manuscrit trobat entre els programes de mà del fons de l’Orfeó Nova Tàrrega dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.
(2) Crònica targarina, pàg. 20. Núm. 483. 29 de novembre de 1930. Tàrrega.
(3) Crònica targarina, pàg. 3. Núm. 588. 3 de desembre de 1932. Tàrrega.