Al programa del concert ofert per l’Orfeó Nova Tàrrega el dia 19 de març de 1920, diada de Quaresma, es destaca l’estrena de la cançó popular Lo Mercat de Targa, versionada musicalment per Josep Güell. 

A manca d’una publicació periòdica a Tàrrega en aquell moment, el Mestre Güell aprofita les pàgines interiors del programa del concert per explicar amb detall com havia arribat aquesta cançó popular a les seves mans i l’interès que li va despertar per fer-ne una versió per a l’Orfeó i incloure-la en el seu repertori.

Aquest escrit, redactat amb una gran sensibilitat, és una joia inèdita de la història cultural de Tàrrega i resumidament diu així:

«Érem en un dia d’ensaig del Setembre de 1915, que’ns vingué l’amic Novell amb una carta que havia rebut el P. Carles Perelló, Escolapi, que deia: “Inolvidable P. Carles: Acabo de rebrer el seu encàrrec i m’afanyo a complaure’l en lo possible, encara que em sab greu no poder-ho fer satisfactòriament, perquè com ja sab molt bé, no soc ni music ni poeta i aqueixa cançó la so recullida com moltes altres, i altres coses, tot cercant per les serralades pirinenques l’objecte principal de les meues alegries, ço és, l’estudi de la meteorologia”.»

La cançó de referència és LO MERCAT DE TARGA i aquests són els versos de la cançó popular, tal i com els recolli el Pare Josep Babures, fill de la Vall de Bianya:

“Voleu bon mercat - aneu-von a Targa
Allí i comprareu - per un diné i marva.
Ai la re-piu-piu - el mercat de Targa!

Jo n’hi se un minyó - fill de bona casa;
N’és borni d’un ull - i coix d’una cama:
Tot saltant d’un bac - se nés trencat l’altra, 
saltant i ballant - ballant la pavana.

Sa mare li’n diu - que t’has fet ganassa!
Ganassa de salts - de salts i camades!

Ara en seràs bo - per posar locada,
Llocada de polls - de polls i de guatlles;
Quant faràn piu-piu - dónals-hi millassa,
Quant faran cloc-cloc - busca-ls les canastres,
I amb el burriquet - porta-ls a la plassa;
A la plassa gran - la més gran de Targa;
Vent-ho tot plegat - la lloca i llocada,
I el que valgui més - sigui un diné i marva.

La gent se’n diràn  - manoi quina ganga!
Tu’ls hi respondràs - no hi ha rebolàssia:
Voleu bon mercat - aneu-von a Targa
Que allí hi comprareu - per un diné i marva.

TORNADA:

Ai la re-piu-piu - el mercat de Targa!”

Segueix l’escrit del Mestre parlant de la similitud de la lletra de Lo Mercat de Targa, i la cançó cavalleresca Isabel recollida per Aureli Capmany al seu Cançoner Popular, que a la vegada fou recopilada per Milà i Fontanals. Es destaca el ritme similar i, curiosament una estrofa de la cançó que fa així:

Xincola conxic - del mercat de Targa”.

Segueix l’escrit del Mestre Güell: “No cal dir la satisfacció que a nosaltres causà una semblant troballa. Aquesta cançó i’l lloc on fou trobada, demostra l’antiguitat i extensió que abarcava el renom de nostres mercats, essent molt particular que en nostres comarques no’s trobi ni rastre de la mateixa”. El Mestre Güell explica que: “Al posar aquesta cançó per a Orfeó, la nostra idea ha estat fer-la ben nostra, ben targarina, i per lograr això l’hem revistida de melodies inspirades en tonades que’l poble nostre ha viscut i estima i enyora, i que tal volta no tornaran sinó que sia en forma canviada. Demés l’harmonia persistent de gaita (sac-de-gemecs) que’ns suggereix sa bonica melodia de marcat ritme de dança, l’hem tractada com a record dels timbals que acompanyaven les dançes que havien fet les delícies de nostres avis i nostres pares.”

“Si al oír aquesta cançó els fills de Tàrrega, se’ls desperta quelcom nostre que porten dintre, alguna espurna d’aquella entusiàstica bellesa que contribuï a la plasmació de nostra fesomia i que acabava d’esfumar-se, ens sentirem pagats abastament dels esforsos esmersats, multiplicats sempre pel gran amor que sentim per les coses de nostra patria ben aimada.”