Maria Navarro deixarà la presidència de l’associació de Guixanet després de la Festa Major de Maig. Fem balanç dels seus quatre anys al capdavant de l’entitat, que lidera els actes més emblemàtics de la Festa Major de Maig de Tàrrega i els hi dona un segell singular i únic. Com ha estat l’etapa com a presidenta?

Molt intensa. Quan vam sortir de la pandèmia, la gent estava molt desubicada i tornar a mobilitzar-la no va ser gens fàcil, va ser bastant dur reactivar la gent. Recordo que un dia vaig sortir al carrer amb bicicleta amb el capgròs de Rosalia i la reacció va ser increïble: la gent es va tornar boja d’alegria. La primera Nit del Tararot després de la covid també va ser un gran èxit d’assistència, encara que va costar molt reactivar la participació dels grups. En aquest sentit, cal fer un agraïment especial a l’Albert Fitó perquè el desembre del 2021, quan encara no ens havien obert portes per dir-ho d’alguna manera, va decidir tirar endavant la Nit del Tararot, i crec que aquest fet va ser el motor per mirar endavant i tornar a confiar. 

Com ho va gestionar?

Guixanet és una entitat molt gran i la pandèmia ho va fer encara més evident. Alguns grups acabats de crear, com la Verreta o els Targalets que acabaven d’estrenar una bèstia, en tenien moltes ganes, però d’altres s’havien anat apagant. Durant els dos primers anys ens vam centrar a reactivar-ho tot; ara, en canvi, vivim un moment de molta activitat, fins i tot amb cert estrès social. 

Un dels punts forts d’aquests anys ha estat l’impuls dels joves amb noves iniciatives.

Sí, i això ve de lluny. Ja teníem grups infantils com els Targalets i havíem fet un treball previ important a les escoles, amb els diferents contes publicats o les sessions per ensenyar el ball de l’Eixida. Ara estem recollint els fruits d’allò que hem anat regant, cultivant... amb iniciatives com la colla impulsora del Groguet, el Bategar de Targa o les Arquets, que ja són més d’un centenar de participants en diferents grups segons l’edat. La sorpresa de l’any passat va ser que vingués un grupet de joves i ens demanés permís per construir una bèstia, que finalment vam decidir guiar i acompanyar.

L’objectiu final de tot plegat era que els infants i els joves s’anessin introduint a la cultura popular, i això ho hem aconseguit gràcies a les petites iniciatives de Guixanet però també del grup de teatre BAT, de l’Esbart Albada... 

Guixanet és una entitat relativament jove, fundada el 2003, però compta amb molts elements. Com s’explica?

Des de la creació de l’Àliga de Tàrrega, el 2007, pràcticament hem anat incorporant una figura de cultura popular cada any, de vegades fins i tot dos, totes aquestes creades per l’artista Agnès Pla de Guissona. Tenir tants elements implica mobilitzar molta gent, per això els organitzem en grups concrets. Per exemple, Lo Tossino i la Verreta estan molt vinculats a La Soll i el Cau, els Cavallets compten amb una colla d’amics molt consolidada, i els Nans han evolucionat d’una gestió individual (com la Sara Bailac, el César Gascón, el Joel Amézaga o jo mateixa) a un grup d’unes setze persones que es van turnant. Tot això també ha estat possible  gràcies a l’Albert Fitó, qui a mesura que anàvem creant noves bèsties i figures, anava estirant certs grups de la ciutat. 

Quin és el paper de Guixanet en la Festa Major de Maig?

Quan vaig arribar a Tàrrega el 1998, em va sorprendre que la Festa Major passés bastant desapercebuda. Molta gent se n’anava a la platja i quedava tot molt reduït, i no és perquè no hi hagués grups. Des de Guixanet hem treballat per fer-la més gran i participativa, sempre en col·laboració amb altres entitats de la ciutat que també treballen a favor de la cultura popular. A partir de la cercavila nocturna, hem impulsat l’Eixida, l’Eixideta per als més petits, hem recuperat la Processó i el Seguici de les Santes Espines, i hem creat el Corretossino i el Bategar –en què enguany estrenarem el drac Pedrafoc–, entre altres propostes. La nostra filosofia és sumar i convidar: som una entitat oberta. 

Què fa tan especial la Nit del Tararot?

Crec que tot el que es fa a la Festa Major de Maig ho hem heretat de FiraTàrrega. Aquí la gent viu molt i gaudeix del teatre al carrer, i la Nit del Tararot és precisament això: un espectacle de gran format a la plaça que explica una història amb la participació d’elements de cultura popular, com també ho és el Bategar de Targa i el Corretossino, guardant sempre l’efecte sorpresa de les bèsties i a la història, que cada any canvien. 

Aquest any recuperen la cercavila nocturna.

Sí, es va crear fa vint anys per redescobrir un episodi històric de la ciutat. Segons la tradició, un burgès va organitzar una cercavila nocturna per festejar una noia, però un altre, que estava gelós perquè també la volia, va preparar pedres per llançar-les des d’una teulada al pas de la comitiva. Una d’aquestes va ferir un músic, que va morir cinc dies després. Hi va haver un judici popular i finalment l’acusat va ser absolt per falta de proves. És una història confusa que ara recordem 701 anys després, amb més d’una trentena de colles convidades, els tradicionals grups locals i una mirada molt femenina. La resta és sorpresa, per descobrir-ho hauran de venir dissabte a partir de les 10 de la nit a la plaça Major de Tàrrega.

Per què deixa el càrrec?

Després d’aquests quatre anys tan intensos, necessito descansar. A més a més, hi ha molts joves implicats i el relleu està garantit. Hi haurà una transició acompanyada amb la nova presidenta, la Carla Setó, que compta amb experiència en l’àmbit de la cultura popular ja que ha estat a l’Esbart Albada i a BAT i ha treballat amb Efímer.

Quin consell li donaria?

Paciència. Guixanet és una associació molt gran i té també moltes sensibilitats diferents.