L’agost de 1938 la situació a Tàrrega és un daltabaix d’agitació i desconsol. Es lluita a l’Ebre i al Segre, on els fills de Tàrrega moren davant un enemic implacable que està guanyant la guerra. Els soldats de les noves lleves del 1940 i del 1941, els biberons, són cridats al front. Els que es troben mobilitzats al front del Segre acaparen les existències de begudes als bars i cafès de la ciutat. L’Ajuntament decreta un ban prohibint la compra d’ampolles senceres de begudes alcohòliques, com a màxim se subministrarà una copa per client. 

No es troben medicaments, hi ha perill d’epidèmia de tifus i es recomana a la població vacunar-se amb l’antitífica, ningú ho fa i s’obliga tothom a fer-ho. A les cases no hi ha aigua corrent, molts dies tampoc hi ha llum i els vidres trencats no es poden reparar.

Es produeix una denúncia per fets immorals contra un conseller de l’Ajuntament, l’administrador i la cuinera de l’Hospital Civil que administra l’Ajuntament: S’emportaven a casa llet, carn i articles de racionament. Al conseller Josep Vives se’l destitueix del càrrec, així com a la resta d’implicats. El mestre Lluís Plassa i Estruch és designat com a nou administrador de l’Hospital Civil. Hi ha queixes que ningú neteja els nous lavabos de la plaça del Mercat, situats a l’església parroquial.

El XVIIIè Cos d’Exèrcit de la República té necessitat d’aigua potable en condicions per evitar epidèmies entre la tropa i instal·la a Tàrrega un equip cloritzador, un dipòsit de sol·lució d’hipoclorit i la conducció per al seu tractament. També es podrà utilitzar per part de la població.

El 8 de setembre, en Joan Sasplugas Arques, ja recuperat de la malaltia que el feu dimitir, es reincorpora de nou com a alcalde de Tàrrega, rellevant el seu company de partit Josep Puigfel.

L’11 de setembre se celebra esplendorosament la Diada Nacional de Catalunya, (la següent diada celebrada oficialment a Tàrrega no serà fins a l’any 1977), amb un Festival Pro-soldats, i la participació del XVIII i de l’XI cossos de l’Exèrcit Popular. Amb l’ajuda tècnica i humana de l’exèrcit, se segueix avançant en la construcció de refugis, i la “Jefatura Administrativa Comarcal de Lleida. Dipòsit d’Intendència” de l’exèrcit demana a l’Ajuntament que posi en funcionament la fàbrica de Sabons Salla.

El 14 de setembre, el Tinent Coronel José del Barrio, cap del XVIII cos d’Exèrcit de la República, s’adreça a l’Ajuntament informant que necessiten establir una Escola d’Oficials i Comissaris propera al seu quarter general, situat a Santa Maria de Montmagastrell. L’escola ha de tenir capacitat per a 150 homes, per la qual cosa exigeix la cessió, l’endemà mateix, de l’edifici de “l’Institut Politècnic” situat a l’antic convent de la Mercè i acabat de remodelar per la Generalitat i l’Ajuntament. El dia 1 d’octubre de 1938 s’inaugura l’Escola de Capacitació del Cos d’Exèrcit a Tàrrega.

Durant aquest període a Tàrrega s’hi estableixen els següents serveis del XVIIIè Cos d’Exèrcit:

- A Santa Maria de Montmagastrell: Comandància principal i la d’artilleria. l’Estafeta de campanya.

- A Tàrrega: Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats. Tribunal permanent. Direcció dels serveis de veterinària. Parc mòbil d’artilleria. Hospital de sang i Clínica antipalúdica a Mas Colom. Escola del CENU. Dipòsits d’explotació de l’EE (centres de compra). Dues fàbriques de farines. Sortidors de gasoil. Dipòsits d’intendència, d’essències i greixos. Recuperació de personal. Serveis de depuració d’aigües. Agrupacions d’automòbils. Tallers mòbils. Centre d’instrucció d’oficials i comissaris i dipòsits de benzina.

Tot Catalunya i Tàrrega segueixen rebent una allau multitudinària de refugiats d’arreu de l’Estat. L’Hospital Civil pateix una aglomeració de malalts. Falten queviures, medicaments i metges. Comença a fer fred i no es troba llenya, per la qual cosa s’ordena anar a fer llenya al defora. Es demanen dues tones de carbó a l’exèrcit, per a la cuina i per escalfar l’hospital de cara a l’hivern. (1)

A l’octubre se segueix combatent a l’Ebre i al Segre. L’aviació feixista, molt superior a la republicana, torna a fer acte de presència en poblacions veïnes i bombardeja la carretera d’Agramunt, molt a prop de Tàrrega.

Al novembre, les darreres forces de l’Exèrcit republicà creuen el riu Ebre en retirada. Molta sang jove vessada inútilment en una lluita desigual i tràgica. A la rereguarda les famílies ploren els fills ferits, morts o desapareguts, i les incursions aèries de l’aviació feixista italiana i alemanya són cada cop més mortíferes. 

Tot és a punt per a l’ofensiva d’ocupació de Catalunya de l’exèrcit franquista, que vindrà precedida pels intensos bombardejos sobre la població civil del novembre-desembre de 1938 i del gener de 1939, i dels quals ja n’hem parlat anteriorment en aquestes pàgines.

La caiguda de Tàrrega en mans del nou ordre feixista tindrà conseqüències per a les treballadores i treballadors d’algunes de les empreses col·lectivitzades. Ho expliquem en el proper escrit.

(1) Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Tàrrega 1938 (Arxiu Comarcal de l’Urgell).