A finals de 1937, el país porta un any i mig de guerra, de sacrificis i de dolor, i el pitjor de tot: la pèrdua dels éssers més estimats. Dia a dia, en un degoteig constant, joves targarins marxen i moren al front. Altres, per evitar ser reclutats, fugen cap a Andorra o França. Alguns resten a l’estranger, altres canvien de bàndol, molts d’ells s’amaguen en masos i golfes. Els qui són delatats o interceptats en la seva fugida són executats.

La pèrdua de moral de la població i de la milícia es nota arreu. Les tropes franquistes avancen i els bombardejos alemanys i italians sobre les grans ciutats atemoreixen la població. No hi ha armes per combatre i manquen els productes bàsics. Les notícies de la cruel repressió al bàndol franquista espanten els més valents. Mentrestant la divisió segueix present a les files republicanes. El POUM deixa de ser considerat un partit antifeixista i és expulsat de les institucions.

El 23 d’octubre de 1937 s’inaugura amb gran alegria l’Institut Politècnic de Tàrrega situat a l’antic convent dels escolapis. Es compta amb la presència de les autoritats i del conseller de Cultura de la Generalitat, Carles Pi i Sunyer. Per fi s’acompleix una reivindicació, llargament desitjada per les esquerres targarines: disposar d’un centre modern d’ensenyament públic i de qualitat a la nostra ciutat. 

L’Ajuntament aprova la carta financera municipal, que suposa la recaptació d’impostos a tots els ciutadans. Això provoca un nou enfrontament amb la CNT, que no vol que els obrers paguin impostos. S’acorda també tirar endavant una arriscada operació mercantil: l’intercanvi de mercaderies amb França, per tal d’adquirir una important quantitat de queviures (mongetes, cigrons, bacallà, sucre, sardines, formatge, llet en pots, cafè, etc.). L’intercanvi serà fet en base a la recent collita d’ametlles. Amb els gèneres importats es podrà adquirir blat i altres articles que manquen, i que els pobles de la comarca posseeixen. 

Arreu de la Catalunya revolucionària, el dia de Nadal de 1937 és laborable. A la Casa de la Vila, se celebra sessió plenària, on es discuteix sobre la dificultat haguda, per enviar, en aquestes dates senyalades, obsequis i presents als soldats targarins escampats arreu dels fronts de guerra. Després es fa lectura de la carta de la direcció de Crònica Targarina, en què es diu que degut a la manca de paper i també per haver-se incorporat a l’Exèrcit Popular, la major part del personal dels seus tallers, i altres múltiples circumstàncies, han decidit suspendre temporalment la publicació del periòdic. La Crònica Targarina ja no es tornarà a publicar mai més. 

Segueix present el malestar per la manca d’estatges per acollir els refugiats, la falta de treball i l’escasedat de subsistències per a la població. És hivern i el fred apreta. L’Ajuntament fa gestions per realitzar la tala d’un bosc al Talladell i es refà la canonada d’aigua potable de la ciutat per tal de donar feina als obrers en atur.

Durant el mes de gener de 1938, l’aviació italiana amb base a Mallorca bombardeja la població civil de Barcelona causant 210 morts i 125 ferits. Aquest fet va posar en alerta els ajuntaments d’arreu del país, que van començar a treballar en la construcció de refugis antiaeris.

A l’Ajuntament, el febrer de 1938, un enfrontament entre l’alcalde i el regidor de la CNT Josep Vives, provoca aquesta resposta de l’alcalde Josep Davant:

“Aquells que fent la revolució porten a cap pillatges i assassinats, no condueixen a res més que al descrèdit i al desastre de la Nació i jo no els apoiaria mai, tot i essent partidari de tota aquella revolució que guiada pel progrés i la justícia social, s’hi trobi un benestar” (1). Treure a la llum pública el tema, fins llavors tabú, de la violència a la rereguarda republicana, demostra que l’anunci de la imminent obertura d’una comissaria de policia a Tàrrega començava a tenir els seus efectes.

Un dilluns de febrer de 1938 una patrulla de soldats comandants per un oficial de l’Exèrcit es presenta al mercat de Tàrrega i requisen totes les mercaderies de queviures, deixant a la població sense aliments. Això provoca un gran enrenou. El cap d’intendència de l’Exèrcit no sap perquè ha succeït. Finalment arriba l’explicació: Els preus dels aliments, es venien al mercat al triple del preu dictat oficialment per un decret de la República, i un oficial de l’exèrcit va decidir aplicar la llei.

El progressiu increment de poder del Govern de la República, en detriment de la Generalitat de Catalunya i el control per part dels partits comunistes de l’Exèrcit Popular de la República, provoca una nova crisi a l’Ajuntament amb la dimissió el dia 21 de febrer de 1938 de l’alcalde Josep Devant.

La guerra i la crisi política i econòmica seran el tema del proper escrit.