Un cop estabilitzat el front a la línia del Segre, l’estranya normalitat de la guerra retorna a la ciutat i a l’ajuntament. El dia 4 de maig de 1938, el PSUC designa la targarina Francesca Cucurull Viladot per ocupar el càrrec de consellera a l’Ajuntament de Tàrrega. El mes de setembre de 1936, l’Ajuntament ja va designar com a consellera la targarina Maria Clos Secanell, també del PSUC, la qual fou la primera dona a ocupar un càrrec polític a l’Ajuntament de Tàrrega. La Francesca serà la segona consellera de la història de l’Ajuntament de Tàrrega.

La presa de possessió del càrrec, però, no fou ben rebuda pel grup de la CNT. El conseller Salvador Gabernet digué, en relació a les dues dones que per primera vegada havien accedit al consistori targarí: “Accepta la companya però voldria que actués i tingués amb l’Ajuntament aquella col·laboració que és necessària per a l’obra municipal, doncs una altra companya que tingué representació al consistori no actuà en res.” Li respongué l’alcalde Joan Sasplugas del PSUC, dient que “és consigna del govern que les dones ocupin els llocs dels homes en les actuals circumstàncies, a causa de les necessitats de la guerra”. (1)

Més enllà de la confrontació política, el comentari, que no s’hauria produit en el cas d’un home, reflecteix un masclisme present a la societat de l’època, i que va més enllà de la pertinença familiar de la Francesca, a la classe benestant de la ciutat.

La Francesca Cucurull va néixer a Tàrrega el 4 de maig de 1916. El seu pare Domènech Cucurull Sagristà es quedà vidu l’any 1923, en contraure el tifus la seva esposa Carme Viladot Pera. La malaltia va contagiar també la filla, la qual sobrevisqué. El pare es va tornar a casar amb la targarina Antònia Cendrós Figuerola.

El diumenge 21 de juliol de 1935 a l’església del Carme se celebren les noces entre Ramon Capdevila Bosch de Vilagrassa i Francesca Cucurull Viladot (2). Al cap d’un any neix el seu primer fill Domingo. Amb l’inici de la guerra el Ramon Capdevila marxa al front i la Paquita, des de Tàrrega, es va interessant per la política i s’afilia al PSUC. 

Durant l’any 1937, el PSUC allotja a casa de la Francesca el dirigent del partit Pere Canals Cabrisas, nascut a Cadaqués l’any 1908, d’on fou l’alcalde durant els primers mesos de la guerra. Més tard fou regidor de l’Ajuntament de Girona i membre del Comitè Central del PSUC. Durant la seva estada a Tàrrega, ell i la Paquita es van enamorar. Llavors la Francesca decideix anar al front per dir al Ramon que se separa. Amb l’entrada de les forces feixistes a Tàrrega, el gener de 1939, el Pere, la Francesca –llavors prenyada de quatre mesos– i el seu fill Domingo marxen cap a l’exili.

La Francesca i el seu fill ingressen en un camp de refugiats. D’allí, el Pere els trasllada a una casa d’uns coneguts de Perpinyà on neix la seva filla Lena. El novembre de 1940, tots quatre embarquen a Bordeus, a bord del vaixell de vapor Lasalle, que arriba a Ciudad Trujillo, a la República Dominicana, el 19 de desembre de 1940. De la República Dominicana marxen cap a Panamà i després cap a Xile. Allí s’hi s’estan un any, per després creuar els Andes i anar a l’Argentina, on s’instal·len al barri de Barracas a Buenos Aires.

Mentrestant, Ramon Capdevila Bosch, que es trobava a principis de 1939 al front de València, aconsegueix embarcar-se i tornar a Barcelona abans de ser ocupada. Amb la ciutat destrossada pels bombardejos, i sense notícies de la Francesca ni del seu fill Domingo, marxa cap a l’exili a França. Ingressa en un camp de concentració de la Catalunya Nord, fins que aconsegueix treballar del seu ofici de torner en una fàbrica. Amb la invasió alemanya de França, a finals de 1940, decideix retornar a Catalunya i evitar així ser capturat pels nazis. Al tornar, fou detingut i tancat en un camp de presoners franquista, fins que finalment va recuperar la llibertat. El seu germà Lluís, que havia estat membre durant la guerra del consistori i del Comitè de Milícies de Vilagrassa, fou sotmès a un Consell de Guerra Sumaríssim del qual fou absolt

Un cop en llibertat, el seu ofici de torner li va permetre trobar feina a la zona industrial de Barcelona. Allí Ramon Capdevila va refer la seva vida, amb la seva nova companya i els seus fills.

El seu primer fill Domingo, nascut a Tàrrega el 7 de maig de 1936, va viure la seva joventut a Buenos Aires. Allí es va casar i va tenir dos fills. L’any 1967 es va instal·lar a Nogoyá-Entre Ríos a l’Argentina on, després de treballar un temps al camp, va obrir un establiment de fotografia. El 30 de novembre de 2001 moria, sense haver tornat mai a Tàrrega, la ciutat on va néixer (3).

Continuarem en el proper capítol.

(1) Llibre d’actes, Ajuntament de Tàrrega.
(2) ‘Crònica targarina’. Núm. 726 - 27/07/1935.
(3) ‘El Exilio’. Damian Capdevila. https://www.analisisdigital.com.ar/edicion-impresa/2007/11/29/el-exilio.