Amb el daltabaix de la guerra, la revolució i la manca d’una autoritat governativa, els ajuntaments, ara integrats exclusivament amb representants de les forces polítiques i sindicals del Front Popular, han d’afrontar la difícil problemàtica del dia a dia que la situació imposa.

Entre les forces del Front Popular presents a l’Ajuntament de Tàrrega, existeix una marcada divisió en l’estratègia i en la manera de gestionar un ordre públic inexistent. L’actuació criminal de les patrulles d’“incontrolats” i l’evidència que els autors dels assassinats eren alguns membres destacats de les mateixes milícies que havien de vetllar per la seguretat ciutadana, feia impossible una unitat de criteri.

A l’Ajuntament el sector majoritari i que ostenta l’alcaldia és format per representants d’Esquerra Republicana (ERC), Acció Catalana, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), alguns membres del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el sindicat UGT, els quals són partidaris de centrar els esforços a guanyar la guerra, mantenir l’ordre i la pau a la rereguarda, i fer complir la llei. 

El sector minoritari de l’Ajuntament és també el més radical. És format per membres de la Confederació Nacional del Treball (CNT-FAI) i del POUM, que són partidaris de fer la revolució a la rereguarda, com a premissa necessària per guanyar la guerra. No creuen en el compliment de la llei i reclamen el manteniment del control de l’ordre públic per part de les milícies obreres armades.

El dia 20 de juliol de 1936, a Tàrrega es comença la requisa de cotxes particulars, els quals eren marcats amb les inicials UGT o FAI i banderoles vermelles. L’endemà, es requisa el col·legi Sant Josep, les Escoles Pies, l’església parroquial, l’església del Carme i el de les religioses de la Vetlla, a la porta de totes les quals va posar-s’hi un rètol que deia: “Respecteu aquest edifici, que és del poble.” També fou incautada pel Comitè de Milícies la impremta d’Acció Comarcal i de La Veu de Tàrrega.

El dia 24 les Milícies Antifeixistes van habilitar el local on establir el seu quarter general, al col·legi Sant Josep, a l’avinguda Catalunya, on es va començar a servir menjar a totes les milícies de Tàrrega i a tothom que anava de pas i ho necessitava. En aquest edifici s’hi posà el rètol de “Quarter general de les Milícies Antifeixistes.” També es posà un rètol a la façana de les Escoles Pies en el qual es llegia: “Escola de Treball.” 

L’alcalde Josep Devant, i els regidors del POUM Tomàs Pomés i Francesc Mateu s’adrecen al poble, fent una crida insistent a la calma, a mantenir l’ordre i a fer la revolució sense vessar ni una gota de sang. Amb tot, l’enfrontament esdevé inevitable quan, al cap d’uns dies, uns milicians homicides actuen, i es donen els primers assassinats de persones de dreta i de religiosos de Tàrrega i comarca, així com robatoris i incautacions de béns en propietats privades. 

Les reunions de les primeres setmanes d’agost, del Comitè de Milícies a Tàrrega, entre l’alcalde i les forces polítiques i sindicals del Front Popular, es fan amb les pistoles damunt la taula. És significatiu l’enfrontament entre l’alcalde Devant (ERC) i el regidor Salvador Gabernet (CNT-FAI): 

«Devant els tenia ben posats. A la guerra quan es va incautar el convent de les monges i l’església, el Xato de Vilagrassa volia despenjar les campanes. Un dia va treure la pistola i va dir que aquí no hi ha més collons que els meus i les campanes van fora. I el Devant sense ni aixecar-se ni res, li diu amb veu forta: “Company Gabernet, si això és tot el que teniu, tots els qui som aquí en tenim. Així que la pistola a la butxaca, una altra vegada, mestre”, i au, les campanes es van quedar allí intocables.» (1)

Malgrat el desgavell, la por i la incertesa, persones, institucions i partits, s’organitzen per aturar la bogeria del bany de sang que s’escampa arreu. S’estableixen vigilàncies i controls armats als accessos de Tàrrega per avisar de l’arribada dels sinistres “camions de la mort”. Segons el Norbert Orobitg, “el Comitè de Tàrrega feu amagar el rector i s’enfrontà amb un escamot de la CNT de Cervera que es presentà amb una llista de més de 80 ciutadans per emportar-se’ls. Un escamot targarí del PSUC va a Lleida, per ajudar el govern a aturar les execucions indiscriminades que s’estan produint a la presó del Camp de Mart”. (2)

El Sebastià Piera Llobera, militant del PSUC a Tàrrega, lamenta l’assassinat de mossèn Llobet amb aquestes paraules: 
“... i a la fi el van trobar com un tros de carbó perquè els de la FAI l’havien ficat dins una garbera de blat, en uns rostolls prop de Cervera i l’hi havien calat foc. Aquella gent no eren treballadors, no eren anarquistes, només volien presumir de sang, no tenien altra passió que el terror i la dictadura.” (3)

Per mostrar l’avenç en mesures de caire laboral i social, l’Ajuntament segueix legislant i estableix el nou horari mercantil i laboral de 40 hores setmanals, decreta la rebaixa del 20% en el preu de la llum i garanteix ocupació i sou a tots els targarins aturats, alhora que inicia un ambiciós pla d’inversió i d’obra pública per crear feina per a tothom. Per pal·liar la manca de moneda petita en efectiu, l’Ajuntament efectua una nova emissió de bitllets de 25 i 50 cèntims de pesseta. 

En parlem en el proper escrit.

(1)    Fragment de l’entrevista oral a Jaume Garriga. (Minut 00.21.40. Arxiu del Museu Tàrreg Urgell).
(2)    Per la llibertat i la democràcia. Autobiografia de Norbert Orobitg i Carné. (1915 - 1995). Edició a cura de Ramon Miró. Institut d’Estudis Ilerdencs. 2001.
(3)    El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX. Relat biogràfic de Sebastià Piera Llobera. Ricard Vinyes. Ed. Proa Perfils. Gener de 1999.