Les col·lectivitzacions durant la guerra. L’estiu de 1938 (10)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

L'altar major de l'església parroquial, l'any 1929. El conjunt escultòric fou destruït durant la Guerra Civil
L'altar major de l'església parroquial, l'any 1929. El conjunt escultòric fou destruït durant la Guerra Civil | Arxiu Francesc Robinat

L’1 de juny del 1938, l’alcalde recentment escollit Joan Sasplugas Arques dimiteix per motius de salut. L’endemà mateix, el plenari de l’Ajuntament elegeix com a nou alcalde Josep Puigfel Termens, amb 14 vots favorables i un vot en blanc. En la seva presa de possessió l’alcalde Puigfel demana la “col·laboració de tots per treballar en profit del poble”.

L’antic convent de les Monges de la Vetlla, situat al carrer Comabruna, s’havia habilitat com a Hospital Civil de Tàrrega. Donada la intensa activitat de l’hospital, el plenari ordena obrir una porta pel costat del carrer Mestre Güell i facilitar l’entrada de ferits i malalts. En el mateix acte, l’Ajuntament autoritza que l’hospital faci ús de l’Hort del Frares, per tal de poder evacuar els cadàvers cap al cementiri pel carrer del Mestre Llobet. En aquest hort, també s’hi construeix un espai per a dipòsit de cadàvers i autòpsies, ja que que l’Hospital Civil està col·lapsat.

Durant l’any 1938, l’Hospital Civil havia assistit 145 persones, entre accidentats, malalts i ferits militars. L’Ajuntament s’adreça a la Generalitat queixant-se que ha d’assumir tots els costos de l’hospital, quan aquest dona servei a malalts i ferits dels pobles propers i a molts militars de l’Exèrcit republicà.

D’ençà del bombardeig del mes d’abril, l’edifici de l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba s’ha convertit en la “plaça del Mercat”, i és l’únic indret on es permet la compravenda de les fruites i verdures dels horts de la ciutat. A l’Ajuntament es parla de traslladar-hi les carnisseries, però per raons sanitàries es desestima. Es pren l’acord, però, de construir dos lavabos dins l’església per donar servei als paradistes i clients. L’església s’havia tancat al culte el dia 19 de juliol de 1936, i el dia 25 de juliol la barbàrie revolucionària va destruir els altars i les imatges religioses. Més endavant es va utilitzar com a caserna i durant el bombardeig feixista del 21 de desembre de 1938, es va malmetre molt més. Sortosament la bomba que va entrar pel cimbori no va esclatar.

Al plenari de finals de juny, s’avança per recuperar la normalitat de la vida escolar a la ciutat. S’han fixat quatre locals on s’impartirà l’ensenyament: El Modern Liceu, la Rectoria, l’Escola Unitària de nois a l’avinguda de Catalunya i els Pàrvuls al carrer Garcia Lorca (antic carrer Sant Joan). S’estudia la possibilitat de llogar una masia als afores per a aquells nens que, per seguretat, vulguin assistir a l’escola, apartats de la ciutat. Igualment s’acorda que als pares d’aquells nens que no assisteixin a classe, se’ls imposarà una multa de cinc pessetes. 

El regidor de Cultura, Lluís Plassa, proposa fer arribar llibres de lectura als soldats ferits que es troben convalescents a l’Hospital Militar de Sang de Mas de Colom. L’Exèrcit considera més urgent altres necessitats i l’Ajuntament proveeix Mas de Colom de 26 màrfegues de palla i lli, 26 coixins, 8 llits de ferro i 4 de fusta. 

Cada cop és més evident el malestar de les autoritats locals per l’allau constant de refugiats cap a Tàrrega. De res serveixen les raons que s’exposen, com ara la inoportunitat de fixar refugiats en zona de guerra, ni que ja no quedin ni matalassos ni llits suficients, i que l’estat sanitari de molts edificis sigui deficient.

Cap al juliol, la ciutat va plena de gossos famolencs sense amo ni identificació. Es fan batudes per exterminar els cànids que volten sense cadena ni xapa. Els veterinaris decideixen canviar el sistema de la bola per una injecció d’estricnina que és més ràpida i eficient. La Granja Avícola Municipal es troba en ple rendiment, és important produir aliments per garantir l’alimentació dels soldats i de la població. 

És l’estiu i sorgeixen més problemes amb el subministrament d’aigua. A molts barris i carrers de la ciutat l’aigua corrent no arriba a les cases, perquè els horts se les han enginyat per regar fent ús de l’aigua de boca. Alhora, camions cisterna de l’Exèrcit carreguen aigua de l’espita de la plaça Macià al Pati, i deixen els carrers del Raval i del Mestre Güell sense subministrament. L’Ajuntament ordena de posar en funcionament la fàbrica de gel tot el dia.

La construcció de la carretera del Talladell avança a bon ritme. L’Ajuntament ha de fer-se càrrec de la fàbrica de gasoses Novell perquè el propietari ha estat cridat al front, i alhora ha de respondre a les denúncies contra la propietat que es produeixen cada dia: Un propietari targarí que havia estat detingut, en R.B.T., s’adreça a l’Ajuntament denunciant que, al sortir de la presó, s’ha trobat desposseït de la seua casa, del seu magatzem, del cavall i del carro, i no té mitjans per viure.

Arriba la data històrica del 25 de juliol de 1938. L’Exèrcit republicà inicia la Batalla de l’Ebre que inicialment omple d’optimisme i d’eufòria l’opinió pública de la zona republicana. El ple de l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Josep Puigfel, acorda dirigir un telegrama al president del Consell de Ministres i al president de la Generalitat “felicitant l’Exèrcit Popular per la gesta heròica en les operacions de l’Ebre i que aquesta corporació està disposada a fer els màxims esforços per treballar en profit de la guerra”. 

El mateix dia s’acorda pintar de blau les llums de tots els fanals de la ciutat per fer menys visible des del cel la ciutat de nit.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article