Un dels aspectes rellevants del període de la Guerra Civil fou l’impacte i les conseqüències que l’aplicació d’una inèdita revolució socialista a la zona republicana tingué arreu del país. 

Pocs dies després de la derrota de les forces rebels feixistes a Catalunya, la socialització i col·lectivització de les empreses i indústries es va fer seguint les directrius de la CNT - FAI, que en aquells moments liderava el moviment obrer als carrers de casa nostra. Arreu es van constituir “Comitès Obrers de Control” per tal de dirigir les fàbriques i procedir a la seva confiscació i socialització.

El mes de setembre de 1936 la Generalitat publica un decret de col·lectivitzacions, mitjançant el qual s’oficialitza el “Pla de transformació socialista”, que va donar validesa legal a les confiscacions i col·lectivitzacions realitzades. Per decret del govern, les fàbriques de més de 100 obrers havien de ser col·lectivitzades, les de 50 a 100 treballadors també ho podien ser si ho aprovaven les tres quartes parts dels seus treballadors, mentre que la resta serien controlades pels comitès obrers. A Tàrrega, la seva principal indústria, Cal Trepat, fou de les primeres a col·lectivitzar-se. Així ho explicava el seu propietari Josep Trepat Galceran:

“Al sobrevenir el Glorioso Movimiento Nacional, me ví precisado a ocultarme desde los primeros momentos de las persecuciones que era objeto por parte de los marxistas; prueba de ello que en 26 de julio de 1936 el Comité rojo de esta ciudad, se incautó de todos mis bienes y especialmente de esta industria denominándola ‘maquinaria agrícola U.H.P.’ la que intentaron regirla en forma de colectividad marxista”. (1)

Altres sectors clau com el de les farineres Cal Balcells, Molí de la Font, Canyelles i Gonzalez Feijoo es van requisar i agrupar sota la denominació “Cooperativa Industrial de Farineres Reunides U.H.P”, alhora que es municipalitzà la fabricació de pa. 

El ‘Comitè de l’espardenya’, va requisar la fàbrica d’espardenyes i magatzem del Sr. Macià Badias Felip i del Sr. Geroni Calzada, i es creà la “Cooperativa Industrial Obrera. Fabrica de calçats”. Es van requisar la companyia de transport Anònima Alsina Graells, l’Agència de Francisco Mil, la Pallaresa i la companyia de transports Hispano Targarina que es constituí en cooperativa de treballadors. També es requisà la fàbrica d’alcohols de Baldomer Trepat. 

D’aquells negocis en què els propietaris o directius no s’haguessin reintegrat en els seus llocs de treball, la Generalitat també podia confiscar els béns o valors dels propietaris. Molts Ajuntaments van intervenir els valors dipositats a caixes i bancs.

Durant aquelles setmanes posteriors al frustrat alzamiento, es va procedir a la confiscació i apropiació dels locals i propietats dels béns de l’església i dels Ordes Religiosos. Els béns comunals i cases parroquials van passar a ser propietat dels respectius Ajuntaments. 

També es requisen els béns, propietats i valors d’aquelles persones que havien contribuït al moviment sediciós com fou, en el cas de Tàrrega, el de l’Estrella de Càrcer i el seu espòs, el militar Eduard González, implicat de ple en la rebel·lió a Barcelona. El local de l’Aliança a l’avinguda de Catalunya passà a mans de Partit Socialista Unificat de Catalunya, el local de la Societat Ateneu a mans de l’Esquerra Republicana de Catalunya, el col·legi de Sant Josep i Cal Segarra a l’avinguda de Catalunya van esdevenir centres del Comitè de Milícies Antifeixistes.

A nivell municipal, l’Ajuntament dona feina a tots els treballadors en atur forçós, posa 40 xofers al servei de transports al front i paga un sou a les famílies de tots els soldats, als quals s’envien queviures i roba amb càrrec a les arques municipals. Amb el capital dels comptes corrents confiscats, l’Ajuntament dona préstecs a les Cooperatives de Treball que s’han constituït, així com als comerciants i industrials que contracten treballadors i necessitin crèdit. Una mesura implantada per decret del govern de la República fou la rebaixa del 50% en l’import dels lloguers. 

El mes de febrer de 1937 s’estampa als tallers de la Crònica targarina una emissió de paper moneda d’una i dues pessetes, d’ús forçós a Tàrrega i del qual l’Ajuntament en garanteix l’import. Per a imports més petits, es fabrica una moneda de cartró de 20 cèntims de valor. 

A Tàrrega, a la majoria de comerços, tallers i petites indústries hi va prevaldre el sentit comú i hom va adaptar-se a les noves circumstàncies: el obrers feien més d’amos i els amos van agafar l’aparença d’obrers. El servei de taxi i els sastres s’anuncien com a serveis socialitzats, el nou adjectiu de moda.

Amb tot, aviat van sorgir problemàtiques i conflictes de tota mena, que s’havien de resoldre en una casa de la vila dividida en dos blocs clarament enfrontats. 

Em parlem en el proper escrit. 

1)  Patrimoni Industrial: L’Embarrat de la fàbrica J. Trepat de Tàrrega. Ramon Miarnau Torné i Roser Miarnau Pomés. URTX: Revista cultural de l’Urgell, núm. 24, 2010, pàgs. 305-324.