Durant els primers mesos de 1937, l’arribada massiva de refugiats de guerra a Tàrrega provoca una campanya de descrèdit envers els nouvinguts. L’excés de persones sense feina i les conseqüències que ocasiona l’acolliment fa que els partits i les entitats republicanes s’organitzin creant un Comitè Local d’Ajut als Refugiats.

Estat Català és dels pocs partits que, des de la Crònica Targarina, fa una crida en defensa del refugiats: “Nosaltres, els antifeixistes, veiem en ells (els refugiats), representants directes dels afusellats a la plaça de braus de Badajoz, dels nens i dones assassinats a Andalusia; a través dels seus rostres hi veiem García Lorca, hi veiem els de Toledo i, nosaltres, catalanistes i demòcrates de sempre hi veiem en ells els campions de la llibertat i heroisme, els abnegats defensors de Madrid” (1).

A la casa de vila, les actuacions del Comitè de Milícies Antifeixistes, era un problema a resoldre. A la sessió del 24 d’abril, el regidor Francesc Mateu denuncia que milicians de la CNT van obligar a tancar el local de la UGT. L’alcalde Josep Devant diu que els milicians no tenen cap dret a fer tancar cap establiment, ni a entrar a cap domicili particular sense una autorització expressa seva. Parla de les funcions dels milicians, els quals no han d’ésser una institució odiosa com ho era la Guàrdia civil, sinó que s’han de fer respectar pels seus dots de ciutadania i no pas pel terror. Es promou un violent incident, que dura llarga estona, entre el regidor de la CNT Salvador Gabernet (alias el Xato), i l’alcalde d’ERC, Josep Devant, deixant clar que “eIs milicians han d’estar a les ordres de l’alcalde i no han d’obrar mai a caprici” (2).

Definitivament, el mes de juny de 1937 la Generalitat posa fi a la problemàtica de les milícies publicant un decret pel qual s’ordena el desarmament de tots els ciutadans no pertanyents als cossos de seguretat (Guàrdies d’Assalt i Carrabiners). Aquesta ordre posa fi a les milícies armades i obliga el tancament de les casernes. Aquest fet es viu a l’Ajuntament i entre la població amb alleujament, per les actuacions que els grups incontrolats armats efectuaven amb escorcolls, detencions i en alguns casos amb l’assassinat de religiosos i personalitats de dretes. 

La política de proveïments i la gestió econòmica realitzada des de l’Ajuntament de Tàrrega durant el primer any de la guerra, va permetre posar sota el control municipal importants estocs de cereals, ametlles i d’oli, amb els quals s’efectuaven intercanvis i transaccions amb altres mercaderies, sovint amb França, i evitar la manca de productes bàsics, així com l’increment desmesurat dels preus. Això va permetre durant l’any 1937 l’enviament d’importants quantitats d’aliments i productes bàsics des de Tàrrega a Madrid, en auxili de la població. Per aquest motiu, la requisa per part de l’Exèrcit de la República de 40 vedells destinats a l’alimentació de la població, va posar en alerta els responsables dels proveïments.

Aquell mes de juliol de 1937 es complia un any de l’inici de la guerra i de la inesperada revolució. En aquells moments van fer-se evidents els primers avisos sobre la insostenible situació de les finances municipals. Cada setmana sortien de l’Ajuntament 30.000 pessetes en jornals, i només se n’ingressaven 1.500 en taxes i impostos. Es va decidir imposar nous impostos i s’acordà fer una nova emissió de paper moneda de cinquanta mil bitllets d’una pesseta.

El dia 2 d’octubre de 1937, l’Ajuntament publica a la Crònica Targarina, l’estat de comptes del consistori. La situació començava a ser insostenible.

L’Ajuntament, en un any, des del 19 de juliol de 1936 ha ingressat per tots els conceptes, la gran majoria extraordinaris, 1.578.000 pessetes. Les despeses en el mateix període han sigut de 1.700.000 pessetes. Cada dia que passa, el dèficit municipal creix i cal prendre mesures urgents:

Se suprimeixen les brigades municipals d’obrers en atur forçós (peons, paletes, manobres, pintors, etc.) de forma que solament es podrà donar treball a 10 paletes, 10 manobres i 15 peons per tal d’acabar les obres que està realitzant l’Ajuntament. S’atura l’excavació del pou per donar aigua a la piscina municipal en construcció. Es demana a la Generalitat que es faci càrrec de les despeses dels refugiats. Es redueix a la meitat el salari i a 20 les hores de treball dels paletes. S’imposa una nova taxa municipal sobre les finques urbanes que serà del 50% de l’import dels lloguers.

L’Ajuntament però, ha d’acabar les obres iniciades, entre les quals l’Institut Politècnic, la piscina municipal i l’adequació del Mas de Colom com a Hospital Militar.

En el proper escrit en seguirem parlant.

(1) ‘Crònica Targarina’ 30 de gener de 1937. Secció “Del municipi”. Núm. 795 (Arxiu Comarcal de l’Urgell).

(2) ‘Crònica Targarina’ 24 d’abril de 1937. Secció “Del Municipi”. Núm. 807 (Arxiu Comarcal de l’Urgell).