Dèiem en el capítol anterior que el novembre de 1940, des de l’exili de França, la família de la Francesca Cucurull amb el seu espòs Pere Canals i els seus fills Domingo Capdevila i Lena Canals, emprenien el camí d’Amèrica per acabar arribant a Buenos Aires, a l’Argentina, on s’estableixen. 

El Pere Canals, com a membre del Comitè Central del PSUC, s’incorporà a l’aparell del Partit Comunista a Buenos Aires amb Santiago Carrillo i Fernando Claudin. L’any 1943 per ordre de Joan Comorera, secretari general del PSUC, és enviat a Barcelona per recuperar el control del partit. El Pere Canals viatja a Lisboa i fa escala a Madrid abans de dirigir-se a Barcelona. A Madrid s’entrevista amb el dirigent del Partit Comunista d’Espanya, Jesús Monzón, que l’enlluerna i el convenç que es quedi a Madrid. És en aquest moment que el Pere Canals desobeeix les instruccions del Joan Comorera i passa a formar part de l’executiva de l’interior del PCE, en uns moments en què la tensió entre els dos partits anava en augment. 

El Joan Comorera no va acceptar el comportament del Pere Canals, perquè no havia mantingut la independència orgànica del PSUC en relació al PCE. Amb tot, a finals de 1944, el Pere Canals fa cap a Barcelona i es fa càrrec de la direcció del PSUC. Quan França és alliberada, Santiago Carrillo arriba a Tolosa i inicia una purga dels col·laboradors de Monzón. El Joan Comorera torna a França a finals de 1945, dona l’ordre de fer tornar de Barcelona el Pere Canals. Ja a França, i sense sospitar res, el Pere escriu una carta a la Francesca dient-li que es troba bé i que aviat tornarà a Catalunya. 

El Pere Canals, però, segons la crònica del Josep Àngel Carreras, “va ser mort a trets a França durant el primer trimestre de 1946, encara que no s’ha pogut confirmar la data ni el lloc. Hi ha un misteri i silenci oficial tant des de la historiografia del PSUC com del PCE, sobre qui va donar l’ordre de matar Canals. Tant el PSUC com el PCE tenien Canals en el punt de mira per diferents motius abans esmentats, sobretot Joan Comorera, qui considerava un traïdor Canals per haver intentat d’esquenes seves fer del PSUC una mera delegació del PCE, maniobra organitzada per Monzón. Però el PCE oficial, en aquells moments amb Carrillo com a delegat a França i Dolores Ibárruri com a secretària general, tenien Canals com un dissident perillós afí a l’antic equip de Monzón i Trilla” (1).

Quatre anys més tard, des de París, el secretari general del PSU de Catalunya Joan Comorera, signa una declaració/confessió en què deixa entreveure la seva participació en la “liquidació” del díscol Pere Canals: “És clar que de vegades en les reunions de l’exsecretariat tinguérem situacions difícils, violentes, per bé que no espontànies, sinó per procuració. Així va ocórrer quan posàrem fi a la tràgica aventura Canals. Així ocorregué quan l’aventurer Ramon Soliva, expulsat del Partit…” (2). Les pràctiques estalinistes més cruels havien contaminat de feia temps els partits comunistes d’obediència soviètica d’arreu del món. El Pere Canals en fou una víctima més. 

La Francesca amb els seus dos fills es troba sola a Buenos Aires. Ja no li arriben els diners del PSUC. Cal guanyar-se la vida i treballa de modista fent mocadors de coll en una empresa de confecció. Quan pot, fa de cantant i finalment munta el seu propi taller de confecció a Buenos Aires.

L’any 1971, després de 32 anys a l’exili, la Francesca torna a Tàrrega per un temps, per estar al costat del seu germà, que moriria poc després, i retorna a l’Argentina.

Cap a l’any 1988, a través dels contactes del seu fill gran, Domingo Capdevila, entra en contacte amb el seu primer marit, el Ramon Capdevila. Deixa l’Argentina per anar a viure amb ell a Castellar del Vallès. L’any 1992 la Francesca mor a l’hospital de Sabadell i és enterrada a Castellar del Vallès on, quatre anys després, també hi reposaria el Ramon Capdevila Bosch.
La seva filla Lena té dos fills, la Cristina i el Luis. El Luis fou ordenat sacerdot l’any 1993 i actualment exerceix a la parròquia del Sagrat Cor de Jesús a Haedo, prop de Buenos Aires. Ambdós tenen cura de la Lena. El Luis l’any 2019 vingué a Catalunya per conèixer personalment la seva família catalana.

(1) Josep Àngel Carreras al Blog ‘A cops’ https://ja-acops.blogspot.com/2015/07/el-marxisme-catala-i-les-seves.html
(2) Declaració de Joan Comorera, secretari general del PSUC: https://noushoritzons.cat/wp-content/uploads/2022/10/Declaracio-de-Joan-Comorera-secretari-general-del-PSUC-14-de-novembre-de-1949.pdf