El fort pla d’inversió i obra pública del període revolucionari de la guerra respon a la voluntat, de les esquerres targarines de demostrar que eren capaces de fer molt més per Tàrrega del que havien fet les dretes en el passat.

Abans que s’acabi l’estiu de 1936, s’enquitranen els carrers de Segle XX, davant l’estació, Sant Roc, Santa Anna, Carme i l’entorn de la plaça Francesc Macià (el Pati). Es creen brigades de treballadors que treuen l’herba dels carrers, dels parcs, del Reguer i del cementiri. Es replana i s’adequa com a jardí l’antic hort dels Escolapis, (plaça Carles Perelló). Es fan millores als camins del terme, es refan i es construeixen marges de pedra. Es modernitza l’escorxador municipal.

Aquell mateix setembre de 1936, l’Ajuntament contracta una vuitantena de paletes i manobres per treballar en la reforma de l’edifici municipal, que abans ocupaven els escolapis, per transformar-lo totalment. A la planta baixa s’hi faran onze aules i al primer pis, onze més. Allí s’hi traslladarà l’Escola d’Arts i Oficis i un segon Grup Escolar amb onze mestres. Es projecta la construcció d’uns urinaris públics subterranis a la plaça Francesc Macià. Es parla d’iniciar la construcció de la primera piscina municipal de Tàrrega.

El POUM, que encara no disposa d’un gran estatge social, incauta Cal Costa, i la CNT incauta Cal Toló. En ambdós casos, són casals situats a la principal via de Tàrrega, l’avinguda de Catalunya, per on aquells dies hi circulen tropes, milícies i vehicles cap al front d’Aragó. Les Joventuts Socialistes Unificades es fan seva la seu de la Unió d’Estudiants Targarins, així com el primer pis de la casa del senyor Jaume Sala.

Es crea la Cooperativa Obrera de cafès i bars, que incauta els establiments del ram, alguns dels quals són retolats amb noms tan revolucionaris com “Bar Kropotkine”, “Cafè Enric Engels” (Cafè Estació), “Cafè Carles Marx” (Cafè Espanya) o Casa del Poble (Cafè de l’Aliança).

Es regula amb decrets de la Generalitat el control de les existències dels posseïdors de productes agrícoles o ramaders sigui en concepte de productor, magatzemista i detallista, així com dels Sindicats Agrícoles i les Cooperatives. Es prohibeix la sortida del municipi de qualsevol producte sense la corresponent “guia” emesa per l’Alcaldia. El febrer de 1937 es crea una Granja Avícola Municipal a la Farinera Vella per criar-hi 1.500 pollets.

La Comissió de govern de l’Ajuntament segueix amb la política de millora de les condicions dels treballadors. S’augmenta un 30% el sou dels paletes i es rebaixa el preu de la llum en un 20%. Es regulen els productes dels horts i el mercat d’aviram, ous i fruita. Setmanalment es reparteixen les targetes de racionament de pa, bacallà, cigrons, mongetes, vedella, moltó, porc i patates. Es reglamenta el treball al camp amb l’establiment d’un jornal mínim i la jornada de set hores.

Tanmateix arreu sorgeixen conflictes, queixes i reclamacions, que van a parar a la Casa de la Vila, on s’ha de decidir què cal fer en cada cas. Els comerços reclamen les caixes registradores incautades per les cooperatives i aquestes responen que els és impossible retornar-les. Els propietaris de pensions i cases de dispesa demanen que es desisteixi de la seva col·lectivització. Els industrials i fabricants incautats es queixen que els Comitès Obrers no volen fer-se càrrec del passiu del negoci, i que els acreedors els hi reclamen els deutes a ells. Antics comerciants i amos reclamen a l’Ajuntament un mitjà de subsistència, al ser acomiadats il·legalment de la feina pels comitès obrers i no disposar de mitjans per viure. Els propietaris dels bars incautats signen una carta conjunta amb la qual denuncien com a il·legal l’expropiació del seu establiment.

A tot això s’afegeix l’arribada a Tàrrega de 800 refugiats de Madrid i d’altres indrets de l’Estat, a qui cal acollir, educar i alimentar. A principis de 1937 el cens escolar de Tàrrega ja és de 1.100 alumnes, hi correspondrien 27 mestres, només n’hi ha 14. Es reclama a la Generalitat que cobreixi les places que falten.

S’obliga a criar gallines, conills i porcs a les masies del terme. Es detenen uns ciutadans per la matança i venda clandestina de carn de vedell i anyells. L’Ajuntament decideix construir la piscina municipal a la Plana i ordena fer un pou al lloc anomenat “el Fossar”, al Maset. Quan comencen les obres de la piscina, es demana a la ciutadania que hi treballi a jova, voluntàriament. Som a mitjans de 1937, les finances municipals es troben en números vermells. Les despeses superen els ingressos. La situació esdevindrà insostenible. Centenars de treballadors, de refugiats, de soldats al front, de milicians i d’aturats depenen de l’aixeta de l’Ajuntament.

En parlem en el proper escrit.