L’Arcadi Pomés fou el més petit dels quatre germans Pomés-Marsal. Nascut a Tàrrega l’any 1907 fou, com la resta de família, una persona implicada en els afers polítics i socials de l’època. La seva filla, na Núria Pomés Fontanet, ens deia fa uns dies que “cap dels Pomés estaven batejats, tots eren d’esquerres, republicans i ajudaven sempre la gent pobra que ho necessitava”.

El gener de 1931, trobem l’Arcadi formant part com a vocal de la secció recreativa de l’Ateneu. El 1935 es va casar amb la targarina Rosa Fontanet Vilardosa, per la qual cosa es va haver de batejar poc abans de la boda. L’abril de 1936 va néixer a Tàrrega la seva filla Núria.

L’Arcadi, amb els seus germans i alguns cosins, treballava als tallers de l'empresa d'autocars la Hispano Targarina, a les noves intal·lacions de la carretera de Vilagrassa, on també hi van construir uns habitatges. L’Arcadi era una persona alegre i divertida, però visqué l’arribada de la guerra amb pessimisme. Durant la guerra fou mobilitzat al parc mòbil de l’exèrcit de la República, on feu de conductor i de mecànic. Diu la Núria: “Durant la guerra, el meu pare va salvar a tota la gent que va poder. Fins i tot va amagar el senyor rector a casa seva durant un temps”.

Acabada la guerra, la família va creure que, al no haver-se posat mai en política, i haver ajudat a molta gent, podia estar tranquil per a la seva seguretat personal i no va marxar. Els feixistes targarins, però, el van denunciar i fou detingut a Granollers. D’allí va ser internat, sense judici, al camp de concentració de la Seu Vella de Lleida, on va patir durant dos anys les tortures i vexacions habituals del sistema repressiu franquista. Quan al cap de dos anys en va sortir, estava malalt i molt afectat pel fet que els seus companys i coneguts de Tàrrega –a molts dels quals els havia ajudat durant la guerra, i que havien estat companys seus a la junta de l’Ateneu– no havien fet res per alliberar-lo. Van ser els antics treballadors de la Hispano Targarina els únics que es van moure per aconseguir la seva llibertat.

Diu la Núria: “El germà gran de l’Arcadi, el Ton Pomés, i la seva dona, la Palmira Saurina, quan els van detenir els feixistes, aquests els van passejar lligats amb una cadena per tot Tàrrega, després els van tancar a la presó de Cervera. Va haver d’intervenir una família franquista de Tàrrega per treure la Palmira de la presó.” “Quan el Franco va guanyar els va prendre la Hispano Targarina i la va donar als Alsina Graells. Llavors fou quan el meu pare es va deprimir, es va tornar una persona trista i va començar a fumar molt.” 

Quan l’Arcadi va sortir del camp de concentració, va decidir no tornar a saber mai més res de Tàrrega. Amb la Rosa i la Núria van marxar i van anar a viure a Barcelona, on el seu cosí germà, en Timoteu Pomés, havia obert un taller de reparació d’automòbils i va començar a treballar allà. Durant la mísera postguerra van tenir la gran sort de l’ajut de la família targarina de la Rosa, que els feia arribar tot sovint gallines i conills d’amagat. La relació de la Rosa i de la Núria amb la família i els amics de Tàrrega s’ha anat mantenint fins avui en dia.

Diu la Núria: “El Barça i el futbol van ser en aquell temps la seva principal distracció. Cada diumenge anava al camp a veure el Barça amb dos amics més”.

L’Arcadi moria de càncer de pulmó l’any 1958 als 51 anys d’edat.

Agraeixo la col·laboració de la família Sanmartino - Pomés per l’ajut i la disponibilitat a l’hora de recuperar la història de la família l’Arcadi Pomés i de na Rosa Fontanet.