Des d'aquesta secció iniciem avui una nova sèrie d'escrits sobre una família honesta, treballadora i emprenedora a qui la guerra i el feixisme els ho arrabassà tot.

Els tres germans Pomés Monfà són l'origen d'una família targarina, de la qual sorgiren tres branques: els Pomés Marsal, els Pomés Mateu i els Pomés Figueres.

Els Pomés eren famílies d'una llarga tradició republicana i obrerista. La guerra i la postguerra els van abocar a l'èxode i a la renúncia a tot: van haver de marxar de Tàrrega, van ser desposseïts dels seus negocis, van patir exili o presó i en alguns casos van perdre les seves propietats. 

Però potser la major pena que hagueren de suportar fou la d'haver de renunciar a la seva ciutat, a molts dels seus amics i a callar els seus principis ideològics i republicans, tal com ens ho contava el "Dia de la memòria històrica i democràtica de la ciutat de Tàrrega" el propassat 25 de maig, n'Aurora Maquinay Pomés, filla de na Júlia Pomés Figueres. 

En els propers capítols, parlarem de totes les branques familiars dels Pomés, i avui iniciarem la sèrie pels Pomés Marsal.
Són ells, els dos germans Antoni i Tomàs Pomés Marsal, els protagonistes de la història d'avui: 

La descoberta d'un document, durant la revisió de l'expedient del Consell de Guerra a n'Antoni Pomés, als arxius del Govern Militar de Barcelona, ens permet confirmar un fet que, si fins ara havia transcendit de manera oral, mai s'havia documentat: la participació directa i personal de militants i milicians antifeixistes d'esquerres targarins, en la protecció i salvament de personalitats de targarines de dretes. 

Acabada la guerra, els falangistes targarins van acusar als germans Pomés de ser responsables dels crims haguts a Tàrrega durant el període revolucionari de l'inici de la guerra l'estiu de 1936. 

L'any 1939 en Tomàs va marxar cap a l'exili igual que els seus cosins, en Timoteu Pomés Figueres i en Tomàs Pomés Mateu. L'Antoni Pomés Marsal, però, es quedà a Barcelona, on fou detingut, portat a Tàrrega i passejat emmanillat pels falangistes pels carrers de la ciutat per a escarni seu, dels seus amics i de la seva família. Sotmès a un Consell de Guerra sumaríssim a Cervera fou condemnat a 20 anys de presó. 

Amb tot, però, l'any 1941, al cap de dos anys de presó, l'Antoni és alliberat i la seva pena commutada. Un motiu que va afavorir la reducció de pena fou el testimoni escrit d'un dirigent targarí de dretes, que a l'inici de la guerra va aconseguir salvar la vida i fugir cap al bàndol franquista gràcies a l'ajut d'Antoni Pomés, militant d'ERC, i sobretot d'en Tomàs Pomés, militant del Bloc Obrer i Camperol i un dels principals dirigents del POUM targarí. 

El testimoni l'hem trobat en una carta escrita, un cop acabada la guerra, el 17 de maig de 1939, per n'Antoni Secanell Aparicio, militant de la Lliga Regionalista, regidor de l'ajuntament de Tàrrega, conseller del Sindicat Agrícola Catòlic i diputat per Lleida al Parlament de Catalunya per la Lliga l'any 1932.

La carta va adreçada a l'esposa de n'Antoni Pomés, na Palmira Saurina: 
"Barcelona 17 de Mayo de 1939. Año de la Victoria. 

Sra. de Don Antonio Pomes. 

Mi distinguida Sra.: accedo con gusto a sus deseos, pues en honor a la verdad, puedo acreditar que don Antonio Pomés intervino activamente y con éxito, valiéndose de las relaciones que el cuñado de Vd. Tomàs, tenia con elementos de izquierda, en sacarme del apuro en què me encontraba por la persecución de que era objeto por los elementos marxistas, y que no solo por esta circunstancia sinó por el conocimiento que tengo de su esposo, y por la actuación de este, le conceptuo como elemento de orden. 

Espero que con ello quedarà Vd. satisfecha y yo también estoy contento de poder hacer algo en obsequio a la verdad y a la justicia. 

Con este motivo me repito de Vd. y afmo. S. S. q. e. s. m.. 

Firmado: Antonio Secanell 

Banco Español de Credito 

y Layetana 21 pral lletra A.". 

Comença la sèrie. Hi ha molta història per contar.