Per entendre la formació i l'evolució política d’en Tomàs Pomés cal tenir present el lligam del seu pare, Antoni, i dels seus oncles Josep i Francesc Pomés Monfà, amb el món obrer i republicà targarí de principis de segle. Tal com diuen en Quim Capdevila (1) i na Glòria Coma (2), el proletari targarí és el pagès obrer: “Això és, el treballador que, a vegades amb unes quantitats migrades de terra, combina estacionalment el treball al camp amb el de la indústria.”

Els germans Antoni, Josep i Francesc Pomés són d’origen pagès, tots ells segueixen l'esquema del pagès-jornaler-obrer, amb inquietuds socials i polítiques i amb fermes connexions amb els sectors republicans locals. En Josep fou candidat per l'Agrupació Obrera a les eleccions municipals de 1915, l’Antoni fou regidor de l'ajuntament l’any 1930 i el Francesc membre de la Unió Republicana. Amb aquest entorn familiar polititzat, l'interès pels afers públics dels Pomés no fou un fet excepcional.

El líder històric de l’esquerra obrerista targarina fou en Francesc Mateu i Franquesa. L’any 1928 és militant del Partit Comunista Català, que fou el bressol del Bloc Obrer i Camperol (B.O.C.) quan es fundà l'any 1930. A Tàrrega, aquest agrupa al seu entorn els ciutadans de l’esquerra marxista republicana i del Sindicat de Treballadors.

A partir del 1931, en Tomàs Pomés Marsal és l'home de confiança d'en Francesc Mateu. Pocs dies després de proclamar-se la República, se celebra l’Assemblea del Sindicat de Treballadors de Tàrrega. Presideix l’acte en Mateu Franquesa acompanyat d’en Tomàs Pomés, que s'adreça als treballadors animant-los a associar-se per “posar la por a la classe patronal”. És elegit secretari del sindicat. 

El 9 de juliol de 1932 presenta el “Grandiós Míting d’Afirmació Comunista” que té lloc al Capitol Cinema, en motiu de la inauguració oficial del local del Bloc Obrer i Camperol, situat als baixos del carrer de Sant Roc, 8, amb la presència del president del B.O.C., en Joaquim Maurín. Aquell mateix any, presideix el míting comunista del Bloc Obrer i Camperol al Capitol Cinema amb la presència dels candidats Pere Ardiaca i Víctor Colomer de Corbins, que fou mestre a Tàrrega l'any 1928.

La Crònica targarina ens narra com fou de sonada la festa del “Primer de Maig” de l’any 1933, que aquell any s'esqueia en dilluns de mercat: 

“Al matí, comissions d’obrers recorregueren la ciutat convidant als dependents que havien acudit al treball per ésser dia de mercat, a abandonar-lo, prec que fou atès tot seguit. Per aquest motiu hagueren de tancar les portes les drogueries Pijuan i Pere Ramon. Una colla d’obrers pujà a la Casa la Ciutat i endomassà el balcó. A dos quarts de 12 se celebra un míting a l’estatge social del Sindicat de Treballadors. Presidí l’acte en Tomàs Pomes”. 

Quan el sis d’octubre de 1934, en Lluís Companys, president la Generalitat, amb el suport de les forces d’esquerres, republicanes i obreres, proclama l’Estat Català. En Tomàs Pomés fou denunciat per formar part en el moviment insurreccional a Tàrrega. 

En Francesc Mateu com a regidor del Front Obrer Republicà fou detingut, juntament amb els seus companys de consistori per aquests fets d'octubre del 1934. A en Mateu Franquesa i en Tomàs Pomés els demanen sis mesos de presó. En Tomàs s’amaga per evitar ser detingut, fins que el mes de gener de 1935 es posa voluntàriament a disposició del l’autoritat militar de Lleida, i ingressa a la presó deu dies, fins que és posat en llibertat provisional a l'espera de judici. Quan a principis de 1936 se celebra el Consell de Guerra, el fiscal retira els càrrecs i és absolt. 

Mentrestant, a Barcelona, el 29 de setembre de 1935 es reuneixen representants del Bloc Obrer i Camperol i d'Esquerra Comunista d'Espanya per crear el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) sota el lideratge de l'Andreu Nin. 

Després de les eleccions generals espanyoles del 16 de febrer de 1936, que donen la victòria a Catalunya i a l’Estat al Front d’Esquerres, la tensió política creix arreu de l’Estat. 

A Tàrrega, el nou govern d’esquerres de la Generalitat destitueix el govern municipal de dretes i deixa l’Ajuntament en mans dels partits republicans d’esquerres: Acció Catalana, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Obrer d’Unificació Marxista.

El 18 de juliol s’inicia la revolta dels militars feixistes contra la República. La trajectòria política del Tomàs Pomés durant aquesta etapa tràgica serà decisiva per tota la seva vida. 

En parlem al proper capítol. 

1 Joaquim Capdevila Capdevila. Tàrrega (1898-1923): Societat, política i imaginari (Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba).

2 Coma i Torres, Glòria. «Moviment obrer i burgesia a Tàrrega (1900-1936)». URTX: Revista Cultural de l'Urgell [en línia], 1990, Núm. 2, p. 239-47