Antoni Pomés Monfà era el més gran dels quatre germans. Havia nascut l'any 1872 i estava casat amb Marcela Marsal Capdevila de Vilagrassa. La germana de la Marcela, l'Angelina Marsal, estava casada amb l'industrial republicà badaloní Ezequiel Giró Prat. Aquest parentesc amb una família d'idees similars donà els seus fruits. Les bones relacions i la lleialtat mútua entre els de Tàrrega i els de Badalona seran crucials al llarg d'aquesta història sobre la família Pomés. (Foto 1)
L'any 1914 l'Antoni Pomés Monfà tingué la pensada d'iniciar el servei de transport de passatgers amb òmnibus, fent el servei de Tàrrega al balneari de Vallfogona. Neixia la mítica Hispano Targarina. A partir dels anys 1920 i amb l'empenta dels seus fills Antoni, Lluc, Tomàs, Arcadi i Ariadna, l'empresa amplia els seus serveis i obté les concessions del transport de passatgers d'arreu del país. (Foto 2)

L'any 1925 el fill gran, l'Antoni Pomés Marsal, es fa càrrec de l'empresa cinematogràfica de l'Ateneu i el mateix any obre el Garatge Pomés de reparació de vehicles. En la vessant social el trobem l'any 1923 a la junta del Club Ciclista Targarí i el 1927 a la junta administrativa Pro-Biblioteca Popular. L'any 1928 escriu un extens article, Problemes targarins. Les escoles graduades, a la revista il·lustrada Tàrrega, suplement del setmanari Crònica targarina. L'any 1929 és membre de la junta directiva de la societat La Alianza. En les moltes accions socials i polítiques de l'Antoni, l'educació, la lectura i l'ensenyament són la seua principal motivació.

En la vessant política, l'any 1930 l'Antoni és tresorer de la recentment constituïda Acció Catalana Republicana i l'any 1931 es presenta a les eleccions municipals de l'abril que culminen amb la proclamació de la República. El dia 15 d'abril de 1931 pren possessió com a regidor provisional a l'Ajuntament de Tàrrega en nom de la República Catalana, proclamada el dia anterior pel president Francesc Macià. Ell és un dels tretze regidors targarins del nou Ajuntament republicà provisional, encapçalat per l'alcalde en Samuel Perenya i Reixachs. (Foto 3)

L'agost de 1932 entra a formar part del Comitè Polític local d'Unió Republicana - Esquerra Republicana de Catalunya. Aquell mateix mes és elegit president d'Unió Republicana - ERC de Tàrrega. Quan la visita del president Francesc Macià, el setembre de 1932 l'Antoni presenta l'acte del partit en el qual intervé el diputat Humbert Torres.

Aquell mateix any l'empresa de la Hispano Targarina amplia el transport de passatgers amb noves rutes i unes noves instal·lacions i tallers mecànics a la carretera de Vilagrassa.

Pel febrer de 1933 l'Antoni és un dels tres homes d'Esquerra de Tàrrega que s'entrevisten al Tarròs amb el llavors president del Parlament en Lluís Companys, i el mes de maig presenta la conferència L'hora actual de Catalunya d'Antoni Rovira i Virgili. El mes del juliol en Lluís Companys, aquesta vegada com a ministre de Marina, visita Tàrrega i l'Antoni Pomés li demana el seu ajut per aconseguir l'Institut de Segona Ensenyança.

Després de l'ensulsiada política dels fets d'octubre de 1934, en la qual el seu germà Tomàs es troba involucrat i imputat judicialment, deixa de prendre el protagonisme polític actiu al partit d'ERC i amb l'esclat de la guerra serà un altre familiar, el seu cosí germà, Antoni Pomés Mateu, qui entra a la Junta Directiva del partit.

És, però, en aquests moments crítics de l'inici de la guerra quan l'Antoni Pomés posarà al servei de la Generalitat i de la República tots els seus actius i la seva logística per a la reparació de vehicles, el subministrament de combustible i el transport de mercaderies i tropes cap al front i cap a la rereguarda. També la seva influència a l'Ajuntament d'esquerres de Tàrrega i la seva amistat personal amb el president de la Generalitat en Lluís Companys li permeten intercedir per salvar vides de ciutadans i de familiars que han estat detinguts pels incontrolats. No pot ajudar a tothom que li ho demana, però farà tot el possible per evitar el vessament de sang d'aquells tràgics mesos.

Seguim en el proper escrit.