A mesura que anava confegint la biografia d'en Tomàs Pomés Marsal, la meva sorpresa ha anat creixent fins al punt de preguntar-me com podia ser que, fins fa poc, no sabés res d'aquest targarí, protagonista d'importants fets històrics i socials del segle XX?

En Tomàs Pomés Marsal va néixer a Tàrrega el 25 de març de 1905. Casat amb Alba Badias Roig, la seva filla Maria neix l'any 1932. En Tomàs, igual que els seus germans i cosins, treballa de mecànic a la pròspera empresa familiar de transports de passatgers "La Hispano targarina". Vivia amb els altres familiars en un pis de la casa de l'avinguda de Catalunya 120, prop de l'actual barri de Fàtima, on els Pomés tenien els tallers i els magatzems de l'empresa.

En Tomàs Pomés fou un lluitador apassionat pels drets i les llibertats socials i nacionals de Catalunya. Comunista i republicà convençut, des de la seva joventut. Admirador del Mestre Amigó, membre del Sindicat de Treballadors de Tàrrega, militant i dirigent targarí del Bloc Obrer i Camperol des de l'any 1930 i del Partit Obrer d'Unificació Marxista. Detingut, processat i condemnat a sis mesos de presó pels fets d'octubre de 1934. Regidor de l'Ajuntament pel POUM de l'agost de 1936 a l'agost 1937. Quan la repressió estalinista a la rereguarda va dur a la presó els principals dirigents del POUM, ell fou combatent al front de Seròs durant la batalla del Segre, i a la retirada del febrer de 1939, feu cap a l'exili, amb els seus cosins Timoteu i Antoni al camp de concentració d'Argelers.

La lleialtat i amistat d'en Tomàs Pomés amb en Josep Rovira i Canals, heroi del 19 de juliol a Barcelona i cap de la 29a Divisió al Front d'Aragó, qui va aconseguir fugir de la presó Model, poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el porten a organitzar i a esdevenir un dels principals puntals de la xarxa d'evasió "Martin", vinculada als serveis d'informació anglesos i formada per militants catalans del POUM, que es mantingué activa i en servei, des de la seva base a Perpinyà i a Tolosa de Llenguadoc, durant tota l'ocupació nazi de França. 

L'any 1977 en Josep Pallach deia: "Als anys 40 i 41, la Resistència la fèiem sobretot els refugiats catalans, i gairebé tots del Bloc Obrer i Camperol, i els qui no n'eren se'n feien. Hi havia una persona meravellosa, en Planagumà, que es va integrar a fons en aquesta Resistència. Va treballar-hi molta gent que encara és a l'exili: en Cortines, en Pomés."1

En Tomàs Pomés, al costat d'en Josep Rovira, en Joan Reventós, en Josep Pallach, en Serra Moret, en Josep Arquer i en Josep Pané, formarà part del nucli fundacional i del primer consell directiu del Moviment Socialista de Catalunya, fundat a partir de militants d'altres organitzacions polítiques i principalment del POUM, a Tolosa de Llenguadoc, a principis de l'any 1945. La seva tasca dins l'organització del partit es manté dins del consell executiu. L'exili s'allarga, a Catalunya hi ha la seva esposa, Alba Badias Roig, i la seva filla Maria, que només veu molt de tant en tant a les trobades familiars que tenen lloc a Andorra, a l'Hotel Mirador.

L'any 1956 finalment decideix marxar amb na Margarida Miró cap a l'exili de Veneçuela. Se'n va al costat del seu amic i metge del POUM, el Doctor Josep Capella Carrobé de l'Ametlla del Montsec, que havia sobreviscut al camp de Dachau. A Nirgua, vora València de Veneçuela, treballa a l'explotació agrícola i ramadera del Doctor Capella on els anys passen esperant la mort del dictador Franco i el canvi de règim polític a l'Estat espanyol. Torna a Catalunya l'any 1979, perquè sap que li resta poc temps de vida. Aquí té temps de retrobar a la seva família i els seus amics. Viuen a Sant Just Desvern amb la Marga. Mor l'any 1982.

En els propers escrits aprofundirem en la gran aventura vital d'en Tomàs Pomés Marsal.

1 Porcel, Baltasar. Josep Pallach. Barcelona: Edicions A.C, 1977.