El 27 de gener de 1939 l’Antoni Pomés, la seva esposa Palmira i els seus quatre fills viuen l’arribada de l’exèrcit franquista al Vallès, sota la relativa protecció que la família Giró els pot oferir. 

A diferència d’altres familiars que marxen cap a l’exili, com el seu germà Tomàs, o els seus cosins Timoteu i Antoni, l'Antoni Pomés es queda a Catalunya i planifica com moure les seves fitxes en aquelles circumstàncies. 

Des del seu refugi al Vallès el dia 2 de febrer de 1939, aconsegueix un certificat polític d’adhesió al règim per a la seva persona, emès pel nou alcalde (teòricament) franquista de Vilanova del Vallès. Tot seguit, inicia un seguit de tràmits administratius adreçats a les noves autoritats per tal de recuperar l'activitat econòmica de la Hispano Targarina. En aquest sentit, el dia 10 febrer de 1939 des de Badalona, redacta dos escrits a les noves autoritats reclamant la propietat dels vehicles i de la maquinària comissada pel Govern de la Generalitat, així com la recuperació de les concessions del transport de viatgers. 

Però l’ocupació franquista de Catalunya no significa l’arribada de la pau, sinó l’inici d’una guerra política i econòmica contra la seva persona, la seva empresa i que de retruc també afectarà les seues propietats i béns.

El dia 20 de març de 1939, l’Antoni Pomés pren la iniciativa i es presenta a Tàrrega amb la seva esposa, na Palmira Saurina. Podem imaginar la sorpresa de les forces vives de la ciutat, en assabentar-se de la seva presència. La Guàrdia Civil n'és informada immediatament. Els elements locals de la Falange, però, no s'esperen. El detenen, i el passegen per la ciutat emmanillat. Amb tot, no hi ha unanimitat entre els sectors franquistes de la ciutat sobre les acusacions i la culpabilitat de l’Antoni Pomés. 

Per un costat els sectors falangistes i ultracatòlics el responsabilitzen de tots els mals, com a “inductor indirecto de las barbaridades que en aquellos días se cometieron” i per tant es tracta d’un “individuo desafecto y peligrosísimo para la causa nacional”. Per un altre costat hi ha el sector conservador excatalanista, vinculat amb la Lliga i ara plenament compromès amb la causa nacional de Franco, com seria n’Antoni Secanell o l'alcalde Ramon Sala que en el seu informe sobre l'Antoni diu: “Que en el aspecto político no se ha distinguido por ninguna actuación de signo extremista” o bé “le conceptuo como un elemento de orden”.

Al cap de tres dies de la seva aparició, el 23 de març la Guàrdia Civil pren declaració al matrimoni Pomés. El seu informe comença així: “Con ocasión de haberse presentado en esta localidad el individuo llamado Antonio Pomés Marzal, del cual caen bastantes sospechas de ser uno de los dirigentes Marxistas y autor o cómplice de las mayorías de los hechos acaecidos en esta localidad durante la dominación Marxista”. 

A l’expedient de la Guàrdia Civil de Tàrrega trobem també les declaracions d’algunes de les persones que havien estat treballant a la Hispano Targarina, que semblen seleccionades per tal que carreguin contra l’actuació de l’Antoni Pomés. També són citats a declarar els familiars del Doctor Llobet, assassinat per membres del comitè de milícies targarí. Finalment es pren declaració a l’Antoni Pomés i a na Palmira Saurina, que defensen amb convicció la seva innocència i desmenteixen totes les acusacions. 

Un cop feta la presa de declaració, el dia 25 de març de 1939, la Guàrdia Civil de Tàrrega fa entrega a l’auditor de la quarta regió militar de Cervera, dels detinguts Antoni Pomés i Palmira Saurina per tal que entrin a la presó. 

Curiosament un dels primers a denunciar a les noves autoritats les simpaties republicanes i d'esquerres de l’Antoni Pomés és el Sr. Insua, gerent de l'empresa Alsina Graells, competència directa de la Hispano targarina, que utilitza com a testimoni denunciant a qui era el cap de taller i soci de l'Antoni Pomés. Aquest declara al tribunal militar que amb la guerra, l’Antoni Pomés es va incautar de l’empresa Hispano Targarina, que el va tractar com a un obrer més, fent-se l'amo del Garatge España que diu era de la seva propietat.

Les autoritats feixistes de Tàrrega emeten un seguit de denúncies i d'acusacions en base a falsos testimonis i mitges veritats. La venjança mitjançant la difamació contra l’Antoni ja s’ha iniciat. El delegat local de Falange comença el seu informe així: “Amenazó a muerte a uno de sus compañeros de negocio porque era de derechas, declarandole además el pacto del hambre”.
S'inicia a Cervera el Consell de Guerra contra l'Antoni Pomés Marsal.