Després de la detenció i ingrés a la presó de Cervera del matrimoni Pomés - Saurina, el dia 25 de març de 1939, ella és posada en llibertat sense càrrecs i ell és acusat i s'inicien les diligències prèvies al Consell de Guerra. 

Durant el procediment, els testimonis previs es ratifiquen en les seves declaracions contra l'Antoni Pomés. Amb tot, el dia 4 de maig i per iniciativa pròpia, es presenta al Tribunal un escrit de la resta del personal de l'empresa Hispano Targarina, que no havia estat citat a declarar, en el qual contradiuen les acusacions del soci Ramon Llorens; del cap de Falange de Tàrrega, en Francesc Sauret, i dels altres treballadors. 

El document el signen en Pere Canals, gerent del Garatge Espanya; en Ramon Gómez, encarregat de l'Administració de la Hispano Targarina; n'Antoni Gusart, comptable; en Joan Méndez, en Josep Soliva i n'Aleix Castells, i diuen que:

A l'explotació de la Hispano Targarina els tres socis es reparteixen els beneficis a parts iguals. Tots els acords i decisions intervenen per igual els Sr. Pomés i el Sr. Llorens. Que no hi hagué cap comitè obrer en funcionament. Tots els socis van estar d'acord de portar els vehicles a Barcelona quan l'empresa fou requisada. N'Antoni Pomés fou qui va sortir-ne més perjudicat per l'expropiació i a més a casa seva s'hi va instal·lar un hospital.

Qui també intervé amb decisió davant del tribunal és el germà petit de l'Antoni, en Lluc Pomés. Aquest envia una declaració de cinc pàgines, on analitza la ideologia, les activitats polítiques, l'actuació personal i l'activitat comercial del seu germà. Al document argumenta i desmunta totes les declaracions acusatòries. Igualment, en un altre escrit adreçat al Tribunal, el mateix Lluc demana que els Srs. Segarra, Secanell i Maymó siguin consultats respecte les actuacions del seu germà Antoni.

A finals de maig de 1939, l'Antoni Pomés que es troba a la presó de Cervera compareix davant el Tribunal de Lleida, on nega totes les acusacions formulades contra ell a excepció d'una: que és cert que l'any 1932 va parlar en públic en presència del president Macià i que va animar el poble de Tàrrega a prendre el poder del govern de la ciutat.

El Consell de Guerra se celebra el dia 18 de setembre de 1939, i tot i que la sentència reconeix que uns testimonis diuen una cosa i els altres el contrari, el condemnen a la pena 20 anys de reclusió temporal com a responsable d'un delicte de "auxilio a la rebelión". La "Auditoria de Guerra de la IV Región Militar" aprova la sentència el dia 14 d'octubre de 1939. 

Acte seguit de l'anunci de la sentència, des de Madrid, la "Comisión Central de Examen de Penas del Ministerio del Ejército" fa una proposta "de mutación de la referida pena, a la que debía imponerse de seis años y un día de prisión mayor". Alguna persona influent i propera al règim va intercedir davant del govern a favor de l'Antoni Pomés.

El dia 4 d'agost de 1941, després de dos anys i mig de presó, a l'Antoni Pomés i Marsal se li concedeix la presó atenuada i surt en llibertat vigilada. Així s'estalvia un llarg patiment d'anys a les presons franquistes. A canvi de la llibertat, pagarà el preu de deixar Tàrrega, i renunciar als seus negocis a la ciutat i comarca.

Excepte el seu germà Lluc, la resta de membres de les tres famílies Pomés Monfà: els Pomés Marsal, els Pomés Mateu i els Pomés Figueras, són víctimes de la repressió i mai més tornen a viure prop de la ciutat on van néixer.

De les propietats, els negocis i les activitats de l'Antoni Pomés Marsal d'abans de la guerra, no en queda res. Anys més tard, recuperen alguna propietat requisada. Amb tot, li queda la família, la seva esposa Palmira Saurina, amb contactes importants a Tremp, i els seus quatre fills Neus, Francesc, Marcel i Jordi, que viuran la resta de les seves vides lluny de la ciutat que els va veure néixer.

Després de la presó, la família de l'Antoni s'estableix a Barcelona ciutat. A la Ronda de Sant Pere hi té el despatx des d'on comercialitza les corbates Puma, una marca en la qual veig les inicials dels seus cognoms Pomés Marsal i seu propi nom.

L'1 de febrer de 1957, als 58 anys d'edat, l'Antoni Pomés mor. A la seva esquela publicada al diari La Vanguardia es dona una pista dels negocis familiars amb els quals mantenia una certa vinculació: "Las razones sociales Sindreu, Giró Fort S.A., Corbatas Puma, Optica Claramunt, Rec. Atom. Pepis El Tirol de Lérida, Transportes Toló y Casa Carressi". Per voluntat expressa del difunt no es va avisar de l'hora de l'enterrament.

Aquesta ha estat la història d'un gran targarí.

Als propers capítols parlarem de la interessant i desconeguda història del seu germà Tomàs.