El 18 de juliol de 1936, la rebel·lió militar feixista fracasa a Catalunya. A Barcelona, la Guàrdia Civil, els Mossos i membres de les forces d'esquerra de la CNT i del POUM s'imposen a l'exèrcit sublevat. A les principals ciutats del país, la classe treballadora té les armes i el poder a les seves mans. Arreu del país, grups de milicians incontrolats assassinen persones de dretes i religiosos.

En aquesta situació, el president Lluís Companys crea el 21 de juliol del 1936 el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, que esdevindrà l'òrgan efectiu de govern durant els primers mesos de guerra, però en determinades poblacions són alguns dels membres d'aquests comitès la causa de les principals atrocitats.

A Tàrrega, el dia 22 de juliol es crea el Comitè Local de les Milícies. El formen membres de l'Aliança Obrera, de la UGT, d'Esquerra Republicana i del POUM. El primer ban del Comitè el signen en Tomàs Pomés, en Ramon Pont, en Magí Puigfarregut, en Francesc Biscarri, en Domènec Farré i n'Ermengol Solans. Més endavant altres partits i sindicats s'hi aniran integrant.

El dia 23 de juliol, l'estatge de l'Aliança Obrera és ple de gom a gom d'obrers i de milicians targarins, convocats pels principals líders d'esquerres i sindicalistes targarins. Hom vol evitar que a Tàrrega es reprodueixen els actes criminals que succeeixen arreu de Catalunya. "Van adreçar-los la paraula el company Tomàs Pomés, el Conseller Sr. Francesc Mateu i l'Alcalde senyor Josep Devant. Amb paraules vibrants donaren compte de l'estat de la subversió feixista, la qual gairebé està dominada a tot arreu. Demanaren prudència i disciplina i que es convertissin tots en guardadors de l'ordre a fi de què Tàrrega dongui la sensació al món civilitzat que ha fet una profunda revolució sense el vessament d'una sola gota de sang". 1

La realitat de la situació, però, fou que els assassinats i els vessaments de sang a Tàrrega i arreu de la comarca no es van poder evitar. En Josep Devant, en Francesc Mateu, en Tomàs Pomés i altres dirigents van intercedir en l'alliberament d'alguns religiosos i persones de dreta, que havien estat detinguts, i van aconseguir mantenir en lloc segur, durant tota la guerra, alguns religiosos, entre ells el rector de la parròquia de Tàrrega, mossèn Jaume Serra. 

En Tomàs participa intensament a l'Assemblea de l'Aliança Obrera, a les jornades de les Joventuts Comunistes Ibèriques del POUM, i pren la paraula en els actes commemoratius del "Sis d'Octubre". Aquell mes d'octubre de 1936 va ser elegit per entrar de conseller a l'Ajuntament de Tàrrega en representació del POUM. En aquest mateix consistori, per primera vegada una dona, Maria Clos Secanell del PSUC, esdevenia consellera.

El dia 7 de febrer de 1937 se celebra a l'Ateneu de Tàrrega el míting del POUM amb la presència destacada del seu principal líder i llavors Conseller de Justícia de la Generalitat, n'Andreu Nin, i on participa en Tomàs Pomés.

A les darreries de març de 1937 en Tomàs Pomés i el seu company Josep Esteve són a Tierz, al front d'Osca, on visiten la Divisió Lenin del POUM, comandada per en Josep Rovira Canals, que es troba a primera línia de foc. Allí saluden els nombrosos targarins enrolats en aquesta divisió. 

Tanmateix, falta poc perquè es produeixin els Fets de Maig de 1937 quan les activitats del POUM seran declarades il·legals i els seu principals dirigents detinguts. N'Andreu Nin serà segrestat i assassinat per la policia secreta soviètica el juny de 1937. El mateix Josep Rovira patirà les conseqüències de la repressió estalinista essent degradat i empresonat.

Més endavant, el mes de novembre de 1937, el vehicle que condueix tornant de Barcelona amb l'Alcalde de Tàrrega, en Josep Devant, els consellers Enric Clua i Isidre Solé i els ciutadans Ramon Pont i Antoni Pont, sofreix un accident a Martorell, causat per un bombardeig de l'aviació feixista. En Tomàs és qui queda més malparat però les ferides són lleus i es recupera aviat. 

L'abril de 1938, la seva esposa Maria Badias i la seva filla Maria Alba, juntament amb la resta de la família Pomés, marxen de Tàrrega i es refugien a la Garriga. En Tomàs segueix vinculat a Tàrrega, però ha estat mobilitzat com a conductor del parc mòbil de l'exèrcit de la República. El setembre de 1938 és ascendit a Capità del "Cos de Tren", pel Ministeri de Defensa de la República. 

La derrota s'atansa, en Tomàs juntament amb el seus cosins Timoteu i Anton, fan cap a l'exili i arriben al camp d'Argelers. S'inicia una nova i intensa etapa de la vida d'en Tomàs Pomés. Als propers escrits ho explicarem.

1 Crònica Targarina nº 778. 25 de juliol de 1936.