"Als anys 1940 i 1941, la Resistència la fèiem sobretot els refugiats catalans, i gairebé tots del Bloc Obrer i Camperol, i els qui no n'eren se'n feien. Hi havia una persona meravellosa, en Planagumà, que es va integrar a fons en aquesta Resistència. Va treballar-hi molta gent que encara és a l'exili: en Cortines, en Pomés". Josep Pallach 1977. 1

Després de l'internament al camp d'Argelers el febrer de 1939, en Tomàs Pomés aconsegueix sortir-ne mitjançant el PSOP francès, partit germà del POUM a França, i troba acollida a Tolosa de Llenguadoc on treballa de mecànic a la indústria d'aviació de guerra Dewoitine.

La relació política i personal d'en Tomàs amb en Josep Rovira, el líder més carismàtic i popular del POUM, que fou instructor militar d'Estat Català a Prats de Molló amb en Francesc Macià, i Comandant de la 29a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República al front d'Osca durant la guerra civil, converteix en Tomàs en un dels puntals de l'organització del POUM a l'exili. El 1941, durant l'ocupació alemanya, el Govern francès de Vichy deté a Montauban i tanca a la presó 20 dirigents del POUM, entre ells en Pep Coll i el doctor Josep Capella. En Tomàs Pomés i en Josep Rovira són dels pocs que aconsegueixen fugir. 

Llavors, d'acord amb el comandant anglès René Jeanson del Foreign Office, van posar en marxa la xarxa d'evasió del Grup Martín a França, "amb l'objectiu de fer passar clandestinament a Espanya agents secrets procedents dels països ocupats"2, pels nazis, a més d'aviadors, antifeixistes i diplomàtics cap a Londres i Lisboa, via Barcelona, utilitzant arreu una extensa xarxa de col·laboradors formada per companys, simpatitzants i militants del POUM.

En Tomàs fa passar clandestinament en sentit contrari, cap a França, des de Puigcerdà cap a Bourg Madame, la seva esposa n'Alba Badias i la seva filla Maria. En l'operació hi participen els germans Sambola, a qui coneixen per la seva amistat amb na Júlia Pomés. Van a Saint Étienne i d'allí a Tolosa. L'estada de la Maria i de l'Alba no prospera i retornen al cap d'un temps a Catalunya.

En Tomàs Pomés esdevé a finals de 1941, juntament amb els germans en Jaume i Jordi Arquer Saltó, un dels responsables de la xarxa d'evasió. Utilitzen un nom fals i un nom de guerra. El nom fals d'en Tomàs és "Jean Casas" i el de guerra és "Pedro". El d'en Josep Rovira és "Martin". A la llista de persones que hi col·laboren hi trobem coneguts militants poumistes com Margarida Miró, Jaume i Jordi Arquer, Miquel Utges, Josep Pané, Andreu Cortines, Anna Clavero, Teresa Carbó, Antoni Planagumà, Emili Losada, els germans Massó, Josep Pallach, etc. En Tomàs és el responsable de l'organització fronterera, del control de les línies i de la comunicació amb els guies.

En Tomàs es mou entre Tolosa de Llenguadoc i Perpinyà. El llibre Service d'evasion de na Thérèse Mitrani publicat a París l'any 1946 detalla les atribucions i les accions en què participa en Tomàs. En moltes d'elles, a partir del desembre de 1942, hi apareix sempre al costat de qui serà la seva futura parella, na Margarida Miró, que duu per fals nom el de Mme. Casas. 

Reproduïm un fragment del llibre: 

"Tots aquests homes i dones mantenien un amor intens per la seva Catalunya.
Quan parlava de Barcelona, Martin (Josep Rovira) deia: "Al meu país", i la seva veu prenia una entonació intensa i greu.
"Encara no coneixes Barcelona? s'estranyava en Pedro (Tomàs Pomés). Mira, fas la volta al món i després vens a casa nostra, ja veuràs com un cop hi siguis no te'n mouràs mai més!"
Aquests catalans!

Estaven completament entregats a Martin, ja que treballant amb ell per alliberar França, també treballaven per l'alliberament del seu país i per la llibertat. I aquests homes i dones, amb dificultats materials per la seva condició de refugiats, no abandonaven mai la lluita, arriscaven la seva vida, sostinguts per la fe en el seu ideal". 3

Durant aquests anys el contacte amb la seva família serà per la via d'Andorra, on arriba pel Pas de la Casa. Allà a l'Hotel Mirador, regentat per dos exiliats targarins, en Samuel Perenya i en Joan Sasplugas, es retroba amb vells amics i amb la família que s'hi desplaça des de Tàrrega i que s'aixopluga cada Nadal a casa dels Perenya. És també a Andorra on, un cop alliberada França l'any 1945, en Tomàs participa en una trobada dels comandaments aliats i grups de la resistència antifeixista, on els comuniquen que les potències aliades no faran res per combatre el feixisme de Franco a Espanya.

La lluita d'en Tomàs Pomés segueix. En parlem al proper escrit.

1 Porcel, Baltasar. Josep Pallach. Barcelona: Edicions A.C, 1977
2 Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939) Número 9, 2019. "El Partit Obrer d'Unificació Marxista en la resistència a França: Procés de Montauban. Serveis d'Evasió: el grup Martin". Pelai Pagès i Blanch.
3 Thérése Mitrani –Denise–, Service d'evasion. (París. Éditions Continents, 1946)