Na Júlia Pomés Figueras neix a Tàrrega, al carrer de la Font, el 13 de setembre de 1913. És filla del ferrer i pagès targarí, membre d'Acció Republicana, en Francesc Pomés Monfà, i de na Cecilia Figueras Trepat de la Sentiu. 

Na Júlia fou educada en l'ambient de les famílies republicanes i d'esquerres targarines. Com el seu germà Timoteu, va anar a l'escola del Mestre Plassa. Eren persones properes als principis maçònics, on el debat polític i social era constant i quotidià. Na Júlia contava que la gent catòlica i de dretes de Tàrrega els anomenaven "els moritos", pel fet de no anar a missa i pensar diferent.

Als 18 anys, el 25 de maig de 1931, acompanyada de la seva íntima amiga, na Palmira Puig, és al museu de Cervera al costat del president Macià. Més tard quan la visita del president Macià a Tàrrega, el 12 de setembre de 1932, la Crònica targarina narra: "Un bell estol de damisel·les format per Palmira Puig, Júlia Pomés, Trini Amigó, Maria i Pepeta Mata i Aurora Serres li feren ofrena d'una xamosa toia de flors naturals amb llaçada barrada. El senyor Macià remercià aquesta gentilesa amb paraules d'agraïment i amb un petó, que la multitud aplaudí frenèticament". 1

El mes de març de 1933, na Júlia formà part de la primera Junta directiva del grup femení d'Unió Republicana i des del Grup Femení d'Esquerra signa l'any 1933 el manifest A Les dones de Tàrrega, que causà un fort impacte a la ciutat:

"Les dones hem estat presoneres. Presoneres d'unes rutines, d'uns prejudicis, d'unes conveniències que ens inhabilitaven per a tot. I per acabar-nos en de deslliurar és el motiu pel que ens aprestem a la lluita". "Treballarem per anivellar el màxim les diferències, per suprimir les injustícies, per aproximar la cultura a tothom, i perquè no tinguem d'abaixar el front davant d'aquesta forma moderna d'esclavatge que és la submissió econòmica. En fi, serem allí on calgui, amb el nostre crit i accent femení. I si totes ens hi posem, amigues, no en dubteu que Catalunya serà el poble més lliure, més avançat i més culte del món. És per la pàtria i per un món millor i més just.".2

Amb la guerra, na Júlia participa en les activitats solidàries, d'ajuda i de suport als refugiats i als soldats que són al front, fins que la proximitat del front i els bombardejos l'obliguen a marxar de Tàrrega i a refugiar-se amb la família prop de Barcelona.

Acabada la guerra, viu a Barcelona amb els seus pares i es casa amb en Celso Maquinay. L'any 1948 neix la seva filla Aurora, a qui no batejaran i no anirà a cap col·legi públic (franquista) o religiós, sinó a una escola internacional de Barcelona. El contacte amb Tàrrega de na Júlia es mínim. La pràctica totalitat de la família mai més hi tornarà a viure. Només l'amistat del seu pare, Francesc, amb la família Eroles del bar-cinema Catalunya manté viu el contacte dels Pomés-Figueras amb Tàrrega. Tanmateix na Júlia com el seu germà Timoteu mantenen tota la vida una constant relació amb tots els cosins i tiets de les famílies Pomés.

N'Aurora Maquinay Pomés, filla de na Júlia Pomés, ens contava: "Moltes dones com la meva mare no han sigut famoses ni conegudes, però van creure en uns ideals quan eren joves, i van lluitar per aquests ideals, però van perdre. Van haver de viure sempre amagades, amb vergonya pel que havien sigut. Mai parlaven del que havien estat, ni pel que havien cregut. La por, la vergonya i una certa sensació de fracàs feu que, quan la meva mare va morir l'any 2003, mai m'hagués parlat de qui havia estat ella realment. La memòria històrica de la dona, al contrari de la dels homes, sempre ha quedat oculta i amagada."

N'Aurora Maquinay descobreix un dia, quan la seva mare ja no hi és, que la Júlia havia estat una dona activista i una feminista compromesa amb els drets de les dones. La seva mare havia estat una de les primeres sufragistes i milicianes. I n'Aurora ho troba sorprenent, perquè el record que té de la seva mare és el d'una esposa obedient, dedicada a la cura dels seus pares, una dona obsessionada per la neteja de la llar, que no comprenia la rebel·lia d'una filla que s'apartava perillosament dels seus ideals. I descobreix que moltes altres dones, que un dia van lluitar pel seu alliberament, es van veure forçades a claudicar per sobreviure. "La lluita de les dones republicanes va quedar en l'oblit, silencioses i sotmeses per un adoctrinament pervers".

Na Júlia Pomés va morir el mes de febrer de l'any 2003.

Ens resta encara parlar del germà de na Júlia, en Timoteu Pomés, de l'Arcadi Pomés, el germà petit dels Pomes-Marsal i de l'Antoni Pomés Mateu. Ho farem al proper escrit. 

1 Crònica targarina núm. 577 - 17 de setembre de 1932.
2 Crònica targarina núm. 603 - 18 de març de 1933.