Tal com dèiem en l’anterior escrit, la relació de Tàrrega amb Joan Maragall vingué donada per l’estreta amistat del poeta amb la família de Josep Soler i Miquel i pel fet que la seva germana Conxa Soler fos veïna de Tàrrega pel seu matrimoni amb Joan Parareda Bilalta.

Curiosament en una carta de Joan Maragall a Josep Soler de l’1 de juny de 1893, quan aquest es trobava a Tàrrega, escriu: 

“Ja veieu doncs com és la meva vida actual, no hi falta moviment ni emocions de tota mena. Expliqueu-me les vostres. La vostra mare, està ja bona com desitjo? Traduïu Leopardi? Beveu Naturalesa? Tardareu a venir? Per la vostra penúltima carta veig que Tàrrega vos és un medi poc adequat, tant al viu com me’l vàreu pintar. Escriviu-me desseguida. Joan Maragall” (1).

Una altra carta que es conserva a l’Arxiu Maragall de la Biblioteca de Catalunya del 15 d’abril de 1907, adreçada a Joan Maragall, està escrita des de Tàrrega per Joan Parareda. La carta comenta la confecció de les candidatures electorals de Solidaritat Catalana i el targarí l’anima a encapçalar la candidatura per Barcelona, tal com ja ho havia fet el Sr. Francesc Macià a les Borges. I acaba amb un record al seu amic Pep Soler, mort recentment: 

“En tot quant de nosaltres depengui poguer servir i ser útils al més íntim que fou del malaguanyat Pep. ¿Que no podrem tenir la satisfacció de tenir-lo entre nosaltres algun dia? Saludos a tots vostès i mani i disposi de qui amb molt afany desitja poguer ser-li útil. Joan Parareda i Bilalta”.

L’admiració del Sr. Parareda per Joan Maragall fou tan alta que decidí convertir una estança de casa seva, situada al pavelló central del “Pati”, en un santuari dedicat a l’obra i a la persona del poeta. Ens ho conta amb detall en Ramon Novell a la seva biografia del Mestre Güell: “El senyor Joan Parareda, el gran amic de Maragall, havia encarregat a en Güell la decoració d’una estança de casa seva inspirada en temes de l’eximi poeta. L’encàrrec li venia al Mestre Güell, admirador de Maragall, com l’anell al dit. El senyor Parareda li va donar ample marge de facilitats. L’artista s’hi va voler lluir i encara es poden veure avui la gran vidriera d’entrada, els amplis plafons decoratius amb una escena de Nausica i tot un seguit de petits plafons emmarcats en fusta construint una sanefa amb La sardana, El comte N’Arnau, La vaca cega i altres títols del repertori maragallià” (2).

En aquest espai de Cal Parareda existeix una magnífica biblioteca-armari, que conté tota l’obra de Joan Maragall, sobre la qual sobresurt el bust en bronze del poeta feta per l’escultor modernista barceloní Eusebi Arnau, del qual existeix un altre bust de Maragall, fet conjuntament amb en Lluís Domènech i Montaner, aquest fet en marbre l’any 1914, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Darrere l’escultura i l’armari-biblioteca, el Mestre Güell hi dibuixà un fons tot acolorit de xiprers. En altres plafons de la biblioteca s’hi desenvolupen pictòricament altres temes maragallians com La Verge de Núria, Santa Llúcia, Joan Garí i El mal caçador. En uns altres marcs a part hi trobem un retrat fotogràfic de Maragall i el projecte de mausoleu del poeta, de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot (3).

Després de la mort de Joan Maragall el 20 de desembre de 1911, l’any 1915, la vídua de Joan Maragall, Clara Noble i quatre dels seus fills, van visitar Tàrrega convidats per la família Parareda - Soler. 

El 20 d’octubre de 1921 l’Ajuntament de Tàrrega, en motiu del desè aniversari de la mort de Joan Maragall, va decidir donar-li el nom de carrer, “al tros de la carretera de Verdú que va des del Passeig (el Pati), fins al pont del Regué” (4).

(1)    Aplec de correspondència a Josep Soler i Miquel de 12 cartes compreses entre els anys 1891 a 1894. Soler i Miquel, Josep, 1861-1897 -- Epistolaris. Maragall, Joan, 1860-1911. Biblioteca de Catalunya.
(2)    ‘El Mestre Güell (semblança biogràfica)’: Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del Mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980.
(3)    ‘En el centenario de Maragall. Nuestro homenaje’. Ramon Novell i Andreu ‘Nueva Tàrrega’. Número 850. 10 de setembre de 1960.
(4)    “Crónica targarina”. Número 12. 20 d’octubre de 1921.