L’agost de l’any 1900 es constitueix a Tàrrega el Centre Excursionista de l’Urgell i de la Segarra, entès com a “instrument de coneixement i de difusió de la història, la geografia, les ciències, les arts i les tècniques industrials i el comerç”, del qual en Francesc Serés n’és un dels principals impulsors. 

L’any 1904, en Francesc Clua, que destaca per ser un expert en geologia, cedeix els baixos de casa seva al carrer Agoders al Centre Excursionista per fomentar el coneixement i l’estudi de l’Urgell i de la Segarra. La inauguració del centre es dedica a celebrar el tercer aniversari de la mort de Jacint Verdaguer, en el qual Francesc Serés fa un parlament sobre “L’excursionisme i Verdaguer” i mossèn Joan Pintó sobre “Verdaguer: poeta, patriota i excursionista”. El Centre, però, tanca per manca d’activitat i no la reprèn fins a l’any 1914 a la mateixa seu, i vinculat al Patronat de Sant Jordi. L’any 1922 veu la llum la revista del Centre Excursionista Arqueta com a “publicació mensual del Museu targarí, adherida a l’obra dels Pomells de Joventut”, la qual té una durada de dos exemplars. (1)

Àngel Guimerà, en una entrevista que li fa en Ricard Piqué Batlle, el 7 de març de 1923, diu que: “A Tàrrega hi tenia molt bons amics i em crec que encara n’hi tinc. Un d’ells era en Francisco Clua, que fa dos anys va morir. Havíem sigut companys de col·legi bastants anys i conservàrem l’amistat ben íntima fins els darrers moments. Era un bon xicot, català de pura soca i capaç de tots els sacrificis per la causa de Catalunya”. (2)

En Francesc Clua fou un incansable promotor de la ciència i de l’art a la nostra ciutat. Insistí constantment sobre la necessitat que tenia Tàrrega de dotar-se “d’un museu, d’una biblioteca i d’un ateneu”. A ell li devem l’Escola de Gimnàstica Rítmica, la continuïtat del Centre Excursionista, les vetllades artístiques, literàries i musicals de la coral Lírica Carnicer al Casino Mes de Maig, i fou un dels puntals que feu possible el Patronat de Sant Jordi. Autor de dues novel·les, va destacar per la seva afició científica a la geologia i la paleontologia, i fou el principal divulgador i coneixedor del jaciment de fòssils de l’oligocè, que estudià a les pedreres del Fàbregas, del Pedregal al Talladell. Algunes de les peces trobades al Talladell duen la seva marca, en el nom científic de l’espècie, com ara el Brachyodus cluae que s’exhibeix al Museu Britànic de Ciències a Londres. A destacar també la magnífica col·lecció de fòssils que custodia el Museu Tàrrega Urgell i de qui hom espera que properament, i després de cent anys d’espera, pugui disposar d’un espai permanent d’exposició. 

És durant aquest període de les primeres dècades del segle XX que l’obra i el prestigi de la llengua i la cultura catalanes penetra en el si de l’ànima d’un poble que reneix. El maig de l’any 1909 es feu a plaça de Catalunya de Barcelona un gran homenatge popular a Àngel Guimerà que tingué un gran ressò arreu del país, i en el qual s’inaugurà a Montjuïc un monument a Manelic, el popular protagonista de Terra Baixa. Els catalanistes targarins van ser presents en aquesta efemèride. El segell de l’homenatge que acompanya aquest escrit, conservat a l’Arxiu Municipal, n’és un testimoni.

El ressò popular i de masses que l’impacte de l’obra Terra Baixa d’Àngel Guimerà tingué en àmplies capes de la societat fou el detonant perquè sectors locals conservadors i refractaris al catalanisme s’hi acostessin. Així doncs, si l’any 1899 és l’Agrupació Catalanista qui porta per primer cop a Tàrrega la Terra Baixa d’Enric Borràs al Teatre de Ca la Magina del Pati, l‘any 1914 és La Alianza d’Enric de Càrcer qui la programa a l’avinguda de Catalunya. L’any 1907 es produeix un fet important per a la consolidació de la Renaixença cultural a Tàrrega i és la constitució del Patronat de Sant Jordi i la publicació del seu òrgan d’expressió La Signou. Probablement, aquest acostament al catalanisme dels sectors catòlics, carlins i conservadors, propers a Enric de Càrcer, és deguda a la recuperació de l’hegemonia conservadora en el govern municipal durant la dècada dels anys 1910. 

La primera Terra Baixa representada per un grup d’aficionats locals la tenim documentada en el si del Patronat de Sant Jordi sobre l’any 1910, essent el primer Manelic targarí en Francesc Pané Castellà. El Francesc és fill d’una família de comerciants de teixits al detall, Pané i Aribau, molt propera als sectors més conservadors targarins. 

El Francesc Pané Castellà esdevé un dels joves més actius del Patronat de Sant Jordi, promou i participa en el grup de teatre de l’entitat, i és un dels membres més significats de la tercera generació del catalanisme targarí (3). En ell, s’observa la força aglutinadora del catalanisme a l’entorn dels ideals de la Renaixença que, uns anys més tard, confluiran a nivell local en la fundació de l’Ateneu de Tàrrega amb la incorporació de nous sectors esquerrans i republicans.

(1) El llarg camí del museu de Tàrrega Jaume Espinagosa Marsà. Urtx: Revista cultural de l’Urgell, ISSN 1130-0574, Nº. 1, 1989, págs. 143-157
(2) Crònica targarina 31/03/1923. Pàg. 2
(3) Tàrrega, (1898-1923): societat política i imaginari. Quim Capdevila i Capdevila. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (2008)