Fou un 30 de novembre de 1895 quan la societat barcelonina assistia a escoltar el discurs inaugural d’Àngel Guimerà, com a nou president de l’Ateneu Barcelonès. En començar el seu parlament, esclatà una gran cridòria i hom es començà a esbatussar a cops de cadira entre partidaris i detractors de la llengua amb la qual Àngel Guimerà pronuncià el seu discurs inaugural.

Fins llavors era norma que els discursos acadèmics es fessin sempre en castellà. Amb una actitud ferma i indiferent a l’enrenou de l’ambient, Àngel Guimerà continuà impertèrrit amb el seu discurs, que finalitzà amb una cita de Dante Alighieri que diu així: “Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaban lo dels altres.” Una gran ovació va tancar l’acte, qualificat com el més trascendental de la Renaixença Catalana. Des de llavors ençà, el català va abandonar l’estatus de llengua de segona i es transformà en la primera llengua de cultura del nostre país.

Francesc Serés i Plana, nascut a Cervera l’any 1867 i establert a Tàrrega l’any 1883, fou el fundador de l’Agrupació Catalanista de Tàrrega i un dels homes de confiança d’Àngel Guimerà a les comarques de Ponent. L’any 1893 fou el tresorer de la Junta de Unió Catalanista, que presidia Àngel Guimerà i assistí incansable, any rere any, a les assemblees que se celebraven arreu del país, com la de Balaguer de l’any 1894. És el primer president de l’Agrupació Catalanista de Tàrrega a partir de la seva fundació l’any 1899, i el 1900 és un dels principals impulsors del Centre Excursionista de l’Urgell i de la Segarra.

Àngel Guimerà confiava en Francesc Serés com un dels homes més propers a la seva ideologia catalanista. El dia 25 d’abril de 1899 li escrivia, demanant-li el suport i el vot de l’Agrupació Catalanista de Tàrrega, després de “l’ensopegada del catalanisme amb el general Polavieja”. A la carta definia els defensors del pacte amb el general com a «enemics de les nostres idees», situats enfront de «nosaltres, los que som catalanistes de tota la vida, els que volem sempre a Catalunya pura sense conxorxes ni pactes vergonyosos amb cap enemic de la Terra, volem presentar una junta de gent radical que faci, d’ésser elegida, un manifest al país de franc programa catalanista que diga lo que som i lo que volem». (1)

El dia 9 de setembre de l’any 1899 l’Agrupació Catalanista de Tàrrega es presenta en societat i ho fa coincidint amb la festa que la Unió Catalanista fa a la nostra ciutat. La plana major de la U.C. hi assisteix amb Àngel Guimerà al capdavant, i amb ell Pere Aldavert, Marsans, Campmany, etc. Aquest acte, en el qual també hi participa Francesc Serés, va aixecar una gran polseguera, tal com vam explicar en l’anterior escrit. Segons contava Antoni Gomà, anys més tard, “les primeres reunions de l’Agrupació Catalanista les teníem en aquell catau que era despatx del senyor Serés a la plaça Major”. (2)

L’endemà diumenge dia 10 de setembre de 1899, Àngel Guimerà també fou present a la representació de la seva obra més emblemàtica, Terra baixa, que dirigia l’eminent actor i director Enric Borràs. L’obra es va representar a Ca la Magina (avui Ateneu). (2)

Joaquim Capdevila i Capdevila, al seu treball La Tàrrega noucentista (1898-1923), relaciona els 17 primers homes de l’Agrupació Catalanista de Tàrrega. Aquests foren: Amadeu de Grau i de Grau, Franecesc d’Asis Bergadà i Reñé, Francesc Clua i Anglès, Francesc Serés i Plana, Josep Güell i Guillaumet, Baldomer Güell i Guillaumet, Mossèn Ramon Florensa i Candàlia, Mossèn Leopold Viladot, Antoni Gomà i Candàlia, Antoni Maimó i Llobet, Magí Roca i Sangrà, Tomàs Pera i Roca, Josep Batalla, Josep Maria Llobet Font, Josep Maria Sanfeliu Tàssies, Ramon Andreu Roca i Mossèn Antoni Pont. (3)

Ells van fer possible la vinculació de Tàrrega amb la Renaixença Catalana i el naixement l’any 1898 del primer periòdic quinzenal catalanista El Aguila Tarraguense transformat en L’Àliga i editat íntegrament en català a partir del 1900. Van donar continuïtat a les activitats literàries catalanistes i musicals del Casino Mes de Mayo, situat al carrer Agoders. I es van integrar com a col·lectiu en l’Obra del Diccionari de la Llengua Catalana que promovia Mossèn Antoni Alcover. 

Tot plegat va donar lloc al naixement de la Lliga Catalanista d’Urgell i Segarra l’any 1903, del Patronat de Sant Jordi l’any 1909 i de la publicació La Signou l’any 1913, amb la incorporació de nous joves catalanistes a les seves files.

(1) Anguera, Pere. «El pensament polític d’Àngel Guimerà», dins Literatura, pàtria i societat. Els intel·lectuals i la nació, Eumo, 1999.
(2) Gomà Antoni. “Rememorant coses del passat”. Crònica Targarina Nº 195 -, 30/5/1925. Pàg. 2.
(3) Capdevila i Capdevila, Joaquim. “La Tàrrega noucentista (1888-1923). Una primera aproximació”. URTX: Revista cultural de l’Urgell, no. 13, pp. 145-28, Any 2000.