“Perxò he tingut tant odi al rei d’Espanya
i li he fet la guerra jo tot sol.
Ell la terra ens ha omplert de gent estranya
i manar-nos-ho tot és lo que vol.
Doncs, jo li he dit: “No em plau!”. I, via fora!
he anat pel món com m’ha vingut a plaer,
he fet lo que he volgut, lliure a tota hora,
i no he obeït llei, ni rei, ni res.”

Fragment de La fi d’en Serrallonga. Joan Maragall. (1)

Maragall fou el nostre primer gran poeta modern: poeta del sentiment i de l’emoció. Escriu poesia lluny de tot artifici retòric i formal, amb la naturalitat de la llengua que es parla en aquell moment, donant-li un contingut que fins llavors cap poeta de la renaixença li havia donat. La seva és poesia pura i espontània, una poesia viva, sense retòrica ni guarniments, una poesia fruit de la inspiració de l’ànima, vitalista i profunda, autèntica i humana. 

Com diu Josep Pla, “Maragall simplement escriu, perquè té alguna cosa a dir i escriu la seva llengua de la mateixa manera que un anglès, un francès o un castellà escriuen la seva. Com que feia molts anys –potser segles– que en aquest país el fet no s’havia vist, la seva importància fou immensa”. (2)

La poesia de Joan Maragall arrelà en el cor poble, i també en els sectors cultes i intel·lectuals del país. La poètica de La vaca cega, El Comte Arnau o del Cant de la Senyera s’endinsen en l’ànima del poble i el reafirma com ningú en la seva identitat. 

El domini de l’alemany, el francès i l’anglès convertien Joan Maragall en un “rara avis” capaç de traduir Goethe, Nietzsche i Novalis o els clàssics, com Homer i Píndar. Les seves traduccions van introduir la literatura catalana dins dels nous corrents de la literatura universal. 

L’empremta a Tàrrega de la poesia de Joan Maragall fou viscuda intensament per la nova burgesia catalanista de principis de segle. La secció literària de la Lliga Catalanista d’Urgell i de Segarra va organitzar el diumenge 19 de març de 1909 una festa literària basada en l’execució d’un repertori musical relacionat amb l’obra de Joan Maragall i en la declamació d’una selecció de poemes d’aquest. La festa fou patronitzada per una trentena de membres de la jove burgesia comercial i professional de Tàrrega, i es va finalitzar amb l’Himne a la bandera, (El cant de la senyera) amb lletra de Maragall i música de Millet, entonat per un nombrós grup de nois i noies que el cantaren amb gran afició. (3)

Però la relació del poeta amb Tàrrega tingué una altra vessant, menys coneguda, que deixà la seva empremta en la memòria col·lectiva de la ciutat. Es tracta de la relació familiar i d’amistat de Joan Maragall amb la família de propietaris i industrials targarins de Cal Paradera.

L’origen de l’amistat entre Joan Maragall i Joan Paradera Vilalta, conegut també com el senyor Joanet del Pastiri, tingué el seu origen en el matrimoni del targarí amb la Concepció Soler i Miquel de les Borges Blanques que, a la vegada, era germana de l’escriptor i crític Josep Soler i Miquel. El Josep Soler era conegut en els cercles literaris barcelonins com lo Pep de les Borges. (4)

El Josep Soler i Miquel fou el gran amic íntim de Joan Maragall. El gran poeta deia que gràcies als consells i ànims del seu amic, es decidí a escriure i publicar els seus primers poemes. Per a Maragall, el Josep Soler fou el seu “mestre espiritual” i qui li feu “madurar l’esperit”. En una carta del poeta de l’any 1893, fa referència al viatge de Josep Soler a Tàrrega i de la seva estada a Cal Paradera. (4)

Fruit d’aquest contacte, nasqué una llarga amistat entre Josep Paradera i Joan Maragall. L’amistat i la mútua admiració van donar lloc a una relació epistolar molt intensa, i que encara l’any 1961 la targarina Joana Paradera i Moles conservava devotament. Són una dotzena de cartes que van de l’any 1906 al 1911 (any de la mort del poeta). Segurament n’hi hagueren moltes més. (4)

En el proper escrit descobrirem més novetats de la relació Maragall - Tàrrega - Paradera i de la magnífica intervenció artística del Mestre Josep Güell.

(1) ‘Visions & Cants’. Grup 62. Barcelona 2011.
(2) ‘Joan Maragall: un assaig’. Josep Pla. Edicions Destino. Barcelona 2011.
(3) ‘El Ideal’ Lleida 23-3-1909, pàg. 2.
(4) ‘En el centenario de Maragall. Nuestro homenaje’. Ramon Novell i Andreu ‘Nueva Tàrrega’. Número 850. 10 de setembre de 1960.