A mitjans de novembre de 1932, l’Acció Comarcal (1) informa que: “En els aparadors de Cal Tonet Gomà ha estat exposat durant aquesta setmana, l’original del projecte de Monument als Mestres Guimerà i Güell, obra de l’artista targarí Magí Serés.”

Igualment el gener de 1933, la Crònica targarina (2), impregnada d’optimisme, ja preveu la immediata construcció de monument Guimerà - Güell per la Festa Major de Maig d’aquell mateix any, i publica un nou esbós de projecte d’en Magí Serés. L’Acció Comarcal comunica també que a la reunió dels Amics de l’Arbre “s’acorda fer públic el projecte de monument Guimerà-Güell, aportant-hi la quantitat que resulta de la subscripció feta oportunament per al monument a Guimerà, i afegint-hi els Amics de l’Arbre la quantitat necessària. Aquest monument serà inaugurat per les festes de maig, i en conseqüència prompte es farà el concurs corresponent entre els mestres d’obra locals”. (3)

Però el projecte segueix sense agafar embranzida. La mort d’un dels principals promotors de l’homenatge, en Josep Pujol Pascual, no hi ajuda. Amb tot, hi ha prevista una exposició d’artistes targarins per la Festa Major de Setembre, i l’Antoni Morgui i el Ramon Novell es desplacen a Barcelona per visitar i demanar la participació als artistes Francesc Marsà i Antoni Alsina Amils. Aquest feu donació en aquell moment d’una escultura de bronze per situar-la a Sant Eloi, al centre del monument a Güell i Guimerà.

No és, però, fins al març de 1934, quan la junta dels Amics de l’Arbre reprèn de nou el tema i decideix canviar la ubicació del Monument Guimerà - Güell de la plaça dels plàtans, on hi havia l’antiga bassa, a la plaça rodona al vessant superior de la serra. Es preveu anar a visitar l’espai proposat, amb l’arquitecte municipal Cases Lamolla i el mestre d’obres senyor Sala. Igualment, el juliol del mateix any, es dona un nou impuls al monument encarregant els relleus en bronze de Guimerà i de Güell a l’artista colombià Sr. R. Bethancourt, el qual es trobava en aquells moments a Tàrrega.

Per la Festa Major de setembre de 1934, la Unió d’Estudiants Targarins organitza, amb la col·laboració d’en Magí Serés, una exposició d’escultures de l’artista R. Betancourt en la qual s’exposen els relleus de l’esbós dels Mestres Güell i Guimerà que han d’ubicar-se al futur monument.

El gener de 1935 es reuneix la societat dels Amics de l’Arbre i s’informa que l’entitat disposa de 2.835,70 pessetes per al Monument Guimerà - Güell i s’acorda també “remetre els models dels busts Güell-Guimerà”, a la casa Bechini de Barcelona, per tal de dur a terme el més prompte possible l’erecció de l’esmentat monument” (4). Mesos més tard, el juny de 1935, s’informa que ja han estat fosos en bronze els dos medallons modelats per l’escultor senyor Bethancourt.

Arriba la guerra i, l’any 1939, es produeix la victòria de règim feixista. Del monument conjunt Guimerà - Güell ja no se’n parla més. Se sap que després de la seva fundició l’any 1935, els medallons de bronze d’Àngel Guimerà i del Mestre Güell estan guardats o bé a l’ermita de Sant Eloi o dins d’un dels torreons de la serra.

En Ramon Novell i Andreu, en el seu llibre El Mestre Güell (semblança biogràfica) (5), ens explica el següent: 

“El projecte (del monument al Mestre Güell) a títol desinteressat és de l’artista Miquel Martí, antic col·lega del Mestre Güell en l’art decoratiu. Es dona el cas que el Mestre Güell tenia, feia molts anys, la fal·lera que fos erigit a Sant Eloi un monument a Àngel Guimerà. Abans de 1936 va residir accidentalment a Tàrrega un escultor, R. Bethancourt, que va realitzar alguns encàrrecs. Bethancourt, secundant aquell propòsit, va modelar en bronze un medalló amb la coneguda efígie del gran dramaturg. Posat en aquesta correntia generosa i sabedor de la popularitat del nom d’en Güell i la seva obra musical i educativa, va modelar i fondre un medalló de la mateixa mida amb el grup del Mestre Güell i el seu fill Jordi”. “Aquests dos medallons es varen conservar durant molt de temps, sense una aplicació immediata, dalt mateix de l’ermita de Sant Eloi. En una de tantes incidències de la lluita civil, aquests medallons varen rodolar serra avall. El de Guimerà no ha aparegut mai més. En canvi, el del Mestre Güell va ésser recuperat en una finca a peu de la serra en ple camp.” (5)

En parlem en el proper escrit.

(1) Acció Comarcal núm. 49. Tàrrega 19 de novembre de 1932, Pàg. 18.
(2) Crònica targarina núm. 595. Tàrrega 21 de gener de 1933. Pàg. 8.
(3) Acció Comarcal núm. 58. Tàrrega 21 de gener de 1933, Pàg. 11.
(4) Crònica targarina núm. 700. Tàrrega 26 de gener de 1935. Pàg. 13.
(5) El Mestre Güell (semblança biogràfica): Edició commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del mestre. Ramon Novell i Andreu. Tàrrega: Ateneu, 1980. Pàg. 64.