Les autoritats targarines del nou règim franquista, algunes d’elles provinents dels sectors catalanistes de la Renaixença, no gosen reprendre el projecte del monument Guimerà - Güell, per no ser titllats d’antiespanyols, donada la insubornable trajectòria dels dos mestres en les reivindicacions culturals i nacionals de Catalunya. 

Caldrà esperar més de 10 anys, fins al desembre de l’any 1950, per a què, en el 35è aniversari de la Fundació de l’Orfeó Nova Tàrrega, es comenci a parlar de reprendre la construcció del monument al Mestre Güell a Sant Eloi, deixant de banda la voluntat popular d’erigir el monument als dos mestres, Guimerà i Güell. 

Al franquisme targarí, li resultava més còmode i més fàcil justificar un homenatge al Mestre Güell, un patrici local, que no pas fer-ho al patriarca de les lletres catalanes Àngel Guimerà. També es prescindeix del projecte plantejat abans de la guerra per Magí Serés, de llarga trajectòria independentista, i s’encomana un nou projecte al pintor i mestre de dibuix Miquel Martí.

Finalment, quan les autoritats locals hi donen el vistiplau, a finals de juliol de 1952, l’Orfeó Nova Tàrrega anuncia la constitució d’una comissió formada pels senyors Segarra Pijoan, Auberni, Balcells, Briansó i Castellà Formiguera, per organitzar els actes d’inauguració del monument a Mestre Güell, que tindrà lloc el 16 de novembre d’aquell mateix any, en el dia del 32è aniversari de la mort del mestre. (1)

El 18 d’agost de 1952, l’Ajuntament aprova la construcció del monument i obre una subscripció popular amb l’aportació de 1.000 pessetes. Tot seguit la comissió obre a les llibreries de la ciutat, una llista per recaptar fons per al monument, i es fa una crida a tots els antics orfeonistes perquè assisteixin als assajos de l’Orfeó amb la finalitat de donar relleu a l’homenatge al Mestre Güell. (2)

La recaptació avança, i s’hi afegeixen els diners dipositats abans de la guerra en un compte de la Banca Segarra pels Amics de l’Arbre, provinent dels antics donants del monument a Àngel Guimerà.

L’import total de les despeses del monument sumen 14.266,65 pessetes, i els ingressos de les aportacions són de 13.301,50 pessetes. L’Orfeó Nova Tàrrega es va fer càrrec del dèficit, a compte del benefici obtingut al concert fet a l’Ateneu el dia de l’homenatge. (3)

A l’acte d’inauguració hi assistiren la corporació municipal, les entitats targarines i gran nombre de ciutadans. En representació de l’Orfeó Català es va comptar amb la presència del mestre Lluís Millet, i hi participa l’Orfeó de Sants al costat de l’Orfeó Nova Tàrrega. 

Així acaba la història de la relació de Tàrrega amb el mestre Àngel Guimerà. A partir de la iniciativa sorgida l’any de la seva mort el 1924 i amb el suport de molts ciutadans així com del mateix Mestre Güell, hom es va posar a treballar per aixecar un monument a Guimerà al parc de Sant Eloi, aquest treball segueix als anys 1930, amb la proposta de fer un monument conjunt als dos mestres Guimerà i Güell, i finalitza  amb la definitiva construcció d’un monument dedicat exclusivament al Mestre Güell l’any 1952. 

Pel juny del 1977, l’Ajuntament de Tàrrega acordà donar el nom d’Àngel Guimerà al nou col·legi d’EGB situat al barri del Cor de Maria. Tanmateix, l’any 1979, poc després de les primeres eleccions municipals democràtiques, es va decidir canviar el carrer Àngel Guimerà, del vial que va des de Santa Clara a la plaça d’Urgell, per posar-lo a la “Calle de la Liberación” de Fàtima, en substitució d’un dels noms franquistes d’aquest barri. 

Avui Tàrrega segueix tenint un deute amb Àngel Guimerà. Caldria trobar la manera d’honorar la memòria d’Àngel Guimerà, perquè aquesta fou la voluntat inicial de molts targarins i no es va acomplir. Caldria esbrinar què va passar amb el medalló de bronze d’Àngel Guimerà, que va desaparèixer misteriosament de dalt l’ermita durant o després de la guerra, per intentar poder-lo recuperar, i així tancar el cercle de la memòria targarina del gran patrici de la Renaixença.

Al proper escrit seguirem amb la sèrie de “La Renaixença a Tàrrega”, de la mà d’un dels nostres més grans poetes: Joan Maragall.

(1) “Nueva Tàrrega”. 2/8/1952. Núm. 426 
(2) “Nueva Tàrrega”. 23/8/1952. Núm. 429 i “Nueva Tàrrega” 6/9/1952. Núm. 431
(3) “Nueva Tàrrega”. 24/1/1953. Núm. 451