El divendres 18 de juliol de 1924, quan es començava a imprimir la Crònica targarina que sortia l’endemà, arribava a la redacció la notícia de la mort d’Àngel Guimerà.

“Guimerà, ha mort! 

A l’entrar en màquina aquest número, ens assabentem per la premsa del matí de la mort del patriarca de les lletres catalanes N’Àngel Guimerà. 
Tot Catalunya plora avui la desaparició del poeta excels, que sapigué encarnar en els seu cants, l’ànima immortal del poble català. 
Guimerà ha mort! diu la veu dels plans; i el ressò de les muntanyes respon: No és mort, no; ”doncs el seu nom viurà eternament en nostre cor!”. 
Al Cel sia el gloriós autor de «Terra Baixa» i que el seu esperit generós, sadoll de Fe, Pàtria i Amor, sigui astre resplendent que que guiï els homes que regeixen els destins de nostra terra vers els camins de grandesa i felicitat.” (1)

La Crònica també informa que un grup d’admiradors ha decidit d’expressar a la família Aldavert, amb la qual Guimerà vivia, el sentiment produït per la seva mort. A la llibreria Güell es recullen plecs de signatures amb aquest objecte.

La setmana següent la Crònica obria la portada amb la imatge del llit mortuori d’Àngel Guimerà i el poema Davant son cadàver, del targarí Josep Pujol Pascual. També informava que en l’audició de sardanes a Sant Eloi, la Cobla La Principal de Llagostera, inicià el seu repertori amb la sardana La Santa Espina, en record del plorat Guimerà, sense ballar-la. Al finalitzar esclatà una gran ovació.

El novembre de 1924, la Crònica targarina proposa des de les seves pàgines crear una Comissió per realitzar un homenatge ciutadà a “la memòria d’Àngel Guimerà”, i immediatament es proposa obrir una subscripció popular per aixecar un Monument a la Serra de Sant Eloi.

A principis de maig de 1925, l’Associació dels Amics de l’Arbre presidida per en Màrius Amigó, fa pública l’organització de l’Homenatge a Àngel Guimerà que, amb el suport i la col·laboració de persones i altres entitats culturals i recreatives targarines, se celebrarà a finals de maig.

L’homenatge se celebra el diumenge 31 de maig de 1925. S’inicia al matí amb una missa i sardanes a Sant Eloi, i al vespre a l’Ateneu, amb un concert de música, una conferència, la representació de l’obra de Guimerà Mossèn Janot, recitació de poemes, i s’acaba l’acte amb dues peces de cant coral oferts per l’Orfeó Nova Tàrrega.

Alhora i coincidint amb l’Homenatge, la Crònica targarina publica el 30 de maig de 1925 un especial dedicat al dramaturg que inclou un gran nombre de col·laboracions escrites entre les quals destaquen la de Magí Morera i Galícia, Ignasi Iglesias, Emili Pascual d’Amigó, Ricard Piqué Batlle, Joan Viladot Puig, J. Iglesias Guizard, Magí Escribà, Humbert Torres i Anton Junyent.

La recaptació de l’acte de l’homenatge i les aportacions individuals per al Monument a Àngel Guimerà a la Serra de Sant Eloi, sumaven el juny de 1925, poc més de 2.000 pessetes. 

Els anys passen i Tàrrega no acaba de decidir-se pel projecte d’erigir el Monument a Àngel Guimerà a Sant Eloi. Els diners recaptats pels Amics de l’Arbre són insuficients i es dipositen en un compte de la Banca Segarra per a un futur indeterminat.

L’any 1931 es proclama la República i, en diversos escrits, es torna a parlar de posar la primera pedra i començar alguna obra que visibilitzi la voluntat de fer el Monument a Guimerà. Al setembre l’Ajuntament pren l’acord de posar el nom d’Àngel Guimerà al tram del carrer Urgell que va de la placeta Urgell fins a Santa Clara. 

De nou, i amb la mort l’any 1931 del Mestre Güell, des dels Amics de l’Arbre es parla de com s’encara l’obra dels tres monuments que tenen pendents de fer a Sant Eloi: a Àngel Guimerà, al Mestre Güell i a un del fundadors de l’associació, en Josep Viciana. Des dels Amic de l’Arbre sorgeix la idea de fer un sol monument, compartit entre els dos Mestres, en Guimerà i en Güell.

L’octubre de 1932, en una reunió de la Junta dels Amics de l’Arbre, es parla del millor emplaçament per al “Monument Guimerà - Güell”. A la Junta hi és present l’artista targarí Magí Serés i Roca, el qual exhibeix un esbós que va agradar al conjunt dels assistents i que el setmanari Acció Comarcal va publicar a principis de novembre, el qual reproduïm en aquest article.

Un projecte que tindrà un curiós recorregut. En parlem en els propers escrits.

(1) “Crònica targarina”. 19 de juliol de 1924. Nº 150. Tàrrega.