La presència del matrimoni format pel capità metge Jordi Pinyol Nolla i la infermera Irene Sunyer Pi a Mas de Colom, la confirma el registre dels certificats de defuncions de la Clínica Militar núm. 3, de l’agost del 1938 que duu la seva firma. Igualment per aquestes dates, trobem el seu registre a l’Hospital Militar de Cervera. Durant tota la guerra, la Irene i el Jordi van estar l’un al costat de l’altre arreu dels fronts i hospitals militars on eren destinats. El primer de febrer de 1939, travessaran un Pirineu glaçat, cap a l’exili. 

El Jordi Pinyol va néixer a la Torre de l'Espanyol el 18 d’abril de 1908; fill de mestres, republicans i catalanistes, tingué dues germanes també mestres. Va estudiar medicina a la càtedra August Pi i Sunyer de la Universitat de Barcelona, on va conèixer la seva futura esposa, la Irene Sunyer Pi, nascuda a Roses l’any 1906, i membre d’una de les branques de la reconeguda família de metges i polítics Pi i Sunyer.  

L’any 1932 el Jordi finalitza els seus estudis. Es doctora en medicina i s'especialitza en malalties dels països tropicals. L’any 1934 publica diversos treballs com “Els complexes proteics del sèrum sanguini”, a l’Institut d’Estudis Catalans, conjuntament amb el seu amic i membre d’una família d’il·lustres metges de Linyola, el doctor Antoni Oriol Anguera. Fa de metge de poble, exerceix de mestre nacional, treballa d’inspector municipal de Sanitat a Barcelona, i milita al Sindicat de Metges de Catalunya. 

En el cas de la Irene Sunyer Pi, el seu pare, el metge Lluís Sunyer, mor al cap de poc de néixer ella. És llavors quan la seva mare, Maria Pi i Sunyer, coneguda també pel seu nom literari de Roser de Lacosta, se’n torna amb els seus dos fills a Barcelona, on treballa fent traduccions del francès i de l’italià, i publicant articles a la revista feminista Feminal de la Carme Karr. És una de les primeres feministes catalanes. Malauradament, la tuberculosi se l’endú l’any 1912, a 28 anys. Els seus fills Jaume i Irene, ara orfes de pare i mare, són educats i cuidats per les tietes maternes de Figueres, i quan la Irene acaba el batxillerat fa cap a la Universitat Saragossa on el seu tiet Santiago Pi i Sunyer era catedràtic de Fisiologia. Quan acaba els seus estudis, la Irene Sunyer es llicencia en Ciències Químiques, i exerceix de professora a l’Institut-Escola Giner de los Rios de Barcelona fins a l’inici de la guerra. 

Abans de ser mobilitzat, el Jordi i la Irene es casen, i ell comença a militar al PSUC. Quan és cridat a files, és destinat com a metge militar a l’hospital de Benasc, per la qual cosa la seva esposa Irene marxa amb ell d’infermera voluntària a l’hospital de Jaca. Allí treballen prop l’un de l’altre en les tasques sanitàries fins al març de 1938, quan l’exèrcit franquista trenca el setge d’Osca i ocupa tot l’Aragó. L'abril de 1938, la línia del front s’estableix al Segre. 

És durant l’etapa al front del Segre quan el Jordi comença a ocupar llocs de responsabilitat política com la de director del conjunt dels hospitals militars de l'Exèrcit de l’Est, i cap del servei antipalúdic del XVIII Cos d'Exèrcit. També és nomenat responsable d’higiene de l’Exèrcit de l’Est de la República.  El seu àmbit de responsabilitat són les unitats que es troben entre el cap de pont de Balaguer a Camarasa i Bellvís. Sovint es desplaça a l’hospital de Mas de Colom i el de Cervera, on exerceix tasques de direcció. La seva esposa Irene segueix vora seu com a infermera en algun dels hospitals del front del Segre. Per l’ofensiva d’ocupació de Catalunya del desembre de 1938, el XVIII Cos d'Exèrcit republicà inicia la retirada del front del Segre. El dia 1 de febrer de 1939 la Irene i el Jordi travessen a peu la frontera, cap a l’exili. Ell és internat al camp de concentració de Sant Cebrià, mentre que la Irene duu un salconduit que li permet arribar a París i mou els fils per aconseguir la llibertat del Jordi. No endebades el seu oncle matern, el Carles Pi i Sunyer, havia estat ministre de la República i encara era conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

En el pròxim escrit parlarem de l’exili a Mèxic i del seu retorn a Catalunya.