El doctor Carles Hervàs, a la seva tesi doctoral, Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil, explica quins tres avenços mèdics es van produir durant la nostra guerra al costat republicà: “El primer és amb relació al tractament de les ferides obertes, que més tard es va conèixer com el mètode Trueta.”  “El segon gran avenç va estar relacionat amb les transfusions de sang de la mà del doctor Frederic Duran.”  “El tercer gran avenç fa referència als Auto-Chirs” que respon a la idea de portar els quiròfans prop del front. En aquest sentit, a un grup de metges, entre els quals hi havia els doctors Moisès Broggi i Josep Jordana, se’ls va ocórrer l’opció de crear aquests quiròfans mòbils adaptats a l’interior d’un camió. 1

Com vam comentar, l'equip mèdic del doctor Moisès Broggi estava format a més pel doctor internista Salvador Guardiola Guarro i el doctor cirurgià Josep Jordana Soteras. En Jordana fou director, l’any 1938, de l’hospital militar de Mas de Colom. Aquest és un resum de la història d'aquest equip: 

El mes de març de 1937, el Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat de Catalunya, va enviar dos equips mèdics quirúrgics per cobrir les necessitats de cirurgia que tenien les Brigades Internacionals. Un d'ells fou l’equip dels doctors Broggi, Guardiola i Jordana. De Barcelona es van desplaçar via València fins al quarter general de les Brigades Internacionals a Albacete.2

A Albacete van ser adscrits al servei sanitari de les Brigades Internacionals dirigit pel doctor búlgar Oscar Telge. Els van destinar a la 35a divisió del general Walter al front del centre, a Torrelodones, on van instal·lar un hospital dirigit pel cirurgià Dr. Tudor Hart de Londres. Allí treballaren amb metges de diverses procedències d'arreu del món: Kenneth Loutit d'Oxford, Reggie Saxton de Ciutat del Cap, Leonard Cro­me de Letònia, Archibald Cochrane d’Escòcia, i d’infermeres com Patience Darton, Thora Silverstone del País de Gal·les o Agnes Hodgson de Sidney, i que a les seves memòries parla de Tàrrega durant el trajecte d'Aragó cap a Barcelona l’any 1937. 3

Allí també hi trobem els doctors Janos Kiszely, d’Hongria, Boulka, de Polònia i Ludwig, d'Àustria. Amb aquests i altres metges i infermeres, com el neozelandès Douglas Jolly, l’equip mèdic de la 35a divisió va atendre nombrosos ferits de les batalles del Jarama, Guadalajara, La Granja, Brunete, Belchite, Terol, el Segre i l’Ebre, i després a Guadalajara quan hi hagué la gran ofensiva italiana.  

A finals de maig de 1937 l’equip mèdic del doctor Broggi fou destinat al front del Guadarrama a El Ventorrillo, durant l’atac a La Granja en l'ofensiva republicana de Segòvia, on aplicaren per primer cop la idea d'atendre els ferits en hospitals molt propers al front de guerra i que fou tot un èxit pel que fa a la supervivència dels pacients. A partir d'aquesta experiència es van adquirir a la Renault de França els quiròfans mòbils coneguts com Auto-Chirs. Aquesta ofensiva de Segòvia fou la base argumental la novel·la Per qui toquen les campanes d’Ernest Hemingway, a qui Broggi coneix en persona.  

El mes de juny de 1937, l'equip va tornar a Barcelona de permís, i després es va instal·lar a Toledo, al poble de Tembleque, donant assistència a les Brigades XIV i XV que incloïen la XI Thaelmann i la XII Garibaldi. El dia 6 de juliol van ser destinats a Brunete, on s'inicià una de les  batalles més sagnants de la guerra. A Brunete ja disposaven dels Auto-Chirs, quan es produí la dissortada mort per accident de la fotògrafa i periodista Gerda Taro, a qui l’equip mèdic de les Brigades va atendre abans de morir. A finals de juliol els franquistes van tornar a recuperar Brunete, amb un terrible balanç de 30.000 baixes per cada bàndol. 4

L'agost del 1937 eren a l’hospital de El Escorial, on tingueren el privilegi de treballar al costat de dos excel·lents cirurgians: els doctors Luis Quemada i Joaquín d'Harcourt, cap del servei quirúrgic de l'exèrcit republicà. El doctor Luis Quemada seria a les nostres contrades durant l'abril i el maig de 1938 com a director del Tren Hospital número 20, amb base a l'estació d’Anglesola. 

Cap a finals d'agost són a Belchite durant l’ofensiva republicana sobre Saragossa i s'instal·len a la Puebla de Híjar. Després van cap a Múrcia i tornen al desembre al front d’Aragó a Grañén. 

Durant l’ofensiva republicana de Terol se situen molt a prop del front a Cuevas Labradas. Després de la pèrdua de Terol i l’ofensiva franquista d’Aragó el març de 1938, pateixen la desfeta republicana, durant la qual perden les ambulàncies i tot el material mèdic. L’equip mèdic es dispersa; el Moisès Broggi fa cap a Gandesa, on arriba esgotat i malalt. Broggi i Jordana poden creuar l’Ebre i arribar a Catalunya. El doctor Broggi ingressa a l’hospital de Valls i el doctor Jordana segueix amb el que resta de l’equip sanitari internacional de la 35a divisió i fan cap a Mas de Colom el maig de 1938, poc abans de l’ofensiva sobre el cap de Pont de Balaguer. 

Poc després de la frustrada ofensiva de finals de maig, els preparatius dels serveis mèdics republicans es concentren en la decisiva batalla de l'Ebre.  

1 Diari Ara 23/02/2024. “Hospitals de sang. Sanitat en temps de Guerra”. Aure Farran Roca.  
2 Moisès Broggi “Mis recuerdos durante la estancia en las Brigadas Internacionales”. LA SANIDAD en las Brigadas Internacionales / coordinadores, Manuel Requena Gallego, Rosa María Sepúlveda Losa.— Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2006. 
3 “The Last Mile to Huesca: An Australian Nurse in the Spanish Civil War”. Judith Keene. New South Wales University Press, 1988. 
4 Memòries d'un Cirurgià. Moisès Broggi. Edicions 62. 2011.