A l’anterior escrit vam fer un recorregut pels escenaris de la guerra, seguint l’equip mèdic dels doctors Broggi, Jordana i Guardiola pels diferents fronts del conflicte, i ens vam aturar a les portes de la batalla de l’Ebre. Avui parlarem de qui fou un membre destacat de l’equip, el metge cirurgià i director de l’hospital de Mas de Colom durant el maig de 1938, el doctor Josep Jordana Soteras. 

Josep Jordana nasqué a Barcelona el 26 de setembre de l’any 1907. La seva família provenia de les terres pallareses, concretament de Sarroca de Bellera, i al segle XIX, durant les guerres carlines, s’instal·là a Barcelona. El Josep acabà els seus estudis, amb els quals es llicencià en Medicina i Cirurgia l’any 1932. Fou company de promoció del doctor Guillem Aresté Baltà, vinculat amb Tàrrega pel seu fill Miquel Aresté Batlle, director del Museu de la Guerra Civil de Tàrrega. 

En els seus inicis com a cirurgià i metge de medicina general, tingué la seva consulta al seu domicili del carrer Aragó número 431 de Barcelona. Va guanyar les oposicions d’Inspector Cirurgià de l’Ajuntament de Barcelona i, el 1934, es casà amb la infermera Lluïsa Contijoch Montañola, provinent d'una família de Solivella. 

El 14 de gener de 1934, per primer cop durant la República, la Generalitat de Catalunya convoca eleccions municipals per la competència que tenia, a l'Estatut aprovat l'any 1932. A Barcelona i a Tarragona ciutat, presenta candidatura el Partit Nacionalista Català. Aquest partit polític fou creat el març de 1932 pels separatistes contraris a la participació en el joc polític espanyol. En ell s'integren els Elements d’Estat Català, contraris a la decisió de Francesc Macià de crear Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), gent del moviment nacionalista Palestra, i altres organitzacions com 'Nosaltres sols'. Els seus resultats electorals foren molt minsos i el juny de l’any 1936 es va dissoldre, per integrar-se al partit Estat Català, després que aquest hagués trencat amb ERC. 

A la candidatura a les eleccions municipals per Barcelona del Partit Nacionalista Català, al dinovè lloc de la llista hi trobem el doctor Josep Jordana Soteras. La llista l’encapçala el conegut advocat independentista de Juneda Josep Maria Xammar Sala. El juny de 1934, dos col·laboradors de l’òrgan La Nació Catalana, del Partit Nacionalista Català, van ser detinguts i encausats a l’Audiència de Barcelona, per “excitación a la rebelión”. Durant el judici es va prohibir als encausats i al seu advocat, Josep Maria Xammar, utilitzar el català, i aquest recusà el tribunal, per la qual cosa fou multat i encausat. Això provocà forts aldarulls del públic contra els magistrats, i el Servei d’Ordre Públic de la Generalitat, seguint les ordres del seu Comissari en Cap, Miquel Badia, feu detenir el fiscal Sancho, com a responsable de l’alteració de l’ordre públic. 

La implicació política de Josep Jordana Soteras en la seva militància separatista i republicana defineix una clara posició política. Quan esclata la guerra, no dubta a formar part de l’equip mèdic del doctor Moisès Broggi, quan són enviats a Albacete pel Departament de Sanitat la Generalitat de Catalunya, per integrar-se dins l’equip sanitari de les Brigades Internacionals. El seu pas pels fronts de la guerra es va desglossar en l’anterior escrit, i és durant el mes de maig de 1938 quan el troben exercint com a director de l’hospital de Mas de Colom durant l’ofensiva republicana del cap de pont de Balaguer. 

Després de l’estada a Tàrrega, el tinent metge Josep Jordana fou destinat als equips quirúrgics del front de l’Ebre, instal·lats a les poblacions de Marçà, l’Ampolla i Ulldemolins. El 25 de juliol de 1938, l’exèrcit republicà travessà l’Ebre i agafà per sorpresa l'exèrcit franquista, que no tardà a reaccionar amb tota la seva potència de foc i amb la força aèria de l’aviació alemanya i italiana. L’Ebre es convertí en un infern de morts i ferits, i gràcies a la gran tasca de la sanitat republicana fou possible salvar milers de vides, amb l'abnegada tasca de metges i infermeres com el doctor Josep Jordana i la infermera Lluïsa Contijoch. 

El 16 de novembre de 1938, amb la retirada republicana, s’acaba la batalla de l’Ebre. Josep Jordana és destinat a Barcelona com a cap d’un dels equips quirúrgics de l’hospital militar núm. 9 de la capital caltana, situat al carrer Tallers número 77, on avui hi ha la plaça Castella. Molt a prop d'allí, a l’edifici de la plaça Universitat 2, reconvertit durant la guerra en centre mèdic, també hi desenvolupà la seva activitat, com també a la Clínica Figarola amb el metge Sever Figarola i Pera. El gener de 1939 figura al capdavant de l’equip quirúrgic de l’hospital de Molins de Llobregat (Molins de Rei) on es va fer càrrec de l’allau de ferits que arribaven del front durant els darrers dies de l'ofensiva d’ocupació de Catalunya. 
 Amb la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939, en Josep Jordana Soteras va decidir no exiliar-se. Es quedà a l’hospital militar del carrer Tallers on va esperar l’arribada de les tropes franquistes. 

Seguirem al proper capítol.